Consells per evitar la Síndrome de l’Edifici Malalt

Treballar és una activitat imprescindible en la nostra societat, que forma part de la nostra vida des de quasi els inicis i fins a pràcticament el final. Ara, però, l’oportunitat de poder estudiar fa que mols optin per professions que els emplenen més enllà de la necessitat econòmica de tenir una feina per poder sobreviure. En qualsevol cas, aquesta feina hauria de realitzar-se en unes condicions òptimes per a la salut física i psíquica. L’avanç de les noves tecnologies i del tipus de feina ha fet que moltes persones desenvolupin el seu horari en edificis d’oficines. Això ha provocat que en alguns casos els treballadors siguin diagnosticats amb la denominada Síndrome de l’Edifici Malalt”.

 

En què consisteix la Síndrome de l’Edifici Malalt?

 

Es denomina Síndrome de l’Edifici Malalt al conjunt de malalties que pateixen els treballadors d’un edifici  i que tenen el seu origen en algunes característiques  dels espais: Com estan distribuïts, la disposició de les finestres, la ventilació, la climatització, etc. Aquestes són algunes de les més comunes:

 

  • Edificis amb finestres tancades que no es poden obrir.
  • Construccions de baixa qualitat.
  • Climatització automàtica.
  • Poca o nul·la ventilació.

 

Perquè es consideri oficialment que un edifici té aquesta síndrome, almenys el 20% dels seus ocupants s’ha de veure afectats per diferents patologies comunes: Congestió nasal, afonia, irritació vies respiratòries, cefalees, fatiga…

 

6 consells per evitar la Síndrome de l’Edifici Malalt

 

  • Bona ventilació
  • Un bon nivell d’humitat.
  • Llum natural.
  • Mobiliari i materials de construcció de qualitat (evitar els productes plàstics i tòxics).
  • Bon aïllament tèrmic.
  • Evitar el sòl de moqueta.

 

La Síndrome de l’Edifici Malalt no s’ha de confondre amb la Malaltia Lligada a l’Edifici on tots els seus ocupants estan afectats pels mateixos símptomes produïts majoritàriament per agents contaminants presents en aquella construcció en concret.

 

 

 

 

Coneix els 5 tipus d’hepatitis vírica que existeixen al món

“Per un futur sense hepatitis” és el lema escollit per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en el Dia Mundial contra l’hepatitis que es celebra avui 28 de juliol. L’objectiu principal d’aquest 2020 és treballar en la prevenció de l’hepatitis B en mares i nadons donant a conèixer la vacuna segura que existeix per evitar la infecció en els més petits. Existeixen 5 tipus d’hepatitis víriques que inflamen el fetge i són les causants de malalties com el càncer de fetge. Des de Previsora General t’expliquem quins són els 5 tipus d’hepatitis vírica que existeixen al món.

 

Els 5 ceps principals de virus que causen l’hepatitis

Les hepatitis virals són un grup de malalties infeccioses conegudes com a hepatitis A, B, C, D i E. Tots aquests ceps afecten milions de persones en el món i causen malalties al fetge, poden ser agudes i de curt termini o cròniques, i per tant, de llarg termini.

Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut s’estima que 257 milions de persones pateixen Hepatitis B crònica i 71 milions Hepatitis C. Aquestes infeccions són les causants de més d’un milió de morts a l’any i preocupa que els decessos s’incrementin, mentre que en el cas d’altres malalties infeccioses greus com la tuberculosi o el VIH estigui disminuint.

  • Hepatitis A. Es transmet pel contacte amb objectes i aliments contaminats. No causa una infecció crònica i no és mortal. La millor prevenció en zones del món amb falta d’higiene i condicions sanitàries deficients és la vacunació.
  • Hepatitis B. Es transmet majoritàriament de mare a fill en el moment del part però també en tenir contacte amb la sang i altres fluids corporals si es fan servir drogues injectables, equipament mèdic sense esterilitzar i relacions sexuals. La prevenció més efectiva és la vacunació.
  • Hepatitis C. Es transmet amb el contacte amb la sang d’una persona infectada. Es converteix majoritàriament en una malaltia crònica que produeix cirrosi o càncer de fetge. Els nous tractaments han permès que més del 90% de les persones amb Hepatitis C aconsegueixen curar-se. L’única manera de prevenció és evitar el contacte amb la sang de persones infectades, ja que no existeix una vacuna.
  • Hepatitis D. També es transmet per contacte amb sang infectada i només es produeix en persones que ja pateixin l’hepatitis B.
  • Hepatitis E. Es transmet per beure aigua contaminada i no existeix vacuna, la millor prevenció és millorar les condicions sanitàries i la qualitat de l’aigua que es consumeix.

 

 

 

5 raons per a contractar una assegurança de salut  

La crisi del coronavirus ha despertat en tots nosaltres una vella emoció: la por. Hem vist com les UCI’S estaven completes, no hi havia respiradors per a tothom, moltes persones no podien ser ateses per professionals mèdics… En un context com l’actual, la salut pren una rellevància cabdal en el nostre dia a dia i la seguretat i la tranquil·litat es fan indispensables. Des de Previsora General t’expliquem per què hauries de contractar una assegurança de salut i quins productes oferim que es puguin adaptar a les teves necessitats.

 

Les 5 raons principals per a contractar una assegurança de salut

 

  1. Immediatesa i agilitat. Les llistes d’espera a la sanitat pública són llargues i enrevessades, amb una assegurança de salut privada les gestions s’agilitzen i és possible reduir el temps d’espera per a visitar-se amb un especialista. També pel que fa a les proves diagnòstiques és molt més ràpid amb una assegurança de salut i no hem de demanar volants al metge de capçalera, podem planificar directament la visita amb l’especialista que es necessiti.
  2. Tranquil·litat. Una assegurança de salut cobreix l’atenció mèdica i les proves diagnòstiques, depenent de la modalitat de producte contractat, també possibles hospitalitzacions i cirurgies.
  3. Quadre mèdic a la carta. Pots escollir el professional que vulguis (sempre que estigui inclòs dintre del quadre mèdic de torn). Però és habitual que les assegurances ofereixen un ampli ventall de possibilitats. Això permet visitar-se amb els especialistes amb els quals ens sentim més còmodes.
  4. Pòlisses personalitzades. Una assegurança de salut permet escollir la modalitat que millor s’adapta a les nostres necessitats, tenint en compte l’edat, la situació personal, etc.
  5. Més amplitud d’horaris. Un dels grans problemes de la sanitat pública són els horaris, les llistes d’espera són llargues i quan arriba el nostre torn no es pot escollir l’hora desitjada. Això entra en conflicte amb les vides laborals cada vegada més actives de la població. Amb una assegurança de salut l’amplitud d’horaris i dies de visita és més gran.

Per què els sarcomes són considerats malalties minoritàries?

Aquest dilluns 13 de juliol es celebra el Dia Internacional del Sarcoma, un tipus de càncer amb més de 150 varietats que és considerat com una malaltia minoritària. Fins fa pocs anys es tractaven com a càncers molt difícils de tractar i molt resistents als tractaments tradicionals, moltes vegades per un diagnòstic realitzat en un estadi molt avançat de la malaltia. Les diferents entitats d’afectats pel sarcoma han posat en marxa diferents campanyes de visibilització per a conscienciar a la població sobre aquest tipus de càncer. Campanyes com “AbreLosOjosAlSarcoma o “ShowUsYourRare han aconseguit que més persones coneguin aquesta malaltia que representa l’1% dels tumors cancerosos.

 

Sarcoma, una malaltia minoritària

El sarcoma és, com ja hem dit, un tipus de càncer amb més de 150 varietats reconegudes per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i que representa només l’1% de tots els tumors, per això és considerada una malaltia minoritària, perquè tot i les seves variacions reconegudes, la incidència és molt baixa.

 

Quines parts del cos afecta un sarcoma?

Els sarcomes afecten sobretot els teixits tous i majoritàriament apareixen als braços i cames (60%), tronc i abdomen (30%) i al cap o coll (10%).

  • Sarcomes de les parts blandes. Afecten els músculs, tendons i greix. Són més freqüents en homes i poden aparèixer en qualsevol edat.
  • Sarcomes dels ossos. Afecten tota la part de l’esquelet i afecten majoritàriament a nens i adolescents
  • Tumors GIST. Es consideren sarcomes de les parts toves però les seves característiques especials quant a diagnòstic i teràpia fan que es diferenciïn de la resta.

Suport als malalts afectats per algun tipus de sarcoma

L’Associació Espanyola d’Afectats per Sarcoma (AEAS) dona suport a pacients i familiars amb l’objectiu d’aportar una atenció integral orientant i dirigint-los cap a professionals i centres sanitaris especialistes en sarcoma. Una forma de facilitar l’accés a nous tractaments i línies d’investigació. El suport d’entitats d’aquest tipus és imprescindible en el cas de malalties minoritàries com són els diferents tipus de sarcomes.

 

Coneix els 5 tipus de malalties al·lèrgiques  

L’Organització Mundial de l’Al·lèrgia (WAO) commemora  cada 8 de juliol el Dia Mundial de l’al·lèrgia, un esdeveniment que pretén conscienciar i potenciar la investigació per a millorar la qualitat de vida de les persones al·lèrgiques, un percentatge de la població que s’ha incrementat en les últimes dècades. Actualment el 20% de la població mundial pateix alguna malaltia al·lèrgica. La WAO està formada per més de 100 entitats de tot el món.

 

Els tipus de reaccions al·lèrgiques

 

El Dia Mundial de l’Al·lèrgia pretén conscienciar a la població i centrar els esforços en la prevenció. Quan parlem d’al·lèrgia normalment pensem en esternuts i ulls que ploren fruit de la pols, del pol·len o d’alguna fruita a la qual una persona pot ser al·lèrgica. No obstant això, el món de les al·lèrgies és molt més ampli i complicat.

 

Les al·lèrgies no són més que reaccions del nostre cos per fer front a substàncies que es reconeixen com a estranyes (al·lèrgens) i que el sistema de defenses no aconsegueix neutralitzar. T’expliquem els diferents tipus d’al·lèrgies que existeixen:

 

  1. Al·lèrgies alimentàries. L’al·lèrgia pot afectar el nostre aparell digestiu mitjançant certs aliments, els que provoquen més problemàtiques són la llet, l’ou i la pell del préssec. Tot i que tot depèn de la persona.
  2. Al·lèrgies a medicaments. També mitjançant l’aparell digestiu el nostre cos pot patir reaccions al·lèrgiques en contacte amb certs medicaments. En aquests casos la solució única passa per l’elecció de medicaments sense els compostos que ens fan reaccionar.
  3. Picadures d’insectes. La picadura més comuna que provoca reaccions al·lèrgiques és la de les vespes i abelles.
  4. Al·lèrgies a la pols.
  5. Al·lèrgies al pol·len de flors i plantes.

 

Les 5 principals malalties al·lèrgiques

 

Les al·lèrgies afecten principalment a l’aparell respiratori i digestiu, les malalties més comunes que es desenvolupen a conseqüència d’una reacció al·lèrgica són:

  1. Asma. En aquest article ja vam parlar sobre aquesta malaltia que implica dificultat per a respirar.
  2. Dermatitis atòpica. Afecta la pell i es donen molts casos a l’edat infantil. En aquest article des del Centre Mèdic de Mútua Penedès, expliquem com combatre aquesta malaltia.
  3. Rinitis. Els símptomes principals són picor, esternuts, mucositat i congestió nasal.
  4. Rinoconjuntivitis. Està relacionada amb la rinitis i implica també molèsties als ulls com el llagrimeig i la coïssor.
  5. Celiaquia. En aquest article ja et vam donar alguns consells per conviure amb la celiaquia, que és una intolerància al gluten del blat. Alguns dels aliments més comuns que porten gluten són el pa, la pasta, la cervesa…

5 mesures de prevenció per als treballadors que tornen al seu lloc de feina presencial  

Dues setmanes després de l’aixecament de l’Estat d’Alarma la majoria dels centres de treball han tornat a obrir portes amb normalitat. El gruix de les plantilles ja s’han reincorporat als seus llocs de feina presencials. Parlem en aquest cas de tots aquells treballadors que durant aquests mesos han pogut realitzar les seves tasques telemàticament. De totes maneres, el fantasma dels rebrots fa que molts no es sentin segurs tornant a un transport públic ple de gom a gom és impossible mantenir la distància de seguretat. A més, algunes oficines no han estat adaptades i tampoc es compleix aquest requisit que és indispensable per normativa i per sentit comú. Des de Previsora General t’expliquem 5 mesures de prevenció si ets treballador i has de tornar al teu lloc de feina presencial.

 

Les mesures de prevenció per als treballadors que tornen al seu lloc de feina presencial

 

Els experts demanen prudència i sentit comú però això no significa entrar en pànic perquè hagis de tornar a l’oficina, ni t’has d’obsessionar amb un possible contagi. Segueix unes normes bàsiques d’higiene i comportament i la tornada a la feina presencial serà molt segura.

 

  1. Higiene de mans. És molt important que et rentis amb aigua i sabó les mans de manera sovint. Sobretot quan arribes a la feina i a l’hora de marxar i després a casa teva. Si no tens accés proper a l’aigua corrent, fes servir gels hidroalcohòlics que també són recomanables si treballes amb un ordinador. Sense adonar-nos moltes vegades ens toquem cara i ulls. Per això es recomana rentar-se les mans sovint al llarg de la jornada laboral.
  2. Evita les reunions presencials. Has tornat a l’oficina però per precaució és millor que no et reuneixis amb clients i proveïdors de forma presencial ni a les teves oficines ni a les seves. Sempre que puguis convoca videoconferències.
  3. Manté la distància de seguretat. És important que deixis 2 metres d’espai amb la resta de companys de feina i si no és possible porta a sobre una mascareta. Pot ser incòmode i tindràs calor al llarg de tota la jornada, per això sempre és millor reorganitzar els espais de l’oficina perquè es pugui complir aquesta distància. I evidentment les abraçades, petons i encaixades de mans queden prohibides.
  4. Evita compartir dispositius electrònics i altres estris. Porta el teu propi bolígraf, llibreta i no comparteixis l’ordinador, mòbil o tablet.
  5. Fes servir les escales. Evita pujar a l’ascensor, ja que és un focus d’acumulació de gèrmens i bacteris. Encara que es desinfecti sovint, es tracta d’un espai molt reduït on és impossible mantenir la distància de seguretat amb la resta de persones.

 

Pots trobar més informació al canal salut del web de la Generalitat de Catalunya fent clic des d’aquest enllaç.

4 consells per evitar un embaràs no desitjat

Amb l’arribada de l’estiu es relaxen les conductes responsables: La calor, les vacances, el temps lliure, la bona climatologia… Tot contribueix a adquirir una sensació de més llibertat sexual i menys perill enfront d’embarassos no desitjats o contagis de malalties de transmissió sexual. Per això, tot i que cada vegada estem més informats, l’any 2018 més de 21.000 dones van interrompre voluntàriament el seu embaràs a Catalunya segons dades de l’Idescat que pots consultar aquí. Per això és necessari continuar amb polítiques de prevenció, des de Previsora General t’expliquem alguns consells per evitar un embaràs no desitjat. Precisament la nostra mutualitat inclou la interrupció de l’embaràs a l’assegurança de salut Previsalut.

 

Consells per evitar embarassos no desitjats i protegir la teva salut reproductiva

 

Els embarassos no desitjats poden tenir lloc en qualsevol moment de l’edat reproductiva d’una dona però és habitual que en l’adolescència es produeixin més per 2 factors:

 

  • Falta d’experiència en la protecció de la salut reproductiva i sexual.
  • No existeix, majoritàriament, cap projecte de planificació familiar immediata.

 

El final de l’edat reproductiva de la dona també és un moment en el qual es poden produir embarassos no desitjats més freqüentment, ja que algunes dones pensen que ja no menstruen però en realitat tenen desajustos previs a l’arribada de la menopausa. En qualsevol cas és importar seguir un protocol per evitar l’embaràs no desitjat en qualsevol moment de la vida reproductiva:

 

  1. Fer servir mètodes anticonceptius de barrera. L’ús de preservatius o diafragmes permetran evitar embarassos no desitjats i la transmissió de malalties (només en el cas dels preservatius). En aquest punt és important fer-los servir correctament, descartar aquells que estiguin caducats o presentin un aspecte sospitós. El risc zero no existeix, però si es segueixen aquestes pautes, molt difícilment fallaran.
  2. Fer servir mètodes anticonceptius hormonals. Siguin píndoles, pegats hormonals o anell vaginal, tots tres eviten que es produeixi un embaràs. Una vegada més, però, s’han de fer servir correctament per evitar incidents. En el cas de les pastilles, si la dona pateix vòmits persistents, és possible que quedi sense efecte o si es fa servir l’anell vaginal i es retira abans d’hora pot comprometre la seva efectivitat.
  3. Fer servir la píndola de l’endemà. Només en casos realment necessaris on hagin fallat de forma molt evident altres mètodes anticonceptius (preservatiu trencat o que es queda retingut a l’interior de la vagina, per exemple).
  4. Evitar els mètodes naturals. Són els menys segurs, no protegeixen de malalties de transmissió sexual i provoquen molts embarassos no desitjats. Tests d’ovulació digitals, temperatura, predicció de dies fèrtils o evitar l’ejaculació a dins de la vagina.

 

4 beneficis que aporta a la nostra salut la pràctica de ioga

El pròxim 21 de juny no només li donarem la benvinguda a l’estiu (comença el dia anterior), també es celebra el Dia Internacional del Ioga, una pràctica, filosofia i forma de vida que va traspassar fronteres fa anys i s’ha convertit en un imprescindible per a molts a occident. Des de Previsora General t’expliquem quins són els beneficis que té per a la salut la pràctica de ioga.

 

Diferents estudis científics (aquest estudi als Estats Units, aquest altre de la Societat Europea de Cardiologia o aquest de la Universitat de Cincinnati) han determinat que la pràctica de ioga aporta múltiples beneficis per a la salut. En concret, existeixen certes postures corporals que influeixen en els nostres estats psicològics.

 

Els 4 beneficis més importants que el ioga aporta a la salut

 

La pràctica de ioga té un component físic, però també un psicològic, ja que en moltes disciplines inclou una part de meditació i relaxació. Així mateix, la respiració i la concentració són claus al llarg de tota la pràctica per a poder aprofundir en les asanes, les postures que conformen tota la part física.

 

  1. Manté a ratlla el dolor crònic. La pràctica habitual de certes postures, permet aconseguir un estadi de benestar que és beneficiós per a totes aquelles persones que pateixen algun tipus de dolor crònic.
  2. Millora la salut mental de les persones. Tots aquells que pateixen ansietat, depressió o estrès, es poden beneficiar de la pràctica de ioga.
  3. Redueix la fatiga i incrementa els nivells d’energia. Contràriament al que es pugui pensar, la pràctica de ioga aporta energia perquè també allibera endorfines com en altres esports, l’hormona de la felicitat que aporta benestar i redueix el cansament de l’estrès i el dia a dia.
  4. Millora la memòria i la planificació. La presa de decisions es torna menys complexa entre els ioguis. Un estudi basat en altres 11 previs sobre l’afectació de la pràctica de ioga en el cervell conclou que existeix una millora en unes certes estructures que permeten tenir més memòria. Es va publicar en la revista Brain Plasticity.

 

La meditació, una part important de la pràctica de ioga

 

Existeixen diferents disciplines de ioga: restauratiu, hatha, ashtanga, vinyasa, kundalini… I totes en major o menor mesura inclouen espais per a la meditació i la relaxació a l’inici i al final de la classe. Aquests moments aconsegueixen provocar una sensació de benestar que deriva en resultats beneficiosos reals per a la salut de les persones: Calma, energia, felicitat, objectius…

 

Al marge de reduir l’estrès diari, la meditació també permet conrear la intel·ligència emocional. Fins i tot s’ha analitzat l’activitat cerebral d’algunes persones durant la meditació mitjançant un electroencefalograma i s’ha apreciat que es registren ones cerebrals associades a la relaxació.

5 consells per a evitar el càncer de pell

Els nostres hàbits i estils de vida estan provocant un increment dels carcinomes, el tipus de càncer de pell més freqüent. La seva incidència està augmentant una mitjana del 10% cada any segons dades de l’Associació Espanyola contra el Càncer. Aquest pròxim 13 de juny es celebra el Dia Europeu de la Prevenció del Càncer de Pell, una jornada que serveix per a sensibilitzar a la població sobre la importància de la prevenció d’aquesta malaltia, així com de realitzar una detecció precoç. El 90% dels casos de càncer de pell són conseqüència de llargues exposicions als raigs ultraviolats del sol i només un 10% sorgeix per causes genètiques. Des de Previsora General et donem alguns senzills consells per a evitar el càncer de pell.

 

5 maneres d’evitar el desenvolupament d’un càncer de pell

 

Malgrat les campanyes de conscienciació, les associacions de malalts i professionals mèdics reconeixen que encara existeix un gran desconeixement sobre la importància de la prevenció en aquesta mena de càncer. És important que el missatge arribi als col·lectius més joves i també a tots aquells que acostumen a practicar esport a l’aire lliure.

 

  1. Evitar prendre el sol en les hores centrals del dia (entre les 12 h i les 16 h).
  2. Fer servir cremes d’un factor de protecció alt i aplicar-les amb freqüència. Es recomana un ús del Factor 50 per a les pells més clares però una sola aplicació no serà suficient. Ha de repetir-se mínim cada 2 hores o després de banyar-se.
  3. Utilitzar ulleres de sol, para-sols, barrets i altres objectes que evitin l’exposició directa als raigs del sol.
  4. Evitar l’ús de cremes bronzejadores, ja que potenciaran l’efecte dels raigs solars en la nostra pell.
  5. Mantenir una bona hidratació de la pell bevent aigua sovint.

 

En el cas de preveure llargues exposicions al sol durant les quals ens serà impossible repetir les aplicacions de cremes solars protectores (competicions esportives, excursions…) es recomana cobrir-se les espatlles, l’esquena i l’ús d’ulleres de sol i barrets que evitin al màxim la llum solar directa.

 

La protecció de pagaments: Una de les cobertures gratuïtes de Previsora General més sol·licitades

Les crisis econòmiques i altres circumstàncies personals i laborals provoquen que moltes famílies travessin moments complicats on algun membre o tots es troben a l’atur o sense cap mena d’ingrés. Previsora General, l’alternativa a la mútua tradicional, ajuda als seus mutualistes amb cobertures gratuïtes incloses a les pòlisses com per exemple la protecció de pagaments, un dels serveis més sol·licitats.

 

Què és la protecció de pagaments de Previsora General?

 

La protecció de pagaments és una cobertura gratuïta inclosa a les pòlisses que signa Previsora General i que consisteix en el reemborsament de l’import dels rebuts de l’assegurança durant un màxim de 6 mesos consecutius en els següents casos:

 

  • Situació d’atur dels treballadors per compte d’altri (amb un contracte previ indefinit d’un mínim d’un any d’antiguitat a la mateixa empresa on causi la baixa i amb una jornada d’almenys 30 hores setmanals).
  • Situació laboral d’incapacitat temporal de professionals autònoms.
  • Situació de concurs de creditors en el cas del prenedor o persona jurídica amb aquest reconeixent (situació d’insolvència que no li permet fer front a la totalitat dels pagaments que deu).

  

 A qui es dirigeix la protecció de pagaments?

 

Aquesta cobertura gratuïta que ofereix Previsora General es dirigeix a tots els mutualistes que tinguin contractada una assegurança de salut, malaltia, accidents individuals, vida o mort. També es poden beneficiar tots aquells prenedors d’una pòlissa d’assegurança de conveni col·lectiu o accidents i vida col·lectiu.

 

Aquest prenedor de l’assegurança ha de ser una persona jurídica o física major de 18 anys i menor de 70, no estar incapacitada o estar tramitant un expedient d’invalidesa i ser resident a Espanya.

 

Per a poder beneficiar-se d’aquesta cobertura el prenedor de l’assegurança ha d’estar al corrent del pagament de tots els rebuts. Pots ampliar la informació sobre les cobertures de la protecció de pagaments en aquest document, que inclou límits i exclusions.