Educar en la promoció d’una salut sexual positiva

Aquest divendres 14 de febrer es commemora el Dia Europeu de la Salut Sexual, una jornada reivindicativa que serveix per a recordar el dret que tenim tots a viure una sexualitat sana, tant a escala física, com emocional. En aquest punt és important l’educació sexual que reben els més joves i els experts coincideixen a assenyalar que l’aprenentatge ha de ser sempre en positiu i sense ocultar informació.

 

Educar en positiu, també en l’àmbit de la salut sexual

 

Els pedagogs contemporanis defensen, en la seva majoria, una educació basada en un concepte més lliure, en el qual els petits se sentin a gust i aprenguin a caminar per la vida des d’una perspectiva i enfocament positiu. Un dels punts fonamentals té a veure amb la promoció d’una salut sexual positiva, aprofitant que aquest divendres es celebra el Dia Europeu de la Salut Sexual, et donem alguns consells sobre com enfocar l’educació dels més petits en aquest àmbit:

 

  • Vincular la sexualitat a la salut, el benestar i els drets sexuals.
  • Dret dels nens i adolescents a explorar el seu cos.
  • Fomentar una comunicació positiva (que els nens puguin preguntar sobre sexualitat obertament).
  • Generar consciència dels drets individuals: El cos i la sexualitat només ens pertanyen a nosaltres de manera individual.
  • Fer fora els sentiments de vergonya i culpa i explicar amb arguments per què certes pràctiques no es fan o no es fan en públic (masturbació, tocar a algú que no vol…).
  • Educació sexual igualitària entre homes i dones.

 

Des de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineixen la salut sexual com “un estat de benestar físic, mental i social en relació amb la sexualitat. Requereix un enfocament positiu i respectuós de la sexualitat i de les relacions sexuals, així com la possibilitat de tenir experiències sexuals plaents i segures, lliures de tota coacció, discriminació i violència”.

Consells per a enfrontar-se a un càncer

Avui es commemora el Dia Mundial de la Lluita contra el Càncer, una malaltia que segons l’informe “Les xifres del càncer a Espanya 2019” té una incidència de gairebé 300.000 casos en l’últim any, un 12% més que al 2015. La incidència, a més, augmenta el doble en les dones. Una de les raons és l’increment de casos de càncer de pulmó associats al tabac entre les dones. Aquestes són les dades, però com hauríem d’enfrontar-nos a una malaltia que cada vegada té més incidència entre la població?

 

4 consells per a enfrontar-se a un càncer

 

No és el mateix la detecció d’un càncer precoç que en una fase avançada, o que sigui de pròstata o de pulmó. Cada cas, a més de cada pacient és diferent, per tant, també la gravetat i les complicacions associades. En qualsevol cas, és imprescindible traçar un pla per a acceptar la malaltia i per a lluitar contra ella:

 

  1. L’atenció psicològica és primordial per a poder fer-li front. Un professional de la psicologia podrà aportar unes pautes específiques per a cada cas i per poder fer front a algunes situacions com el fet de comunicar-ho a la feina, anar a la primera sessió de quimioteràpia o haver de passar pel quiròfan per a una cirurgia d’extracció del tumor.
  2. També és important relacionar-se amb grups de suport en els quals estiguin altres malalts que hagin superat la malaltia o estiguin en la mateixa fase per a poder sentir-se entre iguals. És important verbalitzar el que se sent i sobretot, sentir-se escoltat i entès i això només pot fer-ho una altra persona que estigui en la mateixa situació o ho hagi estat.
  3. El suport de l’entorn (família, amics i parella) és imprescindible. Moltes vegades els més propers no saben com reaccionar. Alguns s’enfonsen, enfonsant amb ells al malalt que fins i tot, de vegades, és l’encarregat de mostrar suport i d’animar. També existeixen casos oposats, en els quals se li resta importància i s’actua amb total normalitat pensant que això ajudarà el malalt a normalitzar la situació. Ni una cosa ni una altra, la família i amics i parella han d’estar al costat escoltant les necessitats del malalt.
  4. Estar molt informat pels professionals dels tractaments, fase i tipus de càncer que es pateix. Algunes persones es bloquegen i no paren atenció a la informació facilitada pel mèdic oncòleg, cosa imprescindible per a saber en el punt des del qual es parteix i quin és l’objectiu. Hi ha càncers que només precisen d’operacions senzilles sense cap mena de tractament agressiu. Uns altres necessiten sessions de radioteràpia o quimioteràpia des del primer diagnòstic. La lluita no és igual quan se sap que per davant queda un any de tractament que si només són 3 mesos.

 

L’assegurança Previsalut de Previsora General inclou la cobertura d’especialitats mèdiques com l’oncologia mèdica i radioteràpica.

Quan demanar una segona opinió mèdica?

El síndic de greuges de Catalunya reconeix el dret de tots els pacients a demanar una segona opinió mèdica. Quan es pot fer? Quan el pacient no estigui segur del tractament i les recomanacions fetes. L’assegurança Previsalut de Previsora General inclou el servei de segona opinió mèdica i segon diagnòstic internacional.

 

Què és una segona opinió mèdica i segon diagnòstic internacional?

 

Quan parlem de segona opinió mèdica ens referim a la cerca d’un nou informe mèdic en el qual es detalli el diagnòstic o la proposta terapèutica d’un pacient que estigui afectat per algun dels processos que recullen de forma particular cadascuna de les diferents comunitats autònomes. Un informe que el realitza un professional diferent del que el va emetre per primera vegada. Quant als processos en els quals es pot sol·licitar solen estar relacionats amb malalties greus o que no tinguin un tractament curatiu.

 

Des del Departament de Salut de Catalunya s’estableixen diferents condicionants per a poder sol·licitar una segona opinió mèdica:

 

  • En cas de ser diagnosticat d’una malaltia degenerativa sense tractament curatiu o un càncer maligne.
  • Si necessites una operació de cirurgia ortopèdica amb el risc de limitació funcional, neurocirurgia, cardiocirurgia, cirurgia vascular o oftalmològica.
  • Si t’han prescrit un trasplantament.
  • Si has estat diagnosticat d’una malaltia minoritària.

 

Com funciona el procés per a sol·licitar una segona opinió mèdica?

 

L’habitual és que per cada especialitat mèdica hi hagi un mínim de 2 centres alternatius que puguin emetre un segon informe mèdic. Informació que normalment es proporciona en la unitat d’atenció al pacient on s’haurà d’emplenar un formulari de sol·licitud. Després del segon diagnòstic, l’informe mèdic confirmarà el primer diagnòstic o proposarà nous i alternatius tractaments. En cas que el resultat sigui igual al primer, el posterior tractament es realitza en aquest centre.

Consells per a triar el psicòleg més adequat a la teva situació

Hi ha moments a la vida en què perdem el rumb, la il·lusió o les coses que abans ens feien vibrar ara deixen d’agradar-nos. És absolutament normal, som éssers emocionals i si fa uns anys s’intentaven ocultar els sentiments, cada vegada és més difícil per la mena de ritme accelerat en el qual es viu als països desenvolupats. Això sí, la part positiva és que també cada vegada més, la societat està conscienciada i accepta aquesta visibilització de les emocions i sentiments. Per a gestionar aquest remolí emocional els psicòlegs són els professionals més adequats i la seva labor està cada vegada més demandada. Si creus que ha arribat el moment de posar-te en mans d’un, t’ajudem a triar el més adequat a la teva situació.

Amb la targeta Club Salut de l’assegurança Previsalut de Previsora General es poden accedir a serveis de benestar a preus especials com el de psicologia.

5 consells per a triar al psicòleg/a més adequat/a per a tu

Visitar una consulta de psicologia és una qüestió de calatge per la seva relació amb les emocions i la salut mental de les persones. Per això és important triar a un bon professional, que dugui a terme les teràpies més adequades a la teva situació. També s’han de tenir en compte altres qüestions relacionades amb aspectes més mundans com la proximitat o la part econòmica.

 

  1. El psicòleg/a ha de comptar amb el títol corresponent i estar col·legiat en el corresponent col·legi oficial de Psicologia de la teva Comunitat Autònoma.
  2. Triar un professional especialista en l’àrea que necessitem (no és el mateix tractar una depressió que un trastorn de conducta o problemes de parella).
  3. Triar el tipus de teràpia que més ens convingui. No tots els professionals de la psicologia apliquen les mateixes tècniques, ja que existeixen diverses escoles de psicoteràpia. Tria aquella amb la qual et vagis a sentir més còmode/a).
  4. Calcular quant temps durarà la teràpia i quant ens costarà per a planificar el temps i els diners que invertirem.
  5. Proximitat a la nostra llar. Sempre és més fàcil seguir una teràpia i ser constant si el professional està prop de casa o de la feina, cosa que ens estalvia desplaçaments.

 

Salut bucodental: La gran oblidada

La societat continua relacionant dentadura amb estètica, quan en realitat, es tracta d’una part del cos molt important amb connexions directes amb l’aparell respiratori, l’estómac mitjançant la faringe i també conductes que arriben al cervell. És per tant, una part clau per a gaudir d’una bona salut general i no s’hauria de considerar com una qüestió únicament estètica i de bellesa. Les dents poden amagar problemàtiques de salut més enllà de la seva forma anatòmica.

 

A Previsora General, la revisió dental anual és gratuïta amb l’assegurança Previsalut. A més, els mutualistes disposen d’accés a una àmplia xarxa d’odontòlegs a preus concertats.

 

Consells per a tenir una bona salut bucodental

 

Més enllà de tenir un esmalt blanc i brillant, totes les peces dentals en el seu lloc i un somriure agradable, així com un alè fresc i suau, mantenir en perfecte estat la nostra boca i dentadura afecta la nostra salut general.

 

Els problemes estomacals o l’estrès poden provocar les molestes aftes bucals, d’altra banda, una deficient neteja de la dentadura genera acumulació de brutor que no només afectarà el nostre somriure estèticament parlant, també pot provocar l’aparició de sensibilitat dental o càries i fins i tot desgast d’os, tot això condueix a molèsties, infeccions, dolor…

 

Apunta aquests consells per a mantenir una bona salut bucodental:

 

  • Revisió i neteja dental anual. L’excusa que no es tenen molèsties o que ja es manté una bona higiene diària no serveix. Encara que cuidis la teva dentadura és imprescindible passar una vegada a l’any per l’higienista perquè elimini les restes de brutor que no aconsegueixen arrossegar els raspalls convencionals i aprofitar perquè l’odontòleg valori l’estat de la boca. En aquests controls es poden detectar problemes de bruxisme (estrènyer les dents mentre dormim, cosa que pot originar desgast d’os i pèrdua de peces dentals).
  • Raspallat després de cada àpat i ús del fil dental setmanalment. El raspallat és imprescindible al matí i a la nit. A primera hora del dia perquè després de dormir unes 8 hores de mitjana, a la boca es generen àcids de l’estómac que poden danyar la dentadura. A la nit, cal rentar-se les dents per a no arrossegar la brutícia del sopar durant totes les hores de son. Al migdia també és necessari, però és menys agressiu perquè estem en moviment. És recomanable portar raspall i pasta de dents a la bossa si es menja fora de casa. Els raspalls convencionals, encara que siguin elèctrics no aconsegueixen arrossegar tota la brutícia i no arriben a tots els racons, per això és imprescindible fer servir el fil dental una vegada per setmana i fins i tot raspalls interdentals.
  • Ús habitual de col·lutoris. Un plus que ajudarà a eliminar bacteris que es puguin trobar a la boca, una zona en la qual s’acumulen restes de menjar i en permanent contacte amb agents exteriors. Es recomana després del raspallat i que no siguin molt agressius per a no acabar amb tota la protecció de la zona.
  • Evitar l’alcohol i el tabac. Tant l’alcohol com el tabac poden canviar el color de l’esmalt i que adquireixi un to groguenc. També perjudica la duresa i la qualitat de la dentadura, a més de ser perjudicials per a la salut en general.

Com es tracta l’esclerosi múltiple?  

Se la coneix com la malaltia de les mil cares perquè s’amaga darrere de diferents símptomes que condueixen a diagnòstics variats fins que es conclou el veritable. Els més habituals estan relacionats amb la fatiga, també de tipus motor i sensorial. Aquest pròxim 18 de desembre es commemora el Dia Nacional de l’Esclerosi Múltiple, la segona causa de discapacitat entre els joves després dels accidents de trànsit.

 

A Previsora General la nostra assegurança de salut cobreix les malalties adquirides incloses les neurodegeneratives com l’esclerosi múltiple.

 

Què és l’esclerosi múltiple?

 

Es tracta d’una malaltia degenerativa i crònica del sistema nerviós central, el seu origen és autoimmune, afecta el cervell i a la medul·la espinal. El sistema immune ataca a la mielina, una substància que recobreix les fibres nervioses o neurones. Es deteriora, apareixen cicatrius i això condueix a una inflamació que afecta els impulsos nerviosos. (Si vols saber més punxa en aquest vídeo).

 

L’esclerosi sol manifestar-se després d’un deteriorament cognitiu, trastorns psiquiàtrics, dolor i fatiga. El seu origen és desconegut, però tots els estudis recents apunten que podria tenir el seu origen en un component genètic associat a factors ambientals.

 

Sol aparèixer entre els 20 i els 40 anys, així que es tracta d’una malaltia que afecta persones joves i sobretot a dones, ja que la incidència entre el sexe femení és el doble que entre els homes.

 

Els tractaments de l’esclerosi múltiple

 

L’esclerosi múltiple és una malaltia que avui dia es continua investigant, ja que de moment no té cura. Tots els tractaments milloren el seu desenvolupament i avanç, encara que no funcionen igual en tots els pacients. De fet, és important valorar-los conjuntament amb el metge perquè tenen efectes secundaris importants.

 

A Espanya 55.000 persones tenen esclerosi múltiple, a Europa 770.000 i a tot el món 2.500.000. Pots trobar més informació sobre aquesta malaltia al web de l’entitat sense ànim de lucre Esclerosi Múltiple Espanya.

La SIDA, una malaltia que s’ha convertit en crònica

L’1 de desembre es commemora el Dia Mundial de la SIDA, una malaltia causada pel virus de la immunodeficiència humana, conegut popularment per les seves sigles, VIH. No tots els portadors del virus desenvolupen la malaltia i els avenços científics han permès que avui dia la malaltia s’hagi convertit en crònica i deixi d’associar-se a una mort segura.

 

La SIDA als països del primer món

 

Països com el nostre ja consideren aquesta malaltia des de la perspectiva de la cronicitat i s’utilitza sovint la comparació amb la diabetis, de la qual ja vam parlar en aquest article. Per què és un bon equivalent? En tots dos casos si es realitza un seguiment controlat, els malalts poden portar una vida pràcticament normal i quan diem “normal” ens referim al fet que poden realitzar les mateixes activitats que les persones sanes, sense pràcticament impediments.

 

Les rutines cròniques dels malalts de SIDA

 

Els afectats per VIH segueixen de manera rutinària una sèrie de passos:

 

  • Visites periòdiques al metge d’atenció primària.
  • Cites amb el cardiòleg.
  • Prevenció de l’aparició de tumors.
  • I realització de proves diagnòstiques de control.

 

La nova pastilla de prevenció del VIH

 

El ministeri de Sanitat anunciava fa uns dies que finançarà la PrEP, la pastilla de prevenció del VIH perquè està comprovat científicament que funciona. La profilaxi pre exposició és una eina més, que al costat del preservatiu aconsegueix evitar el contagi.

 

Una decisió que arriba 4 anys després que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomanés el seu ús en persones amb el risc de contraure el virus.

 

En els últims anys la proporció en el nombre d’infeccions ha augmentat segons apunten des de Sanitat, sobretot en el cas d’homes que tenen relacions amb altres homes. De totes maneres, la taxa es manté igual. Una tendència similar a la d’altres països del nostre entorn.

Com funciona l’acupuntura?

L’acupuntura és una de les tècniques que s’utilitza com a medicina alternativa més controvertida i també una de les més utilitzades al nostre país. I és que 3 de cada 10 espanyols la considera una tècnica útil per a curar i calmar el dolor. La pòlissa Previsalut inclou la targeta Club Salut amb la qual pots accedir a serveis de benestar a preus especials com per exemple l’acupuntura. No tens molt clar en què consisteix? T’expliquem com funciona l’acupuntura.

 

Què és i com funciona l’acupuntura?

Es tracta d’una teràpia medicinal mil·lenària que procedeix d’orient, en concret és originària de la Xina i es basa en el concepte que una sèrie de canals energètics recorren el cos humà. Consisteix en l’aplicació d’agulles en punts específics del cos per a tractar tota mena de malalties (físiques i psicològiques) i promoure la salut.

  • És una medicina alternativa.
  • S’insereixen agulles molt fines a determinades zones del cos.
  • L’objectiu és alleujar dolors i altres símptomes.
  • Alguns estudis asseguren que les agulles estimulen l’alliberament de substàncies químiques analgèsiques que es troben de forma natural al cos i ajuden a relaxar els músculs.
  • La comunitat científica assegura que l’acupuntura provoca un efecte placebo.

En alguns tractaments es combinen les agulles amb lleugers corrents elèctrics, el que es denomina estimulació elèctrica subcutània, un tractament mèdic amb base científica que s’estipula per al dolor crònic.

En el cas de l’acupuntura tradicional, els científics apel·len a aquest efecte placebo per a explicar que siguin la majoria dels pacients que se sotmeten a aquesta teràpia els que senten una millora en les seves malalties.

 

Tipus d’acupuntura

  • Estètica. Combat el greix localitzat, ajuda a drenar líquids i millora la circulació sanguínia.
  • Per a baixar de pes. Ajuda a eliminar toxines i redueix l’ansietat per menjar.
  • Auricular. Es realitza únicament en les orelles i tracta dolors, malalties tant físiques com emocionals. Es pot realitzar amb, o sense agulles i fins i tot utilitzar llavors per a col·locar-les en llocs específics.

Els nous tractaments que tracten la Diabetis

Aquest 14 de novembre es celebra el Dia Mundial de la Diabetis, una malaltia que afecta el 14% de la població i almenys la meitat dels afectats ho desconeixen. De totes maneres, cada dia es diagnostiquen al voltant de 1.000 persones a Espanya, el que suposa unes 400.000 a l’any. Són dades del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (Ciberdem), entitat des de la qual expliquen que la diabetis representa una pèrdua de 6 anys de vida que pot elevar-se a 12 anys si es pateix una malaltia cardiovascular.

 

Què és la diabetis?

 

La diabetis és una malaltia metabòlica que eleva els nivells de sucre en sang com a resultat de diversos defectes en la secreció de la insulina, en la seva acció o en ambdues. Per què aquests errors eleven els nivells de glucosa a la sang? Perquè la insulina és una hormona que fabrica el pàncrees i que permet que les cèl·lules utilitzin el sucre de la sang com a font d’energia, si hi ha alguna fallada en la seva secreció, es genera un augment dels nivells de glucosa, creant hiperglucèmia.

 

El principal problema de la hiperglucèmia és que la presència contínua de glucosa alta en la sang pot provocar a llarg termini alteracions en el funcionament d’òrgans com els ulls, els ronyons, nervis, cor i vasos sanguinis.

 

Els nous tractaments per a combatre la diabetis

 

La diabetis continua sent una malaltia impossible de curar, però gràcies a les recerques i els avanços tecnològics és possible mantenir-la sota control de forma cada vegada més fàcil.

 

  • Aparells de mesurament de la glucosa més avançats. Existeix una nova generació d’aparells de mesurament que ajuden a evitar les hipoglucèmies i permeten que el mateix pacient es controli des de casa.
  • Insulines més efectives.
  • Alternatives injectables que redueixen el risc d’hipoglucèmia. No són insulines, es tracta de fàrmacs que permeten controlar la glucosa mitjançant una molècula (anàlegs del GLP1).

Consells per escollir el millor tractament de reproducció assistida  

Una de cada 5 dones de 35 a 39 anys sofrirà un avortament. L’edat de la gestant és un dels principals factors de risc perquè un embaràs no tingui èxit i el retard, cada vegada més habitual de l’edat en la qual les dones decideixen ser mares, ha provocat que aquestes taxes s’incrementin. Els avortaments espontanis sumats als problemes de fertilitat (cada vegada majors també a conseqüència de l’edat) han contribuït al fet que els tractaments de reproducció assistida s’incrementin.

 

L’assegurança mèdica Previsalud de Previsora General inclou la targeta Club Salut amb la qual es pot accedir a serveis de benestar a preus especials, entre ells el dels tractaments de reproducció assistida.

 

Tipus de tractaments de reproducció assistida

 

Existeixen diversos tractaments de reproducció assistida, tècniques que han avançat en les últimes dècades i han permès que el percentatge d’èxit sigui cada vegada major.

 

  • Inseminació artificial. És una de les tècniques més conegudes pel públic en general. És, sense cap dubte, la més senzilla i consisteix en la introducció d’una mostra de semen (prèviament preparada en el laboratori) en l’úter de la dona. D’aquesta manera s’incrementen les possibilitats de fecundació natural.
  • Fecundació in vitro. És una altra de les més conegudes i més utilitzades, sobretot per dones que han superat els 40 anys i tenen dificultats per a quedar-se embarassades. Consisteix en la unió de l’òvul i l’espermatozoide en el laboratori per a obtenir embrions ja fecundats que posteriorment es transfereixen a l’úter de la dona perquè es desenvolupin i es produeixi un embaràs.
  • Ovodonació. Es tracta d’una fecundació in vitro amb òvuls d’una donant i els espermatozoides de la seva parella (o bé procedents d’un banc de semen). S’utilitza en els casos en els quals la pacient no pot gestar un embrió per si mateixa perquè no genera òvuls de qualitat o pateix algun tipus d’infertilitat.
  • Congelació d’òvuls. El retard en l’edat de maternitat ha provocat que cada vegada més dones decideixin congelar els seus òvuls per a utilitzar-los en el moment en el qual desitgen ser mares. Es recomana fer-ho abans dels 35 anys. En el moment que decideixen ser mares l’habitual és realitzar un tractament de fecundació in vitro amb aquests òvuls i implantar l’embrió en l’úter matern.

 

Consells per a triar el millor tractament de reproducció assistida

 

  1. Deixar-se aconsellar per un professional mèdic.
  2. Valorar la situació personal de la parella o dona que desitja ser mare en solitari.
  3. Tenir en compte les dificultats que presenta la dona: Dificultat per a aconseguir l’embaràs, edat, qualitat dels òvuls… (Es recomana fecundació in vitro)
  4. També tenir en compte les dificultats que presenta l’home: Qualitat dels espermatozoides, velocitat, etc. (Es recomana inseminació artificial).