Posts

Com prevenir la cistitis

La cistitis és una inflamació aguda de la bufeta provocada pel bacteri Escherichia Coli. És una infecció que pot ser dolorosa i irritant, i molt perillosa si es propaga als ronyons. Aquesta afecció és més comuna entre les dones perquè tenen una uretra més curta, reduint la distància que han de recórrer els bacteris per aconseguir la bufeta. Així i tot, també pot afectar els homes.

 

Símptomes de la cistitis

Els primers símptomes d’alarma són els següents:

  • necessitat urgent i freqüent d’orinar
  • coïssor o cremor en orinar
  • sensació de no haver acabat d’orinar
  • sang en l’orina
  • dolor hipogàstric o a la zona de la bufeta

Davant qualsevol mínim indici, es recomana acudir a l’especialista.

 

Consells per prevenir la cistitis

El més habitual és utilitzar antibiòtics receptats pel metge de capçalera, de curta durada, ja que els antibiòtics mal empleats poden destruir la flora i quedar-nos desprotegits d’altres infeccions. Per això, s’ha de complir amb el tractament receptat i no abandonar-ho abans d’hora. Però abans de prendre aquesta decisió com a remei, podem prevenir la cistitis seguint aquestes recomanacions:

 

Orinar amb freqüència

Hem d’orinar amb freqüència, cada dues o tres hores. Els bacteris que provoquen la cistitis tendeixen a proliferar quan l’orina es queda en la bufeta, per això, l’acte d’expulsar l’orina neteja el tracte urinari. Així mateix, l’aigua és element imprescindible per prevenir la cistitis. Es recomana 1,5 litres d’aigua per arrossegar els bacteris adherits al tracte urinari.

 

Tenir una correcta higiene íntima

L’escassetat o l’excés d’higiene íntima pot ser contraproduent. Es recomana la dutxa abans que el bany i utilitzar productes específics per a la higiene de la zona íntima una vegada al dia. Els gels de bany comuns poden alterar el pH de les parets vaginals. A l’hora d’anar al bany, és molt important rentar-se i assecar-se de davant cap enrere, evitant que els bacteris de l’anus puguin arribar a la vagina i colonitzin la uretra provocant una infecció.

 

Evitar la humitat i els canvis de temperatura bruscs

Per mantenir la zona seca es recomana utilitzar roba interior de cotó, ja que afavoreixen la transpiració i eviten la humitat. També evitar peces molt ajustades perquè poden provocar un augment de la temperatura. Ara que arriba l’estiu, no s’hauria de romandre molt temps amb el vestit de bany mullat.

 

Evitar el restrenyiment

El restrenyiment pot afavorir l’aparició de cistitis perquè impedeix l’expulsió de bacteris i gèrmens que poden colonitzar el tracte urinari.

 

Menjar nabius vermells

L’extracte de nabius vermells evita que els bacteris causants de cistitis es fixin a les parets, ajudant a prevenir les infeccions. La vitamina C també és un bon remei. Aquesta vitamina fa que l’orina sigui més àcida, dificultant el creixement bacterià.

Consells per eliminar el peu d’atleta

El peu d’atleta és una infecció produïda per uns fongs que s’alimenten de la queratina de la pell. Sol afectar a la planta del peu, als plecs i, fins i tot, entre els dits del peu. És un fong molt contagiós i es propaga fàcilment a través de la roba i l’ús de tovalloles. Tant si ets corredor principiant com professional, és important conèixer quins són els símptomes d’aquesta infecció. Una prevenció correcta evitarà que es desenvolupi aquesta molesta infecció en els peus.

 

Què és el peu d’atleta

Els fongs en els peus es presenten amb l’enrogiment de la pell a través d’esquerdes, butllofes o escates. La picor és intensa i pot arribar a donar sensació de coïssor. Per aquest motiu, un diagnòstic en els primers símptomes és vital per frenar el desenvolupament d’aquesta infecció.

En els esportistes és molt comú que apareguin fongs en els peus. La suor que es genera durant l’activitat esportiva és un potenciador perquè el peu d’atleta es desenvolupi. Si no es prenen les correctes mesures de prevenció i higiene, és molt fàcil la seva transmissió. Sobretot en espais d’ús compartit com les piscines, els gimnasos, els col·legis o els hotels.

 

Com podem eliminar aquests fongs molests en els peus

El principal mètode per a l’eliminació d’aquests molests fongs és l’aplicació d’un antifúngic que pot consumir-se per via oral o tòpica. L’objectiu principal evitar que els fongs es desenvolupin i creixin en el nostre organisme. Generalment, aquest tractament antifúngic ajuda amb la desaparició de la infecció.

El tractament per via oral és més eficaç per eradicar el peu d’atleta que el tractament per via tòpica. Els metges utilitzen una combinació dels dos mètodes perquè la cura sigui més ràpida i eficaç en la persona afectada.

Quan no hi ha ferides en la pell, els banys amb sabó a força de sulfur de seleni són un bon tractament. Aquest ingredient actiu es pot trobar fàcilment en farmàcies i, al igual que les cremes i les pastilles, exerceix un efecte antifúngic sobre les infeccions de la pell i el cuir cabellut.

 

Prevenció davant l’aparició del peu d’atleta

La prevenció i el diagnòstic són fonamentals perquè la infecció no trastorni el desenvolupament normal de la vida del pacient. A continuació, una sèrie de mesures higièniques per evitar el seu desenvolupament:

  • L’ús perllongat de calçat tancat augmenta les possibilitats d’aparició del peu d’atleta
  • Eixugar bé els peus després de la dutxa. Sobretot, incidir entre els dits, ja que la humitat és l’activador principal del desenvolupament dels fongs
  • Canviar diàriament de mitjons i de calçats. Calçat transpirable i mitjons nets de cotó, redueixen la probabilitat de patir peu d’atleta
  • Mai compartir tovalloles, ni mitjons, ni sabatilles. Són els principals focus d’infecció
  • No caminar descalç en espais compartits. Es recomana l’ús de xancles
  • En sabatilles i mitjons es poden utilitzar antifúngics com a mesura de prevenció

Els implants dentals, ens poden donar problemes a la llarga?

Els implants dentals són una solució realment encertada per a aquelles persones amb problemes bucals. Permet substituir una peça dental per una altra nova en perfectes condicions. Encara que normalment no causen problemes, cal tenir en compte que els implants dentals poden donar certs problemes. A continuació, us deixem amb les possibles complicacions que poden sorgir.

 

Problemes habituals dels implants dentals

En el 95% dels casos, la implantologia dental és reeixida. No obstant això, és interessant conèixer en quins casos poden aparèixer problemes després d’aquesta operació dental. Te’ls descobrim aquí:

 

1. Reaccions normals després de l’operació

Després d’una operació, usualment apareixen alguns problemes lleus que són fàcils de tractar i solucionar en la consulta del dentista. Poden aparèixer:

  • Malestar en els nervis de les genives
  • Inflamació dels vasos sanguinis

2. Complicacions post-operatòries

En els casos més severs i complicats després d’una operació d’implants dentals, podem trobar les següents afeccions:

 

Rebuig de l’implant

Una de les més comunes és el rebuig de l’implant. El cos no acaba d’acceptar aquesta nova peça, reconeixent-la com alguna cosa estranya. Per aquest motiu intentarà expulsar-la amb diferents procediments. La recomanació i la millor solució és la retirada de la peça implantada i la cerca d’altres mètodes.

 

Reacció al·lèrgica

Els implants dentals estan fets de titani, un material que rares vegades causa al·lèrgia en el nostre cos. Però no és impossible alguna reacció adversa. En el cas que això succeeixi és important consultar al doctor i, gràcies a l’assessorament d’un especialista en al·lèrgies, determinar què és el que està provocant aquesta al·lèrgia.

 

Debilitació i pèrdua d’estructura òssia

Un altre problema que pot sorgir amb l’operació és la pèrdua de l’estructura òssia que sustenta l’implant. El debilitament de l’os pot afectar a les altres peces dentals i desenvolupar una malaltia periodontal severa. Abans de procedir a implantar la peça dental nova, és important comprovar si existeix suficient os per a l’operació.

 

Trencament dels implants

Pot donar-se el cas que es trenqui l’implant amb el temps. És poc probable que això succeeixi, ja que els materials són cada vegada més resistents i duradors en el temps, però no cal descartar-ho. El que sí és més comú és que el metall es doblegui o es trenqui amb el temps. Quan succeeixi això, bastarà amb substituir la peça danyada per una altra.

 

Com evitar complicacions

La cura dels teus implants és una tasca essencial per evitar patir alguna de les complicacions definides anteriorment. Es recomana seguir al peu de la lletra totes les indicacions de l’odontòleg. En cas que sigui necessari, es pot prendre algun analgèsic o antiinflamatori per calmar el dolor.

Les pautes d’higiene són molt importants i t’ajudaran a cuidar i protegir els teus implants:

  • Higiene bucal constant: raspallar-se tres vegades al dia les dents
  • Utilitzar fil dental
  • Esbandides bucals per evitar el carrall
  • Evita fumar durant les primeres setmanes després de l’operació
  • Eliminar de la dieta aliments massa ensucrats
  • Acudir al dentista de forma regular per portar un control en el manteniment dels implants

Consells per protegir la pell del sol

Protegir la pell del sol amb crema és essencial per no patir ni cremades ni envelliment prematur de la pell. Avui dia trobem en piscines i platges com la gent s’aplica protector solar, almenys una vegada, però, és suficient per protegir-nos del sol? A continuació, et deixem amb unes recomanacions per cuidar la teva pell i la teva salut aquest estiu.

 

Protegir la pell és el primer pas

El primer pas és saber quin tipus de protecció solar hem d’aplicar-nos segons la nostra tipologia de pell. Si tenim la pell clara, mínim hauríem d’utilitzar sempre un FPS major a 50. En canvi, si és més fosca com a mínim de 30. Protegir la pell dels més petits de la família és imprescindible. Als menors d’un any no se’ls hauria d’exposar mai al sol, encara que a partir de 6 mesos complerts ja se’ls pot aplicar protector solar.

Les cremes protectores han de ser d’ampli espectre. Això significa que han de protegir tant de la radiació ultraviolada B (UBV) com de la radiació ultraviolada A (UVA). Si el factor de protecció és baix o solament ens protegeixen dels rajos UVA, podrem evitar les cremades, però possiblement no podem reduir el risc de sofrir càncer de pell o envelliment prematur de la pell.

Un altre punt clar que hem de tenir en compte és la data de caducitat per assegurar-nos que continua en perfectes condicions una vegada l’envàs està obert.

D’altra banda, el protector solar ha d’aplicar-se mitja hora abans de l’exposició directa al sol i repetint la seva aplicació cada dues hores. Si ho fem així, ens assegurem de protegir-nos correctament.

 

Evita les hores centrals del dia

Una vegada ja sabem quin és el nostre protector adequat i la forma d’aplicar-ho correctament, només ens queda no exposar-nos directament al sol en les hores centrals del dia. Aquestes van, aproximadament, des de les dotze del migdia a les quatre de la tarda.

Fora d’aquest rang horari també hem d’utilitzar crema solar, fins i tot també en els dies ennuvolats. A través dels núvols pot passar entre un 50% i un 90% de la radiació ultraviolada. El mateix quan estiguem descansant sota una ombrel·la. Encara que ens protegeix del sol, mai ho fa al cent per cent.

Quan ens posem crema sempre deixem diverses parts del cos desprotegides. Per això, a l’hora d’aplicar-te el protector no t’oblidis de:

  • l’empenya
  • la zona de darrere dels genolls
  • clatell
  • orelles
  • aixelles
  • engonals
  • parpelles

Protector solar no solament a la platja

Els especialistes de la pell aconsellen aplicar crema protectora durant tot l’any. No solament a l’estiu o a la platja o la piscina, sinó que també hem de fer-ho quan estem passejant pel carrer o realitzant activitats a l’aire lliure, com els passejos per la muntanya, on amb l’altura hi ha més risc de patir cremades.

No solament la crema ens ajuda en la protecció. Utilitzar roba de color clar, posar-nos un barret o gorra i utilitzar ulleres de sol homologades, són recomanacions molt útils per evitar cremades en la pell.

Com a últim consell per gaudir del sol de l’estiu, no hem d’oblidar d’hidratar el cos per dins. Beure aigua i menjar fruites i verdures amb altes dosis de betacaroté, com tomàquets i pastanagues, contribueixen a preparar la pell davant el sol.

La natació és l’esport més complet i saludable

Practicar regularment esport com córrer, caminar, nedar, muntar amb bicicleta, entre altres, ens ajuda a mantenir-nos en forma. Practicats amb moderació aporten diferents beneficis a la salut física i mental. Però, de tots els anomenats al principi, quin és l’esport més complet? T’ho descobrim aquí!

 

Practicar esport amb regularitat millora la nostra salut

L’objectiu principal de practicar esport és millorar la salut física i mental del nostre organisme. La pràctica regular d’esport reforça els músculs i augmenta la nostra flexibilitat i força. Amb la majoria dels esports podem aconseguir tot el comentat anteriorment, però, quin d’ells ens proporciona el nombre més gran de beneficis?

Actualment, el running és un dels esports més practicats. Millora la capacitat cardiovascular i enforteix els músculs, especialment els de les cames. Per contra, com és un esport d’impacte, la seva pràctica no és apta per a tots els públics. Sobretot, per totes aquelles persones que pateixen alguna molèstia en genolls, peus o esquena.

En canvi, si existeix un esport complet recomanat per a totes les edats gràcies als seus múltiples beneficis. La natació és l’esport més complet i saludable. Des dels més petits, que han d’aprendre a nedar, fins a les persones adultes que vulguin exercitar el cos sense risc de patir cap lesió. Si has sentit parlar molt de la natació, però no coneixes els seus beneficis, segueix llegint!

 

La natació és l’esport més complet

Nedar, igual que caminar, és una de les primeres activitats que aprenem en edats més primerenques. La natació és l’esport més complet perquè ajuda a desenvolupar els músculs, els enforteix sense risc d’impacte i, alhora, potencia la seva flexibilitat. Sempre que es faci amb la tècnica apropiada, ajuda al desenvolupament simètric del cos, ja que en aquest esport s’impliquen tots els músculs. Per aquest motiu, és recomanable seguir els consells d’un entrenador per tal d’agafar la tècnica correcta.

Un altre benefici significatiu és que és un esport sense impacte, per tant, pot ser practicat per qualsevol persona sense importar la seva condició física. Les persones grans, amb genolls, turmells o malucs afectats per l’edat, poden enfortir tot el cos sense patir. Al mateix temps reforcen la musculatura i treballen la flexibilitat. Les persones amb sobrepès poden exercitar el seu cos sense patir cap risc, millorant la seva despesa calòrica i entrenant tots els grups musculars.

Per totes aquestes raons, la natació es converteix en l’esport més complet i saludable. No solament ajuda a cremar calories, sinó també a enfortir els músculs, treballar la flexibilitat i millorar la capacitat cardiorespiratòria.

Gràcies al ritme i al complet treball corporal, la natació millora la coordinació i la memòria. La concentració a nedar amb la tècnica correcta i en la respiració té beneficis molt positius en totes les edats.

Sens dubte, és l’esport favorit de molts. A què esperes a apuntar-te a nedar?

Com prevenir el sobrepès infantil

El nombre de nens que pateixen sobrepès augmenta dia rere dia. El sobrepès infantil és una xacra en la societat actual. Principalment conseqüència d’una alimentació precuinada plena de greixos saturats i uns hàbits sedentaris a causa de les noves tecnologies. Per aconseguir un pes controlat i evitar que pateixin sobrepès infantil, és important portar un control sobre els aliments i els hàbits. Per aquest motiu, us ensenyem a prevenir el sobrepès infantil i, alhora, apostar per hàbits saludables i beneficiosos per al seu creixement.

 

Consells per evitar el sobrepès infantil

Per evitar el sobrepès, és important parar atenció en aquesta etapa de la seva vida. En època de creixement han d’alimentar-se correctament per créixer sans i forts. A continuació, us deixem amb uns consells preventius per controlar el sobrepès infantil i que t’ajudaran a canviar els seus hàbits d’alimentació i salut.

 

Control en el rebost

És el millor truc per evitar que els nens pateixin sobrepès. Canvia el rebost ple de brioixeria, galetes i xocolata, per aliments més saludable. Afegeix en la seva dieta productes com fruites variades, iogurts i aperitius saludables.

 

Fomentar l’exercici físic

Els nens tendeixen a ser més actius i amb molta energia. Per això, és interessant aprofitar la seva vitalitat per educar-los en els hàbits saludables. Les classes extraescolars de bàsquet, natació, ball, patinatge, etc. són un bon reclam per a aquests nens actius. A més, s’evitarà que els nens tinguin una vida excessivament sedentària. També pots fomentar-los la passió per l’esport des de casa. Realitza activitats en família per activar tot el cos: ioga, concursos de ball, arts marcials, etc.

 

Evitar begudes ensucrades

Per calmar la set se sol donar als més petits sucs envasats i refrescs. Aquest és un hàbit totalment desaconsellat. Aquestes begudes són molt riques en sucres. Per evitar la seva ingesta, es recomana beure més aigua, menjar més fruites o preparar sucs naturals i fets a casa.

 

La fruita és de les millors postres

És molt comú també entre els nens donar-los natilles, flams, copes de nata i xocolata, entre molts altres. Si bé agraden molt als nens, també és cert que contenen sucres i calories buides. Es recomana la seva ingesta d’1 a 2 vegades a la setmana. El millor postre que existeix és la fruita del temps. Educar als més petits a prendre una peça de fruita al dia els ajudarà en el seu creixement. Una altra opció són els iogurts descremats per controlar la quantitat de greixos.

 

Control en la grandària de les racions

Un altre punt important és la ració que pren el nen. Ha de ser un plat adaptat a la seva edat i a les seves necessitats calòriques. Un nen de 8 anys no té les mateixes necessitats biològiques que un de 12 anys. Per això, es recomana adaptar les racions a les seves necessitats.

La síndrome de l’ull sec: causes i tractament

Al llarg del dia milions de persones senten molèsties i irritació en els ulls. Fins i tot moltes persones, poden patir visió borrosa. L’afecció de l’ull sec es produeix per l’absència de llagrimall en la superfície ocular o per un llagrimall de mala qualitat. Això provoca que l’ull no estigui ben lubricat, la qual cosa pot donar origen a molèsties oculars, disminució de la visió i lesions en la còrnia i la conjuntiva.

 

Símptomes de l’ull sec

Contrari al que el seu nom diu, les persones amb ulls secs tendeixen sovint a tenir els ulls plorosos. És la resposta de l’ull a una possible irritació causada per aquesta afecció. Les persones que sofreixen aquesta síndrome no són capaces de mantenir els ulls oberts per molt temps, o se senten incòmodes quan miren la pantalla de l’ordinador, llegeixen o veuen la televisió. Els principals símptomes són:

  • Coïssor, cremor en els ulls
  • Mucositat espessa en els ulls
  • Sensibilitat a la llum
  • Enrogiment
  • Dificultat per utilitzar lents de contacte
  • Problemes per a la conducció nocturna
  • Excés de llàgrimes
  • Visió borrosa o ulls cansats

Causes que provoquen que l’ull s’assequi

La salut de l’ull es manté gràcies a les llàgrimes. L’absència de quantitat i qualitat de les mateixes pot produir un efecte negatiu sobre les persones que pateixen aquesta síndrome. El desenvolupament d’aquesta afecció es deu principalment a les següents causes:

  • A causa de l’edat. Amb l’envelliment s’atrofien les cèl·lules que generen les llàgrimes.
  • Els canvis hormonals. A les dones, ja sigui per l’embaràs, la menopausa o l’ús d’anticonceptius orals, pot provocar una disminució en la producció natural de llàgrimes.
  • Els factors ambientals. Es desenvolupa aquesta afecció en entorns amb molta evaporació: vent, aires condicionats, calefaccions, etc.
  • La lectura perllongada. Quan es llegeix es redueix el parpelleig i la llàgrima no es distribueix correctament.
  • Malalties sistèmiques.
  • Lents de contacte d’ús perllongat.
  • Procediments quirúrgics oftalmològics.
  • Malalties cicatritzants de la superfície ocular o malalties autoimmunes.
  • Alguns medicaments.

Tractament per a l’afecció de l’ull sec

El tractament per excel·lència per a la sequedat dels ulls són les llàgrimes artificials. Per als casos més severs, es recomanen l’ús de pomades abans d’anar a dormir. Sempre sota el diagnòstic del nostre oftalmòleg de confiança perquè ens indiqui les més adequades segons el nostre cas particular. Les llàgrimes artificials actuen en la superfície ocular i serveixen per substituir la falta de quantitat de llàgrimes i millorar la seva qualitat. En casos molt concrets, a partir de l’estudi del cas en particular, l’especialista pot receptar col·liris, antibiòtics o antiinflamatoris.

Si aquests tractaments tòpics no ajuden a remetre el problema, existeix la via del taponament dels conductes llagrimalls. Evitant el drenatge ràpid, s’aconsegueix conservar la hidratació ocular i protegir l’ull.

 

Es presenti el cas que es presenti, el més important és acudir a la consulta del oftalmòleg perquè una detecció precoç de la síndrome de l’ull sec pot prevenir de mals majors en el futur.

Com fer exercici correctament si tinc una hèrnia

Una hèrnia es produeix en realitzar un sobreesforç. Però si pateixes una, no significa que hagis d’estar immòbil. L’exercici amb moderació ajuda a mantenir la teva salut, enfortir el teu cos i evitar futures lesions d’aquest tipus.

 

Tipus d’hèrnia

Una hèrnia és el desplaçament d’una víscera o os. És fàcil de reconèixer perquè sol aparèixer una protrusió a la zona afectada. Tampoc sol provoca dolor en tots els casos que apareix. Les hèrnies més comunes són:

  • Inguinal. Aquest tipus de molèstia és més comuna entre els homes. Es visualitza per la protusió que apareix en l’engonal. Fins i tot, en moltes ocasions, pot arribar fins a l’escrot. D’altra banda, l’hèrnia femoral és més comuna entre les dones, apareixent una protusió sota l’engonal.
  • Discal. Es produeix quan una part del disc invertebral es desplaça i pressiona els nervis. El seu efecte immediat és que provoca lesions neurològiques.
  • De hiat. En aquesta ocasió es desplaça la part superior de l’estómac, empenyent la paret abdominal a través d’una petita obertura que apareix en el diafragma. Provoca reflux i acidesa.
  • Umbilical. Es forma a la zona del melic.
  • Quirúrgica. Produïda per una intervenció de cirurgia abdominal. Les vísceres surten a través de la cicatriu que deixa la intervenció.

Tenir una hèrnia no és incompatible amb practicar esport

Encara que es pateixi d’hèrnia, això no impossibilita a la persona a practicar esport. Prèvia revisió mèdica i seguint certes precaucions, qualsevol persona pot realitzar exercici. Es recomana començar per exercicis suaus com caminar, bicicleta estàtica o el·líptica. Tots aquests exercicis serveixen per millorar la capacitat cardiovascular de la persona. Realitza sempre moviments suaus, res de moviments bruscs. I si en el transcurs de l’entrenament apareix dolor, s’ha de cessar l’exercici i consultar al metge.

Si es pretén fer treball amb pes i màquines, s’ha de començar amb el pes corporal. Res d’agafar peses i molt menys realitzar sobreesforços en aixecar el pes. Una vegada es millori la resistència i la força, si no hi ha dolor, es pot augmentar el pes o les repeticions.

Esports de baix impacte sempre poden ajudar amb la lesió, millorar la nostra flexibilitat i resistència sense perjudicar l’hèrnia. En aquest àmbit trobem la natació, el Pilates o el ioga.

 

Prevenció de les hèrnies

Els causants més habituals dels diferents tipus d’hèrnies solen ser el sobrepès i els esforços físics sobtats i exagerats. Per evitar la seva aparició, el millor aliat per al cos és l’esport i l’alimentació saludable. Els abdominals hipopressius són uns grans aliats per prevenir les hèrnies que es produeixen a la zona abdominal. Ajuden a enfortir els músculs d’aquesta zona. De la mateixa manera que practicar esport de manera regular. T’ajudarà a preparar el cos davant qualsevol esforç extra que puguis realitzar, minimitzant el risc de patir una hèrnia per aquest motiu.

Consells per tractar un flegmó dental

El flegmó dental és un dels problemes bucals més freqüents i dolorosos. Consisteix en una infecció que es produeix al costat d’una dent o un queixal. L’arrel queda afectada per aquesta infecció bacteriana sense que trobi sortida, per això s’inflama la zona. El pus queda dins de la pell causant aquesta molesta inflamació.

 

Causes que provoquen el flegmó dental

L’origen d’aquesta infecció que produeix el flegmó dental pot ser divers. El principal d’ells és la mort del teixit que es troba dins de les arrels. Aquesta deterioració és provocada per una càries profunda, un traumatisme o una patologia infecciosa procedent del teixit que envolta la dent.

 

Símptomes que apareixen

Si t’ha sortit un flegmó dental, ho reconeixeràs perquè s’acompanya d’una sèrie de símptomes molt específics:

  • Dolor. És el signe més evident del flegmó. Els afectats solen sentir ràpidament les molèsties, sobretot, al moment de mastegar. Si la infecció progressa, el dolor pot estendre’s cap a la gola o l’oïda.
  • Inflamació. El dolor i la inflamació vénen units. Una part del rostre s’inflama, mostrant una protuberància bastant notable i característic dels flegmons. Si no es tracta la inflamació, pot provocar enrogiment dels ganglis de l’orella i el coll, fins i tot, febre.
  • Mal alè. Una característica comuna és el sabor desagradable i halitosis a causa del pus i als bacteris de la infecció.
  • Sensibilitat. El flegmó augmenta la sensibilitat dental en beure o menjar aliments molt freds o molt calents.

Per evitar problemes majors, és important detectar el flegmó dental de forma ràpida i acudir immediatament al dentista. Amb aquesta acció minimitzarem els dolors i les molèsties en la boca.

 

Quin és el seu tractament

Per alleujar el dolor i la inflamació es prescriuran antiinflamatoris. Antibiòtics en el cas que hi hagi infecció. Un consell casolà per progresar el procés de curació seria la realització d’esbandides bucals. Aquestes són amb aigua tèbia i sal de taula per millorar la inflamació i afavorir el drenatge del pus acumulat.

Una vegada la infecció ha desaparegut, es realitzarà un empastament en el cas que la dent es pugui salvar. Si la dent no es pot mantenir, la solució serà extreure aquesta peça i col·locar un implant dental. Quan el flegmó dental hagi desaparegut, serà el moment de tractar la causa que ho ha provocat per evitar una segona infecció i prevenir de qualsevol tipus de molèstia.

La millor manera d’evitar una infecció bucal és una bona prevenció. Amb una correcta higiene bucal i acudint al dentista regularment per a les revisions, no tindríem per què preocupar-nos d’aquest tipus d’afeccions bucals.

No controles el teu pes? Podries patir hipertiroidisme

El cos humà reacciona accelerant l’activitat metabòlica de l’organisme quan hi ha un augment dels nivells de les hormones tiroidals en sang. Si notes els símptomes que a continuació t’expliquem, és probable que puguis sofrir de hipertiroidisme.

 

Què és l’hipertiroidisme?

L’hipertiroidisme és una condició per la qual la glàndula tiroide produeix una quantitat superior d’hormones tiroidals (T4 i T3). Aquest augment hormonal pot accelerar significativament el metabolisme del cos. En la majoria dels casos causa una pèrdua sobtada de pes, un batec del cor ràpid o irregular, sudoració i nerviosisme o irritabilitat. La glàndula tiroide, que es troba en la part més baixa del coll, és l’encarregada de crear les hormones tiroidals. La seva principal funció és estimular el funcionament de diferents òrgans, especialment el cervell, els músculs, el cor i el ronyó.

Aquest trastorn és més freqüent del que un es pot imaginar, afectant aproximadament a l’1% de la població, sobretot a dones d’entre 30 i 40 anys.

 

Causes que provoquen aquest trastorn hormonal

Les causes més comunes d’hipertiroidisme són les següents:

  • Alteracions del control cerebral. La glàndula hipòfisi, que crea l’hormona TSH en el cervell, és capaç d’estimular la glàndula tiroide perquè sintetitzi més hormones.
  • Malaltia de Greus. Es produeix per una resposta anormal del sistema immunitari. Les defenses del cos humà es giren contra la glàndula tiroidal però no la destrueixen, sinó que estimula la síntesi de les seves hormones.
  • Goll multinodular tòxic. Davant la falta de iode en l’organisme, la glàndula tiroidal augmenta la seva grandària per suplir aquesta falta i intentar captar tot el iode possible. A vegades aquest creixement es descontrola.
  • Adenoma tòxic. Ocorre dins d’un goll multinodular quan sofreix mutacions i es sintetitzen hormones tiroidals sense control.
  • Una infecció vírica. Aquesta provoca la inflamació de la glàndula tiroide i l’expulsió de totes les reserves provocant un augment sobtat d’aquestes en la sang.

Símptomes

En general, totes les persones afectades per aquest trastorn hormonal sofreixen un augment de l’excitació en els seus òrgans. Aquestes alteracions se succeeixen a poc a poc. Per això, al principi se li sol atribuir a l’estrès i al nerviosisme. Els símptomes més importants són:

  • Pèrdua de pes sobtada
  • Batecs cardíacs ràpids o irregulars
  • Augment de l’apetit
  • Nerviosisme, ansietat i irritabilitat
  • Tremolor en mans i dits
  • Transpiració
  • Alteracions en la menstruació
  • Augment de la sensibilitat a la calor
  • Canvis en els patrons intestinals
  • Un engrandiment de la tiroide
  • Fatiga, feblesa muscular
  • Dificultat per dormir

Tractament per controlar aquest trastorn

Els recursos més utilitzats per al seu tractament són:

  • Medicaments. Disminueixen els nivells de producció d’hormones tiroidals. Els més utilitzats són el propiltiouracilo i el metimazol. Com qualsevol medicament, pot provocar efectes secundaris: picor, rojeces en la pell, febre, etc.
  • Iode radioactiu. Utilitzant dosis controlades es destrueix part de la glàndula tiroide, paralitzant la sobreproducció d’hormones tiroidals. És un tractament que no es pot utilitzar ni en nens ni en embarassades.
  • Cirurgia. En ocasions és necessari extirpar la glàndula tiroide. Sigui en part o totalment, sempre s’intenta respectar la quantitat més gran de glàndula tiroide sana possible.
  • Levotiroxina. És un medicament que substitueix a les hormones tiroidals. Solament s’utilitza per corregir l’hipotiroïdisme provocat pels tractaments anteriors.