El paper de les xxss en l’auge de l’economia social i solidària 

Les xarxes xocials ja formen part de l’estratègia digital de qualsevol marca. S’han convertit en una aposta que ningú discuteix i han entrat a formar part de la normalitat per a les empreses que potencien els seus plans de màrqueting. Però si hi ha un sector en el qual l’auge i el paper de les xxss ha estat crucial és el de l’economia social i solidària. La comunicació mitjançant aquests canals ha estat molt important per a conscienciar i donar a conèixer què fan les empreses que practiquen l’economia social i solidària.

Les xarxes socials solidàries

Internet com a aliat per a donar a conèixer projectes solidaris, és la gran aposta de les marques que utilitzen les autodenominades xarxes socials solidàries; la seva facilitat d’accés des de qualsevol lloc i mitjançant qualsevol dispositiu faciliten el seu ús i la transmissió del missatge.

Ajudes per a la lluita contra el risc d’exclusió social, voluntariats, banca ètica, sostenibilitat, protecció del medi ambient… Una manera d’afavorir el desenvolupament de plans col·laboratius que impliquin la societat, quelcom possible i factible amb una estratègia digital que potenciï la comunicació mitjançant les xarxes socials.


Per què han triomfat els projectes de l’economia social i solidària?

Parlem de plans molt concrets i enfocats a un tipus de públic específic. Fa anys arribàven a poques persones i exclusivament interessades en aquestes qüestions. Ara la lent s’amplia i es mostren els resultats i els objectius a un públic més gran.

Recordem alguns dels projectes més exitosos de l’economia social i solidària dels quals ja hem parlat en el blog en anteriors ocasions i que han utilitzat les seves xxss per a aconseguir repercussió.

 

  • Som Energia. És una de les alternatives a les tradicionals companyies de la llum de la qual ja parlem en aquest article del blog.
  • Barri cooperatiu de Sants. Una cooperativa del popular barri barceloní de Sants, un projecte reeixit que tira mà de les rrss per a donar a conèixer els seus serveis de proximitat.
  • Coop57. Una cooperativa de serveis financers.
  • Mercat social Madrid. Aposta pel consum conscient.
  • Goteo. Una xarxa social de finançament col·lectiu i cooperació.

 

Consells per a consensuar la temperatura de l’aire condicionat a la feina

S’ha convertit en un dels principals motius de disputa en els centres de feina: La temperatura de l’aire condicionat. No tots els cossos són iguals i, per tant, no tots reaccionen i toleren de la mateixa manera una temperatura ambient en concret. Et recordem quina és la recomanada pels organismes internacionals i alguns consells per fer-hi front.


La temperatura ideal de l’aire condicionat

No existeix una xifra concreta que fixi la temperatura ideal a la qual ha d’estar connectat l’aire condicionat, bàsicament perquè han de tenir-se en compte diferents variables que canvien l’escenari. Una de les principals és la temperatura exterior, no és el mateix estar a 40 graus a Sevilla que a 30 a Eivissa. Aquí també juga un paper primordial la humitat, que no serà la mateixa a Mallorca que a Lugo.

El més recomanable és programar la temperatura cinc graus per sota de la temperatura exterior. De tota manera, la Norma ISO 7730 determina la temperatura estàndard sobre la base de certs càlculs que impliquen tenir en compte el vot mitjà estimat i el percentatge estimat d’insatisfets.

En qualsevol cas, des de la Generalitat criden a l’estalvi amb els sistemes de climatització, que poden evitar l’emissió de fins a 65.000 tones de CO₂ a l’atmosfera. L’estalvi pot suposar uns 95 euros de mitjana en la factura elèctrica d’una família. Un aire programat a 19 graus, si es regula a 25, pot provocar un descens del consum de 1.600 quilowatts a 900 en 3 mesos.

Per què es discuteix a la feina per la temperatura de l’aire condicionat?

 

  1. Lluita de sexes. És el més habitual, la guerra del fred sol disputar-se entre homes i dones, ja que aquestes últimes requereixen temperatures menys baixes per a desenvolupar la seva activitat laboral pel seu metabolisme basal. (Coneix l’estudi que ho acredita).
  2. El que no tenen en compte els estudis és la complexió. No és el mateix un cos d’1,80 i 70 quilos que un d’1,65 i 50 quilos. Això genera percepcions diferents de l’organisme sobre la temperatura i la sensació tèrmica.
  3. La roba. Normalment els homes en les oficines vesteixen, fins i tot a l’estiu, vestit jaqueta i pantalons i corbata. Les dones es decanten per teixits més lleugers, màniga curta, tirants, sabata oberta… Estan per tant més exposades a la temperatura.

 

Consells per a consensuar la temperatura en el teu centre de treball

No serà fàcil, però aquí van uns quants consells perquè tots els treballadors, en la mesura que sigui possible, estiguin d’acord.

 

  1. Vesteix peces lleugeres, però a poder ser de màniga francesa o màniga llarga.
  2. Millor pantalons o faldilles llargues.
  3. Sabata tancada.
  4. Si sols passar fred, no t’oblidis d’un mocador per al coll.
  5. Evita les peces de llana o ganxet, encara que siguin lleugeres per a l’estiu, acumulen la calor. Millor lli o gasa.
  6. Si pots prescindeix de les corbates.
  7. Deixa a la feina una jaqueta, quimono o ponxo per a cobrir-te si sents molt fred.
  8. Intenta no posar-te sota cap sortida d’aire condicionat.
  9. Consensueu la temperatura entre tots.
  10. Paciència.

Per què és obligatòria l’assegurança de conveni col·lectiu?

Els convenis col·lectius s’atribueixen als diferents sectors professionals i es pacten i renoven periòdicament. En aquests articles “Què és l’assegurança de conveni col·lectiu” i “Les assegurances obligatòries de conveni col·lectiu” ja parlem sobre aquest tipus de tractes laborals, ara t’expliquem les raons per les quals són obligatoris.


L’obligatorietat de l’assegurança de conveni col·lectiu

Les assegurances de conveni col·lectiu marquen les directrius que han de complir treballadors i empresaris, és més aviat una carta de drets i obligacions per totes dues parts. Aquí es regulen des dels dies de vacances, els temps de descans o la jornada laboral fins al salari basi segons les categories.

Cada tipus de conveni compta amb la seva pròpia assegurança obligatòria i la seva regulació, tenen a veure amb les cobertures per accidents, baixes per incapacitat, malaltia i defunció.

Són obligatoris perquè aquest tipus de situacions poden derivar en indemnitzacions econòmiques importants, d’aquesta manera l’empresari i també el treballador s’asseguren el pagament i cobrament de la totalitat. Aquest tipus d’assegurances obligatòries de conveni no han de confondre’s amb les mútues d’accidents que poden contractar opcionalment les companyies per a atendre exclusivament les necessitats mèdiques dels empleats.

En tractar-se d’assegurances obligatòries l’incompliment per part de l’empresari en la seva contractació pot suposar una falta molt greu penada amb multes que poden arribar fins els 187.000 euros.


Les assegurances obligatòries de conveni col·lectiu a Previsora General

Des de Previsora General oferim la contractació de diferents assegurances obligatòries de conveni col·lectiu, pots informar-te aquí. A més, comptem amb un dels sistemes més avançats del mercat: Actualització automàtica de les dades, regularització anual dels treballadors assegurats, sistema online i garantia de les cobertures especificades en els convenis col·lectius.

Cada any s’actualitzen els capitals coberts de cada conveni segons les dades que es publiquen oficialment.

5 consells per afrontar les darreres setmanes de feina abans de les vacances d’estiu

El més probable és que a hores d’ara gairebé totes les plantilles de les empreses tinguin ja programades les vacances d’estiu. Molts treballadors estaran en ple procés de decisió de la destinació triada per a aquest parèntesi en la rutina de feina que els servirà a alguns per a descansar i a uns altres per a descobrir noves aventures. Amb aquesta expectació, els nervis estan assegurats i es forma una espècie de compte enrere. Com superar les últimes setmanes de feina abans de les vacances d’estiu? Et donem 5 consells infal·libles.

 

Els millors consells per a afrontar les últimes setmanes de feina pre vacances

Hi ha dos tipus de persones: Les que s’emocionen amb l’arribada de les vacances i les que no tant. Si ets del primer grup, aquests consells et vindran molt bé perquè no se’t faci llarga l’espera abans de l’arribada de les anhelades vacances. Perquè la síndrome prevacacional existeix i pot provocar des d’ansietat, a insomni, mal de panxa o falta de gana.

Nascia, un gabinet de psicologia especialitzat a tractar diferents trastorns relacionats amb l’estrès i l’ansietat va publicar un estudi que posava de manifest que fins a un 30% dels treballadors espanyols pateixen aquestes alteracions abans d’iniciar les seves vacances.

 

  1. Controlar la respiració. Està demostrat que es tracta d’una acció que permet exercitar també cert control sobre la mateixa ment, en moltes situacions diferents.
  2. Exercitar la ment. El que vindria a traduir-se com la popular expressió “intenta no pensar”. Hem de distreure la nostra ment per a aconseguir que no es retroalimenti amb pensaments que s’avancin al que passarà en les nostres vacances.
  3. Planificació. És important que no ho deixis tot per a última hora i t’organitzis per a no arribar al dia d’inici de les teves vacances arrossegant estrès. A més, no tenir les coses preparades generarà ansietat en els dies previs i farà que els dies de feina se’t facin més difícils i llargs.
  4. Gaudeix l’ara. Pot sonar a frase de llibre d’autoajuda, però la veritat és que experts en psicologia recomanen centrar-se en el present, ja que és l’única cosa precisa. Viure amb la ment posada en el futur, en aquestes vacances que estan per arribar ens impedeix gaudir del dia a dia. És necessari i vital esprémer tot el positiu que tenim en la nostra feina.
  5. Esport. És la clau per a qualsevol aspecte de la vida, portar una vida activa i practicar esport de forma regular millora l’estat anímic i farà que els dies que falten per a vacances siguin més suportables.

 

Consells per a consensuar les vacances a la feina

Acabem d’estrenar la primavera i ja estem pensant en l’estiu, arriba el bon temps i comencem a imaginar-nos com seran les nostres vacances enguany. El problema arriba quan hem de posar-nos d’acord no només amb les nostres famílies, parelles, exparelles o fills, també cal consensuar-les amb els companys de feina i obtenir el vistiplau de la direcció de l’empresa. Missió impossible? Et donem alguns consells per a intentar fer-te amb els millors dies.

 

L’anticipació és primordial

Cada vegada són més les companyies que prefereixin resoldre aquest assumpte a l’inici de l’any i comptar amb una previsió dels dies en què faltarà cada membre de la plantilla.

I aquí podem trobar-nos amb el primer problema, pot ser que nosaltres ja puguem sol·licitar les vacances, però la nostra parella encara no. Aquí ens arrisquem a haver de quedar-nos “amb el que quedi” quan ja tots hagin triat. Per això et donem alguns consells perquè no et quedis l’últim:

  • Que la teva parella tantegi els dies que és probable i existeixen possibilitats reals d’obtenir. A partir d’aquí realitza la teva sol·licitud dels dies desitjats.
  • Si els dies desitjats entren en conflicte amb algun company, estudieu si és viable que els dos estigueu fora i en el cas que un dels dos hagi de quedar-se irremeiablement, valoreu el següent: Si un va cedir l’any anterior, aquesta vegada li toca a l’altre. Si la situació d’un dels dos és més complicada (repartiment de custòdies de menors, etc) pots cedir-li aquests dies a canvi d’altres beneficis per a tu (com poden ser ponts vacacionals o dies lliures).

Què has de saber perquè no t’enganyin

Et donem una sèrie de conceptes que has de tenir molt clars per a evitar confusions:

  • El període de vacances es fixarà sobre la base dels convenis col·lectius, si no n’hi ha o no diu res, és l’empresa la que tria. Encara que l’habitual en tots els casos és el consens.
  • Durant les teves vacances cobraràs la teva remuneració habitual exceptuant els plusos associats, per exemple, a hores extres o d’un altre tipus.
  • Depenent del teu conveni col·lectiu l’empresa comptarà dies naturals o laborables, el mínim són 30 naturals.
  • Per cada mes treballat tens dret a 2,5 dies naturals o 1,92 dies laborables.
  • Si treballes a mitja jornada, tens dret als mateixos dies de vacances que si treballessis a completa.
  • Tots els treballadors han de tenir coneixement de les seves vacances amb un mínim de 2 mesos d’antelació, encara que tot depèn dels convenis col·lectius.

Sóc autònom. Com calculo quant hauria de facturar?

La crisi, la baixada de sous i la desocupació de llarga durada ha fet créixer un fenomen a Espanya: el de l’autoocupació. A les professions tradicionals que han exercit majoritàriament treballadors per compte propi com la d’electricista o perruquer, s’han sumat unes altres molt relacionades amb el món de la comunicació: Dissenyadors gràfics, periodistes, fotògrafs… La figura del freelance està en auge i t’ajudem a saber com calcular la quantitat que hauries de facturar al mes per a aconseguir el marge de beneficis que et proposis.

 

La decisió més important: Quant vull cobrar?

Abans de buscar fórmules per a poder decidir la quantitat necessària de facturació que ens permeti cobrar mensualment una xifra concreta, és important decidir quina serà aquesta xifra. Per a això és necessari:

 

  • Valorar els salaris mitjans del sector al qual ens dedicarem.
  • Tenir en compte que en començar haurem de guanyar-nos la confiança dels nostres clients i no podrem aplicar-los les mateixes tarifes que un altre freelance experimentat i que ja pot mostrar feines i projectes anteriors amb altres clients.
  • Calcular el temps que ens suposa acabar una feina. No tots tenim la mateixa rapidesa a l’hora de dur a terme una activitat. És primordial calcular una part fixa i una altra variable depenent del temps que li dediquem.

 

Com calcular quant hauria de facturar?

Una vegada decidida la quantitat que volem cobrar, podem calcular quant hem de facturar i el primer pas és sumar les despeses fixes que tindrem:

 

  • IVA trimestral.
  • IRPF.
  • Quota de la Seguretat Social.
  • Despeses de lloguer o coworking.
  • Despeses de serveis (telèfon, transport…).

Una vegada sumades totes les despeses, es recomana incloure una quantitat per a imprevistos i a partir d’aquí ja només queda sumar els beneficis que volem obtenir i la xifra total serà la de la facturació obligatòria per a poder cobrar el nostre sou ideal.

En l’actualitat existeixen nombroses aplicacions i webs que t’ajuden a calcular aquestes xifres. Una de les més populars és la Calculadora Freelance, realitza l’operació de forma molt fàcil, només és necessari introduir el que vols guanyar, els dies de vacances que vols tenir, les jornades que preveus que pots posar-te malalt o no podràs treballar, el percentatge del teu temps que empraràs en reunions, realitzar pressupostos, etc, les despeses mensuals fixes com el lloguer i la quota d’autònom i finalment el benefici que vulguis obtenir per a emergències o jubilació.

 

Noves apostes de l’economia social i solidària

En una societat cada vegada més individualista que segueix i s’adapta a les fluctuacions dels mercats, les noves apostes de l’economia social i solidària s’han convertit en un fenomen bastant estès que volen practicar tots aquells que aposten per un retorn als orígens de les economies domèstiques que es basaven a cobrir necessitats i no a crear-ne de noves. T’expliquem quines són algunes de les apostes més importants de l’economia social i solidària.


La llista d’iniciatives de l’economia social i solidària més importants

 

Les iniciatives de l’economia social i solidària prioritzen aquestes necessitats de les persones de les quals parlàvem abans per sobre del simple lucre. Solen ser independents dels poders públics i s’enfoquen majoritàriament en valors com la solidaritat i la sostenibilitat.

  • Companyies de telecomunicacions. És una de les noves apostes de l’economia social i solidària més importants. Una forma de contractar serveis de telefonia, internet i televisió digital des d’una perspectiva més sostenible.
  • Comerç de proximitat. Ja ho parlem en el seu moment, comprant productes de quilòmetre zero (el seu punt d’origen es troba a una distància màxima de 100 km respecte al punt de venda) s’aconsegueix potenciar el petit comerç, la subsistència dels agricultors i també la salut, perquè es consumeixen exclusivament productes de temporada.
  • Banca ètica. Un tipus d’entitat que prioritza tots aquells projectes socials que poden revertir en el bé comú i dels seus clients, abans que aquells que poden fer guanyar diners a l’entitat però que tenen finalitats menys ètiques.
  • Assegurances ètiques i solidàries. Fomenten el mercat social i busquen crear espais de consumidors, proveïdors i distribuïdors en els quals sigui el ciutadà qui exerceixi una opció de consum amb compromís social. Es busquen les pràctiques ètiques i solidàries.

 

L’economia social i solidària s’estén cada vegada més a altres sectors, encara que sempre enfocats des d’un punt de vista econòmic.

 

 

 

Com fer front al trimestre amb menys dies festius de l’any

El calendari laboral de 2019 compta amb un total de 14 dies festius, 8 nacionals, 4 per comunitat autònoma i altres 2 més locals. No existeix cap diferència amb anys anteriors, i gaudirem del mateix nombre de festius pagats, als quals cal afegir els nostres dies de vacances, que dependran de cada conveni col·lectiu. Però aquest primer trimestre de 2019 no comptarem amb un sol dia festiu, ja que Setmana Santa se celebra enguany al mes d’abril. Et comptem com afrontar 3 mesos seguits sense ponts vacacionals.

 

Consells per a afrontar el trimestre amb menys dies festius de l’any

El Dia de Reis, el 6 de gener, es va situar aquest any en el calendari en diumenge, algunes comunitats autònomes el van traslladar al dilluns, però unes altres no. I a excepció d’algunes regions, fins a Setmana Santa no es podrà celebrar un pont festiu. Això implica 3 mesos de treball intens interromput només pels descansos del cap de setmana.

Per a gran part dels treballadors aquests mesos se’ls faran costa amunt. Però per què? Estem mal acostumats? Per què el nostre cos ens demana fer aturades de tant en tant? Està demostrat que el nostre cervell necessita períodes d’esbarjo per a desconnectar del dia a dia, l’estrès i també la rutina.

Vacances, ponts i dies festius són un element molt important en la vida dels treballadors perquè reforcen l’autoestima i prevenen l’aparició d’estrès. Per això sol entendre’s com una recompensa a tot l’esforç que es desenvolupa en el dia a dia.

Durant els períodes vacacionals es poden realitzar activitats d’oci per a les quals no es disposa de temps en el dia a dia.

 

Són més productius els mesos sense dies festius?

Es tracta d’un dels eterns debats en els sectors econòmics, tradicionalment s’ha pensat que els dies festius afecten la producció en els diferents sectors econòmics, si bé és cert que en els últims temps moltes veus han proclamat les bondats que aquests ponts vacacionals signifiquen per a una indústria tan important al nostre país com la del turisme i el comerç.

Això sí, molts economistes reconeixen que els festius que se situen en els dies centrals de la setmana (dimarts, dimecres i dijous) haurien de traslladar-se als dilluns o divendres per a no trencar el ritme setmanal de feina.

 

Les assegurances obligatòries de conveni col·lectiu

Cada sector professional està vinculat a un conveni col·lectiu que marca les directrius generals dels drets i obligacions que tenen, tant empresari com treballadors. Aquests convenis, que es pacten i renoven periòdicament, contenen algunes assegurances obligatòries que es reflecteixen en les nòmines i que cobreixen les indemnitzacions de possibles accidents.

 

Les cobertures de les assegurances obligatòries de conveni col·lectiu

Cada conveni col·lectiu té establert el tipus d’assegurança obligatòria que ha de contractar-se, però les més habituals solen ser:

 

  • Cobertura per accident.
  • Cobertura per incapacitat.
  • Cobertura per defunció.

 

Les indemnitzacions econòmiques que es derivin d’alguna de les cobertures que contempli l’assegurança contractada les fixa el mateix conveni col·lectiu en el qual s’enquadra l’activitat de l’empresa. El mecanisme es posa en marxa quan es produeix un accident d’un empleat durant la seva jornada laboral.

Les assegurances obligatòries de conveni col·lectiu no tenen cap relació amb la mútua d’accidents, que es contracta per a atendre les necessitats mèdiques dels empleats, no per al pagament d’indemnitzacions.

 

Quines assegurances són obligatòries i quines no?

Per a saber quines assegurances són obligatòries i quines  no, és imprescindible repassar el conveni col·lectiu al qual pertanys. Una vegada que aquesta informació estigui verificada, el preu d’aquestes assegurances es fixa sobre la base d’alguns criteris. Per exemple, una empresa del sector de la construcció, a priori, té més riscos que una oficina, així que el preu serà més alt. També es té en compte el nombre d’empleats, un altre factor determinant per a la tarifa final.

Si l’empresa en qüestió no contracta les assegurances obligatòries de conveni col·lectiu, estarà incomplint les obligacions amb els seus treballadors i es pot considerar una falta molt greu que pot suposar una multa de fins a 187.000 euros.


Les assegurances obligatòries de conveni col·lectiu de Previsora General

Previsora General ofereix la contractació de les diferents assegurances obligatòries que inclouen els convenis col·lectius. Presenta alguns avantatges enfront d’altres companyies com el servei de contractació on-line amb una base de dades que té en compte tots els convenis en el territori espanyol. També es regularitza anualment als treballadors assegurats, així que no és necessari que es notifiquin altes i baixes al llarg de l’any.

Si estàs interessat a contractar una de les nostres assegurances, trobaràs tota la informació i el formulari de sol·licitud aquí.

Quines assegurances ha de tenir obligatòriament un autònom?

Els treballadors per compte propi arrisquen molt més que la resta. La llista de despeses i de beneficis pot variar depenent de la feina que es registri en un mes en particular i de les possibles incidències.  Per això la contractació d’assegurances ha d’anar implícita amb el pagament de les quotes d’autònom. A més de les recomanables, algunes són obligatòries. T’ajudem a repassar quines són.

Les assegurances obligatòries per a treballadors per compte propi

Els autònoms han d’estar preparats per fer front a qualsevol imprevist, per això la llei exigeix l’obligatorietat de contractar l’assegurança de responsabilitat civil en el cas que desenvolupis la teva activitat en un espai de cara al públic, una assegurança de vehicles si utilitzes un cotxe per a realitzar les teves gestions de feina i l’assegurança d’accidents per a treballadors si la teva activitat és de risc i has de contractar personal. També són obligatòries l’assegurança multirisc i la de conveni si tens contractat a personal.

 

  • Assegurança de responsabilitat civil. Una pòlissa que cobreix els possibles danys civils que registri un negoci. D’aquesta manera es cobreixen els errors que pugui cometre l’autònom o el seu personal contractat. És obligatori en casos d’establiments de cara al públic o fins i tot en professions com la medicina, el dret o els instal·ladors de gas i electricitat. De fet, és un requisit per a poder obtenir la llicència d’apertura d’un local.

 

  • Assegurança multirisc. Cobreix el local en el qual s’estigui exercint l’activitat laboral i inclou, entre altres disposicions, els possibles incendis i robatoris.

 

  • Assegurances de vehicles. Imprescindible si utilitzes un cotxe per a desenvolupar la teva activitat econòmica, ja sigui transportant mercaderies, repartint-les, o per a trasllats i gestions.

 

  • Assegurança de conveni. Destinat als treballadors per compte propi amb personal contractat, ja que d’alguna manera han de respondre per ells en cas d’accident, incapacitat o defunció. L’assegurança cobreix les indemnitzacions necessàries. És una de les pòlisses més importants i el seu incompliment pot implicar multes de fins a 187.000 euros a més del corresponent pagament de la indemnització que es derivés.

Al marge d’aquestes pòlisses obligatòries, també es recomana la contractació d’una assegurança de salut que cobreixi el temps d’inactivitat durant les possibles baixes mèdiques per hospitalització, malaltia, etc. No és obligatori però sí 100% recomanable, ja que els autònoms solen cotitzar a la Seguretat Social la base mínima obligatòria que no arriba a cobrir la totalitat d’aquests imprevistos.