Trencant el silenci social: Creix la visibilitat dels avortaments i la mort prenatal  

Una de cada cinc dones patiran un avortament. Així i tot, ningú parla obertament d’aquest fet que segueix sent un tema tabú. La majoria d’avortaments espontanis són causats per problemes cromosòmics però també poden influir el sobrepès, el tabac, l’alcohol o problemes hormonals. Però, per què es silencien els avortaments? El dol després de la pèrdua d’un embaràs és diferent de la resta de dols. No es perd un ésser estimat amb qui s’han compartit vivències, es perd una part del cos de la mare, una esperança, el somni i la il·lusió d’una persona que vindrà, un projecte de vida.

Què és la mort prenatal?

La pèrdua espontània del fetus abans de les 22 setmanes de gestació es denomina avortament i a partir de llavors, mort fetal o prenatal segons l’Organització Mundial de la Salut. En el cas que el nadó naixi viu però mor en els dies posteriors al part, es considera mort perinatal.

El risc d’avortament espontani creix amb l’edat. Primer a partir dels 30 anys, torna a créixer a partir dels 35 i s’incrementa encara més a partir dels 40. Ara per ara hi ha més mares de 40 que de 25 segons les últimes estadístiques de l’INE (Institut Nacional d’Estadística). Els hàbits de vida han canviat però també la precarització laboral ha obligat a moltes dones que volien ser mares a endarrerir la maternitat i això implica tenir un major risc d’avortament espontani.

Creix la visibilitat dels avortaments i la mort prenatal

Obres de teatre com “Una gossa en un descampat” de la Clàudia Cedó, fotografies sobre el dol gestacional i neonatal de la Norma Grau o el treball artístic de la Paula Bonet a “Roedores. Cuerpo de embarazada sin embrión” estan ajudant a visibilitzar aquestes morts de les quals ningú parlava.

• “Una gossa en un descampat” és una idea original de l’autora Clàudia Cedó, que es va basar en les seves vivències personals per crear aquesta obra de teatre que va guanyar tres premis Butaca i el de millor text en els premis de la Crítica 2018. Cedó va patir la mort fetal del seu fill quan estava embarassada de 5 mesos i va plasmar les emocions i sentiments que va experimentar en passar aquest dur tràngol en un text dramatúrgic.
• La fotógrafa Norma Grau va iniciar l’any 2011 el projecte Stillbirth, dedicat als comiats, rituals i la creació de records per a les famílies que es troben en dol perinatal. La majoria de pares no tenen cap record, cap fotografia del breu pas dels seus fills i els experts reconeixen que és important poder conservar records que ajudin a superar el dol. Amb les imatges se li atorga una identitat al nadó que ha mort. Norma Grau ofereix aquest servei de forma gratuïta i de moment han participat més de 200 famílies de tot el país.
• “Roedores. Cuerpo de embarazada sin embrión” és un llibre desplegable d’il·lustracions que Paula Bonet va pintar i escriure per a la seva filla, una mena de diari íntim amb fragments creats l’any que va perdre-la durant l’embaràs. Es mostren diferents espècies de rosegadors i les seves característiques.

Aquesta visibilització dels avortaments i les morts fetals està aconseguint que es modifiquin protocols als centres sanitaris per millorar l’atenció de les dones i les seves parelles.

Blog » Trencant el silenci social: Creix la visibilitat dels avortaments i la mort prenatal