Posts

Previsora General lidera el rànquing web de les entitats asseguradores que presten el millor servei online

Innovació Asseguradora ha presentat l’informe del segon semestre de 2018 sobre la presència en Internet de les diferents asseguradores que presten serveis en el mercat espanyol. Arag torna a liderar aquesta classificació que inclou un total de 72 entitats. Previsora General, per part seva, ocupa el lloc 47 del rànquing, la qual cosa significa una pujada de 3 posicions respecte a l’informe anterior.

 

El servei web que presta Previsora General

Al marge dels bons resultats que ha obtingut Previsora General, que gradualment està millorant i incrementant la seva presència en internet, destaca per davant de les altres 71 asseguradores a escala web. La site de PG és la que presta un millor servei online a través del seu web segons les dades recollides per l’informe d’Innovació Asseguradora. En la valoració general, Previsora general s’alça amb una puntuació positiva del 96,2% per davant de Generali Segurs, Asisa i Das, que amb un 88,5% obtenen un triple empat i se situen en segona posició.

Alguns dels aspectes que es valoren tenen a veure amb què la web sigui:

  • Responsive. Això significa que s’adapta a la resolució dels dispositius mòbils. El 96% de les pàgines web de les asseguradores, un total de 69, s’adapta a aquests requisits.
  • Call me back. El 42% de les asseguradores (30) ofereix aquest sistema en la seva pàgina web d’inici o home.

 

D’altra banda, en aquest nou informe s’han contemplat alguns canvis en l’àrea web i de venda online. Ja no es valora la ubicació de les icones de les XXSS i ara simplement es tenen en compte que tinguin presència en la pàgina d’inici. A més, els mètodes de pagament s’han unificat i es valora que pugui pagar-se des de qualsevol plataforma (PayPal, targeta bancària, transferència…). Així mateix, si els apartats de Blog i XXSS no contenen cap enllaç en la home, no són valorats.

 

 

 

 

 

Mutualitats de previsió social i Declaració de la Renda de les Persones Físiques

Ja s’ha obert el període per presentar la Declaració de la Renda de les Persones Físiques. Com cada any, el contribuent podrà beneficiar-se de reduccions a la base imposable general gràcies a les aportacions i contribucions en els següents sistemes de previsió social:

  1. Plans de pensions
  2. Mutualitats de previsió social
  3. Plans de previsió assegurats
  4. Plans de previsió social empresarial
  5. Primes d’assegurances privades que cobreixin el risc de gran dependència

A continuació, volem aclarir en quins casos és possible beneficiar-se de les reduccions per aportacions a mutualitats de previsió social.

 

Reduccions a la Declaració de la Renda de les Persones Físiques

Els contribuents a mutualitats de previsió social podran beneficiar-se a la Declaració de la Renda de les Persones Físiques:

 

Professionals no integrats en la Seguretat Social (art. 51.2 a) 1º Llei)

Professionals no integrats en algun dels règims de la Seguretat Social. També es beneficien els seus cònjuges i familiars consanguinis en primer grau, així com els treballadors de les citades mutualitats. Tots aquests supòsits queden ordenats en l’article 8.6 del Reial decret Legislatiu 1/2002, de 29 de novembre, de la Llei de Regulació dels Plans i Fons de Pensions.

 

Empresaris i professionals integrats en la Seguretat Social (art. 51.2 a) 2º Llei)

Empresaris individuals o professionals integrats en qualsevol dels règims de la Seguretat Social, els seus cònjuges i familiars consanguinis en primer grau. Com en el cas anterior, també els treballadors de les citades mutualitats. Tot previst en l’article 8.6 del Reial decret Legislatiu 1/2002, de 29 de novembre, de la Llei de Regulació dels Plans i Fons de Pensions.

 

Treballadors per compte d’altri (art. 51.2 a) 3 Llei)

També es beneficien els treballadors per compte d’altri o socis treballadors. S’inclouen les contribucions del promotor que els haguessin estat imputades en concepte de rendiments del treball, d’acord amb el que preveu la disposició addicional primera del Reial decret Legislatiu 1/2002, de 29 de novembre.

 

Mutualistes col·legiats que siguin treballadors per compte d’altri (D.A. 9a Llei)

Es podran desgravar les quantitats abonades de contractes d’assegurances, concertats amb les mutualitats de previsió social que tinguin establertes els corresponents Col·legis Professionals. Els mutualistes col·legiats que siguin treballadors per compte d’altri, els seus cònjuges i familiars consanguinis en primer grau. També els treballadors de les mutualitats d’acord a l’article 8.6 del Reial decret Legislatiu 1/2002, de 29 de novembre.

 

Esportistes professionals i esportistes d’alt nivell (D.A. 11.dues Llei)

El món de l’esport també té els seus beneficis. Els esportistes professionals i d’alt nivell poden desgravar-se les aportacions a les mutualitats de previsió social d’esportistes professionals. Poden fer-ho encara que hagin finalitzat la seva vida laboral com a esportistes professionals o hagin perdut la condició d’esportistes d’alt nivell. Aquestes aportacions es podran reduir a la base imposable segons les contingències previstes en l’article 8.6 del Reial decret Legislatiu 1/2002, de 29 de novembre.

Beneficis per a un autònom de pertànyer a una mutualitat

L’elecció de fer-se autònom sempre pot ser un camí ple de dubtes i complicacions. Sobretot, quan l’autònom cau malalt, ja que en aquest període d’absència laboral, la persona deixa de rebre ingressos. Per aquest motiu, volem parlar dels beneficis per a un autònom de pertànyer a una mútua.

 

Què és una mútua?

Les Mútues Professionals són associacions empresarials encarregades de la gestió de les contingències d’accidents de treball i malalties dels treballadors autònoms o d’empreses. Les principals característiques d’aquestes associacions són:

  • Entitats gestores de la Seguretat Social sense ànim de lucre
  • L’empresariat associat a una mútua es responsabilitza de la gestió econòmica d’aquesta
  • Depenen del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social

Les Mútues no són companyies asseguradores. Van sorgir per iniciativa d’empresaris que es van associar amb la finalitat d’assegurar la responsabilitat d’indemnitzar als treballadors que tinguessin accidents laborals.

 

Beneficis per a un autònom de donar-se d’alta en una mútua

Les mútues ajuden quan un autònom cau malalt o és causa d’una baixa per accident laboral. Els beneficis per a un autònom per la pertinença a una mutualitat són els següents:

  • Assistència sanitària en les instal·lacions pròpies de la Mútua. Diagnòstics i teràpies necessàries (tractaments mèdics i quirúrgics, pròtesis, cirurgia reparadora, prescripcions farmacèutiques, etc.) en cas de malaltia
  • Altres prestacions per a la recuperació després d’un accident. Rehabilitació i, si fos necessari, posterior orientació i formació professional per a la readaptació laboral
  • Si a causa d’un accident l’autònom no pot tornar al seu lloc de treball habitual, la Mútua ofereix reorientació laboral en altres àrees professionals, per poder optar a un nou lloc de treball
  • Prestació econòmica derivada de l’accident de treball i malaltia
  • Prestació econòmica derivada de la incapacitat temporal per malaltia comuna

Què és més barat? una Mútua o la Seguretat Social

Les tarifes per cotitzar, tant per accidents de treball com per malalties professionals, són molt semblants entre una Mútua o la Seguretat Social. Això sí, l’avantatge d’associar-se a una Mútua resideix en els recursos que tenen per accelerar els processos de prestació econòmica i sanitària.

 

Procediment en cas d’accident o malaltia laboral

Quan l’autònom cau malalt, el primer pas és acudir al metge de capçalera per cursar la baixa per malaltia comuna o laboral. El metge serà l’encarregat d’enviar tota la informació a la Mútua. Si la causa és per accident, sigui al centre de treball o de camí al treball, el primer pas és acudir a la Mútua per ser atès. Després, amb l’informe en mà, s’ha de cursar la baixa oficialment a través del metge de capçalera.

La Mútua no té la potestat real per donar baixes o altes. L’única cosa que fan és gestionar el procés de baixa que dóna el metge de capçalera. A més, fa el seguiment i posa tots els mitjans necessaris per accelerar la recuperació de l’autònom.

Què són les assegurances ètiques i solidàries?

Les assegurances ètiques i solidàries són aquelles que recuperen del sector els valors socials. Entre ells, trobem la mutualitat variable, la comunitat com a element de pertinença, l’equitat i transparència en contractes o les clàusules per als assegurats.

Objectiu de les assegurances ètiques i solidaris

L’objectiu és fomentar el mercat social, entenent-ho com una xarxa de producció, distribució i consum de béns i serveis. Tots ells funcionen amb criteris ètics, democràtics, ecològics i solidaris.

El seu objectiu és crear un espai de consumidors, proveïdors i distribuïdors on el ciutadà exerceixi una opció de consum amb compromís social, reforçant la intercooperació entre entitats participants.

Principals diferències entre les assegurances ètiques i la resta d’assegurances del mercat

Les assegurances ètiques i solidaris són un nou concepte perquè tracten d’incloure al mercat la pràctica ètica i solidària, que són els principis del moviment assegurador.

1. El valor de la mutualitat

Orientant el mercat assegurador cap a la pràctica ètica i solidària es recuperen els principis del moviment assegurador. La consciència mutualista es basa principalment en els vincles de solidaritat entre les persones. El sentit original de les assegurances és, precisament, establir vincles entre els membres d’una comunitat.

Les relacions que es creen entre qui té la sort de no sofrir un dany i qui, en canvi, ho sofreix (accident, malaltia, destrucció de béns, etc.), permet a tots els membres de la comunitat beneficiar-se de les cobertures de l’assegurança.

Segons el criteri mutualista no pot haver-hi discriminació entre aquelles persones que demanin aquests serveis, sigui per edat, minusvalidesa o altres qüestions de caràcter social.

2. Les assegurances en la comunitat

Aquest tipus d’assegurança s’entén com un servei avantatjós per la comunitat i un benefici pel territori. Una comunitat que no abandona els seus membres a la seva sort, disposa d’instruments solidaris per afrontar les adversitats.

Per a una comunitat és preferible disposar de la solució als problemes per prevenir-los i resoldre’ls ràpidament. Amb aquest sistema es prevé la desigualtat social i s’evita la fractura entre els que tenen recursos econòmics per afrontar-los i aquells que no els tenen.

3. Equitat

El contracte assegurador ha de ser un contracte entre iguals, sense diferenciació. D’aquesta manera, ambdues parts tenen la mateixa dignitat. No poden establir-se entre elles desequilibris de poder, bé sigui per les condicions del producte, bé per la burocràcia, etc.

La funció de les companyies asseguradores és la d’informar a les persones i organitzacions perquè siguin conscients dels seus drets.

4. Transparència

La transparència és vital per dur a terme aquest procés. Ha de reflectir-se en els contractes, de manera que aportin informació clara i comprensible sobre les prestacions del servei. També és necessària la transparència quant a la gestió financera i la política inversora de la companyia.

Naturalesa del mutualisme. Principis i valors.

El mutualisme constitueix una forma col•lectiva d’organització social per aconseguir finalitats que no es poden aconseguir individualment, sinó mitjançant l’esforç i els recursos de molts. A continuació, volem detallar els principis, valors i naturalesa del mutualisme.

Naturalesa del mutualisme de previsió

Les Mutualitats de Previsió Social són entitats asseguradores amb característiques molt especials. Són entitats independents i amb personalitat jurídica pròpia formades per individus que comparteixen un patrimoni. Aquest patrimoni està destinat a cobrir els riscos inherents a la vida laboral o quotidiana.

Aquesta condició les diferencia de les Companyies d’Assegurances. Mentre aquestes es regeixen pel principi de maximització de beneficis, en la naturalesa del mutualisme, que manca d’ànim de lucre, la cobertura de riscos aconsegueix al col•lectiu format pels mateixos mutualistes.

El govern i gestió de les Mutualitats es regeix pel principi de participació democràtica. La fi última d’aquestes entitats és oferir serveis de qualitat als assegurats; no obstant això, poden produir-se excedents, en aquest cas no es repartiran entre els socis, sinó que es destinaran a reserves.

La funció bàsica de les Mutualitats és la d’abonar pensions complementàries a les del sistema públic. No obstant això, també ofereixen altres serveis de caràcter benèfic social relacionat amb la salut, la tercera edat, l’educació o la cultura.

Principis i valors del mutualisme

Les Mutualitats de Previsió Social assumeixen els principis de les entitats de l’Economia Social sintetitzats en els següents termes:

  • finalitat de servei als membres més que l’obtenció de beneficis
  • autonomia de gestió
  • processos de decisió democràtica
  • primacia de les persones i del treball sobre el capital en el repartiment de beneficis

L’essència en la reciprocitat i solidaritat mútua entre els membres de la Mutualitat, es tradueix en els dos grans principis que inspiren el comportament d’aquestes entitats:

1. Absència d’ànim de lucre

Les Mutualitats són agrupacions de persones amb una finalitat social, en les quals els principis d’ajuda mútua i solidaritat estan per sobre del benefici personal. L’absència d’ànim de lucre s’interpreta com un criteri en el repartiment dels resultats obtinguts.

2. Democràcia, autogestió i solidaritat

Tots els socis mutualistes tenen els mateixos drets i obligacions quant a participació en els òrgans socials de decisió i en la distribució dels excedents. Els mutualistes són els únics responsables de la gestió de l’entitat.

La solidaritat entre els membres aconsegueix la seva màxima expressió amb el sistema de repartiment entre els seus membres. També es reflecteix en el sistema d’aportacions i quotes que s’estableix tenint en compte les circumstàncies personals de cada mutualista.

Quins beneficis presenta la maternitat tardana en la dona?

Cada vegada més, la dona es troba més madura per assumir la maternitat tardana i totes les seves conseqüències. Les dones endarrereixen la seva maternitat més enllà de la frontera fisiològica normal (de 20 a 30 anys). Generalment, per raons econòmiques o socials com les dificultats per trobar un treball o una parella estable, consolidar la carrera professional o, senzillament, per voler gaudir de la vida.

Problemes que poden sorgir en un embaràs tardà

Passats els 35 anys, solen aparèixer més problemes per concebre fills. Nous riscos apareixen en una edat tardana: avortaments, parts prematurs, malformacions i anomalies cromosòmiques en el nen. També sorgeixen riscos per la mare com la hipertensió i la diabetis gestacional.

Així i tot, en els últims anys s’han produït grans avanços mèdics gràcies als quals l’embaràs tardà és avui viable i molt més segur. A això se li suma que les dones es troben generalment en excel·lent estat de salut, per la qual cosa s’esperen embarassos saludables.

Beneficis de la maternitat tardana

Biològicament, entre els 20 i els 30 anys, la dona presenta el seu màxim de fertilitat. Els embarassos presenten menys complicacions i la dona es troba amb més forces per emprendre la gestació. No obstant això, embarassos als 40 o més enllà també té els seus avantatges:

  • Els bebès nascuts de mares madures són especialment desitjats. Les parelles a aquesta edat solen planificar més el moment de formar una família. La dona estableix un vincle molt fort amb el seu futur fill, fins i tot abans de l’embaràs.
  • La gestació la senten i viuen d’una manera especial perquè els ha costat més que es produeixi. En molts casos després de llargs tractaments de reproducció assistida ja que passats els 40, la fertilitat de la dona disminueix.
  • La formació d’una unitat familiar tardana implica que els progenitors tenen ja una carrera professional consolidada. La seguretat econòmica i la flexibilitat horària en els treballs fa més fàcil la paternitat.
  • La preparació emocional és millor a una edat avançada. Els pares són més madurs i amb les idees més clares enfront de les inseguretats, dubtes i altres problemes de la gestació en edats primerenques.

Per tant, els avantatges d’aquesta maternitat tardana es poden resumir en una millor preparació emocional i estabilitat econòmica. Entre els desavantatges, la principal és l’haver de recórrer amb freqüència a tècniques de reproducció assistida bastant cares. També influeix les dificultats per ampliar la família o una menor energia per a la criança del fill.

Quin és el balanç dels riscos/beneficis d’una maternitat tardana?

Segons un estudi de la revista Population and Development Review, publicada el març del 2016, es van arribar a les següents conclusions:

  • els nens nascuts de mares majors són més alts
  • són menys propensos a abandonar l’escola
  • tenen més probabilitats d’assistir a la universitat que els seus germans nascuts abans que ells

Per tant, els riscos o els beneficis que puguin oferir una maternitat tardana cal tenir-los en compte. Els riscos no es poden passar per alt i els pares han d’estar informats. No obstant això, en una societat en la qual es tenen els fills cada vegada més tard, amb una esperança de vida major i tècniques de reproducció assistida, caldrà replantejar-se moltes qüestions de la maternitat tardana.

Mutualitats de previsió social: actors de l’economia col·laborativa

Les noves tecnologies i internet han impulsat models de consum alternatiu en els últims anys. La relació existent entre qui ofereix un producte i qui té una necessitat concreta està canviant de manera significativa. L’economia col·laborativa irromp com un dels models amb més adeptes actualment.

Què és l’economia col·laborativa? Quins beneficis ens ofereix?

L’economia col·laborativa es basa a prestar, llogar, comprar o vendre productes en funció de necessitats específiques, però no tant en els beneficis econòmics. Els diners no són l’únic valor d’intercanvi sinó que els serveis també són considerats béns d’intercanvi.

És un model centrat en la col·laboració i l’ajuda conjunta. Actualment, gairebé tots els sectors de l’economia ja compten amb negocis col·laboratius, encara que encara és aviat per valorar resultats.

Els avantatges d’aquest model d’economia per als negocis són els següents:

  • L’estalvi. Els productes o serveis s’ofereixen dins d’un sistema de preus mòdics o simbòlics.
  • Desenvolupament sostenible. Aquesta economia estimula el segon ús dels productes.
  • Gestió de recursos.
  • Major oferta. Els productes de segon ús i els serveis compartits amplien l’oferta.
  • Benefici mediambiental. La reutilització i els serveis compartits contribueixen a la sostenibilitat del medi ambient.

Tipus d’economia col·laborativa

Existeixen diversos tipus de relacions que varien en funció de les necessitats i els productes:

  • Consum col·laboratiu: a través de plataformes digitals els usuaris es posen en contacte per intercanviar béns o articles.
  • Coneixement obert: promouen la difusió del coneixement sense barreres legals o administratives.
  • Producció col·laborativa: promouen la difusió de projectes o serveis de tot tipus.
  • Finances col·laboratives: s’apliquen microcrèdits, préstecs, estalvis, donacions i altres vies de finançament. El millor exemple és el crowfunding.

Actors de l’economia col·laborativa

En el futur, és de preveure que coexistiran models de treball basats, tant en el lucre personal i empresarial, com els orientats a la cooperació i desenvolupament de les persones.

Per tant, els nous actors de l’economia col·laborativa seran les persones mateixes que, amb el seu ànim de cooperació, canviaran els paradigmes establerts de l’economia actual. Aquest nou pensament s’està traslladant a les grans empreses i corporacions que s’han vist obligades a gestionar la seva reputació.

El cas de les mutualitats de previsió social no queda apart. La seva principal funció és la de cobrir riscos lligats a les persones, tant en l’àmbit professional com a personal. Les mutualitats de previsió social transformen els riscos individuals en riscos col·lectius constituint així reserves d’assegurança. S’exerceix una modalitat asseguradora de caràcter voluntari complementària al sistema de seguretat social habitual.

4ª Trobada de Mutualitats de Catalunya, 8-9 de Novembre

Els pròxims dies 8 i 9 de Novembre se celebra la 4ª Trobada de Mutualitats de Catalunya. És una nova trobada per refermar els lligams mutualistes i desenvolupar nous projectes amb la participació de tots.

Objectius de la Trobada de Mutualitats de Catalunya

La trobada anual de les Mutualitats de Catalunya es realitza per treballar plegats i cercar camins que permetin continuar el viatge mutualista encetat fa anys a diferents llocs de Catalunya.

Els objectius principals de la trobada es poden resumir en els següents punts:

  1. Intensificar les relacions entre les persones de les diferents entitats
  2. Crear un espai idoni de confiança per poder desenvolupar projectes plegats

Aquestes trobades serveixen per reforçar els lligams i aconseguir nous projectes com a mutualitats de previsió social. Per tant, és important la participació activa de totes les persones vinculades a les Mutualitats, per donar continuïtat en el temps i que cada vegada sigui amena i professional.

Implicació de les Mutualitats de Catalunya

Les mutualitats catalanes sempre han demostrat tenir un gran nivell d’implicació i una capacitat d’aptitud important.

En aquestes jornades del sector de les mutualitats de previsió social, es posen en comú qüestions d’interès mutu, en aspectes com productes, gestió de riscos, entorn econòmic i normatiu.

Tot respon a cooperar conjuntament per competir. Cadascú té uns interessos i prioritats, però permet que el conjunt tingui coses en comú i, gràcies a aquest tipus d’organitzacions, això és possible.

Nova normativa: Solvència II

L’àmbit mutualista comporta importants canvis en el tema regulador perquè demana més exigències en la gestió. Aquesta situació ve d’un procés de concentració molt important, iniciat l’any 2016.

Durant aquest període, les Mutualitats de Catalunya van haver de fer un canvi mental, de control i de gestió de riscos. Això va ser com a conseqüència de la implantació d’una nova normativa: Solvència II. 35 mutualitats, 565 milions actius i 119 milions de recaptació de quota anual. Cadascuna amb les peculiaritats de la seva vinculació territorial, de proximitat i fidelitat, uns valors que les diferencien.

La pròxima trobada servirà per confirmar que s’han aconseguit de manera satisfactòria la transició d’entrar en aquest nou marc regulador. També que s’han assolit tots els requeriments amb superàvits en tots ells.

L’economia col·laborativa impacta al món de les asseguradores

L’economia col·laborativa apareix com una oportunitat sostenible de desenvolupament econòmic. Això permet implícitament una major participació dels ciutadans. Està experimentant taxes de creixement molt ràpides obligant a molts negocis a reinventar-se. I les asseguradores són un d’aquests negocis, ja que veuen l’economia col·laborativa com una oportunitat de negoci i no com un enemic a batre.

D’on sorgeix el concepte d’economia col·laborativa en les assegurances

Actualment estan tenint una forta pujada les assegurances P2P (peer-to-peer). És un nou concepte que permet a un grup d’assegurats reduir els costos de la seva assegurança. Gràcies a les xarxes socials, es busquen grups de persones que tenen un mateix tipus d’assegurança. Tots els seus membres acorden compartir la prima de l’assegurança per recolzar-se econòmicament si un membre del grup dóna un part. Si al final de l’any les parts no excedeixen la prima habitual, llavors tot el grup es beneficia d’un estalvi en les primes de la seva assegurança personal.

Tot fa entendre que el concepte d’assegurances col·laboratives havia sorgit per la necessitat d’estalviar en els costos. Però la realitat és que aquest concepte va sorgir per l’elevat nombre de parts de danys (inclosos els fraus) que es van donar a Alemanya a l’any 2010.

Aquest concepte d’assegurances P2P el que implica és un menor nombre d’assegurats amb un perfil de risc similar. Per tant, floreix un major sentit de responsabilitat cap al grup al que pertanyen els assegurats que automàticament fa reduir el nombre de fraus.

La virtut que presenta aquest model d’assegurança és que té menors costos per a l’asseguradora ja que les reclamacions petites se solucionen amb la prima del grup i la venda d’assegurances alhora és més econòmica gràcies a un creixement viral que facilita la xarxa social.

El futur de l’economia col·laborativa en les assegurances

En el futur, tots aquests models d’assegurances P2P es personalitzaran cada vegada més per cobrir millor les necessitats de cada client. Abastaran tots els àmbits d’assegurances: de medicina, de l’automòbil, de la llar, entre d’altres.

Com comentàvem abans, l’economia col·laborativa suposa una revolució perquè la idea de les companyies produint i persones consumint s’està trencant i ara qualsevol pot erigir-se ja sigui en consumidor o productor. L’eix ara és l’accés, no el tenir.

El posseir és vist solament com alguna cosa positiva si és amb la intenció de compartir-ho a través de les xarxes P2P. Sorgeixen així aquests nous models de negoci molt rendibles, on els productes o els serveis ja no són els pilars de les empreses sinó que haurien de disposar de plataformes on els “prosumidors” puguin oferir o consumir ajudant així a la comunitat.

Diferències entre Mútues Asseguradores i Companyies d’Assegurances

Entitats Asseguradores és el terme que millor recull tant a les Mútues com a les Companyies d’Assegurances (societats anònimes), segons recull l’Associació Empresarial del Segur. Ambdues entitats asseguradores estan regulades per llei, no obstant això existeixen algunes diferències importants en el tracte i la forma jurídica que adopta cadascuna d’elles.

Les Companyies d’Assegurances

Les Companyies d’Assegurances o Entitats Asseguradores Privades són empreses l’activitat econòmica de les quals consisteix en productes el servei de seguretat, cobrint determinats riscos econòmics a les persones físiques o jurídiques que ho contracten.

Es constitueixen com a societats anònimes i la seva capital està dividit en accions. L’objectiu és aconseguir el màxim benefici per als seus accionistes. La seva activitat és una operació per acumular riquesa a través de les aportacions de molts subjectes exposats a esdeveniments econòmics desfavorables, per destinar l’acumulat als pocs als qui es presenti la necessitat. La Companyia d’Assegurances considera aquests riscos en el seu conjunt: solament uns pocs assegurats els sofreixen, enfront dels molts que contribueixen al pagament de la cobertura.

Les Mútues Asseguradores

Les Mútues d’Assegurances són entitats sense ànim de lucre constituïdes sota els principis de la solidaritat i l’ajuda mútua en les quals unes persones s’uneixen voluntàriament per tenir accés a uns serveis basats en la confiança i la reciprocitat. Els socis de la mutualitat, anomenats mutualistes, contribueixen al finançament de la institució amb una quota periòdica. Amb el capital acumulat a través de les quotes dels mutualistes, la institució brinda els seus serveis a aquells socis que els necessitin.

Això vol dir que els beneficis obtinguts per les Mútues d’Assegurances es reparteixen entre els seus socis mutualistes, però sempre amb l’objectiu que el major benefici per als membres assegurats s’obtingui a través dels serveis que presta la mútua. La principal conseqüència d’això és que les tarifes i bonificacions solen ser molt competitives per als mutualistes i els seus familiars.

Els principis bàsics de les mutualitats són els següents:

  • adhesió voluntària
  • organització democràtica
  • neutralitat institucional: política, religiosa, racial i gremial
  • contribució d’acord amb els serveis a rebre
  • capitalització social dels excedents
  • educació i capacitació social i mutual
  • integració per al desenvolupament.

A més de les Mútues Asseguradores, existeixen altres dos tipus de mutualitats: les Mutualitats de Previsió Social i les Mútues d’Accidents del Treball i Malalties Professionals.