Posts

Tendències de l’economia col·laborativa

L’economia col·laborativa està en constant evolució, adequant-se i adaptant-se a les necessitats que sorgeixen entre la societat dia a dia. Per aquest motiu, us expliquem en aquest article les diferents tendències de l’economia col·laborativa, per tenir una visió global de cap a on evoluciona el sector.

Per poder funcionar i créixer dins del marc de l’economia col·laborativa, és imprescindible superar certes barreres i endinsar-se als nous conceptes que han evolucionat dins del sector econòmic:

  • confiança entre estranys
  • aposta pel “en comú” i per una bona gestió dels béns comuns
  • existència de capacitat ociosa o no utilitzada que la tecnologia utilitzarà de forma eficient
  • arribar a la massa crítica de consumidors productors, clients, usuaris i altres membres

Tres grans tendències de l’economia col·laborativa

Dins de totes les tendències de l’economia col·laborativa actuals, destaquen tres moviments cada vegada més arrelats entre els consumidors:

1. El moviment “makers”. Volen impulsar una nova revolució industrial quant a la producció. És més important la personalització del servei o el producte que l’estandardització de la globalització industrial.

2. El coneixement en obert. Principalment accelera el desenvolupament global conjunt de les iniciatives de l’economia col·laborativa. Podem trobar exemples de crowdsourcing, com Wikipedia, o de coworking, que és el treball en espais oberts on es fomenta la transversalitat, la connectivitat i les sinergies.

3. Peer-to-peer o el finançament entre particulars. Fomenten alternatives de finançament per a l’intercanvi de valor gràcies a monedes alternatives, bancs de temps o economia del regal. El més conegut és el crowdfunding, que permet a particulars aconseguir un retorn econòmic, social o un producte o servei a canvi d’una petita inversió.

 

Altres tendències actuals del mercat econòmic

No solament existeixen les tres tendències definides a l’apartat anterior, sinó que dins de l’economia col·laborativa sorgeixen diferents moviments segons les necessitats del moment:

1. Car-sharing. Consisteix a optimitzar l’ús d’un vehicle que transporta diverses persones amb un itinerari en comú. Una manera de compartir ruta i despeses.

2. Viatges col·laboratius. Una manera de fer turisme més barat. Canvi d’allotjaments tradicionals, hotels, hostals, etc., per allotjaments en cases particulars a través de plataformes col·laboratives. Una manera de proporcionar ingressos a establiments de barri.

3. Bancs de temps i microtasting. Aquestes plataformes intercanvien favors entre usuaris. Es recupera el concepte del veïnatge i la companyonia entre les persones.

4. Freecycle. Aquesta plataforma centra el seu punt principal en la preservació del medi ambient i la qualitat de les grans ciutats.

Ara ja no tenim excuses per apuntar-nos al nou rumb de l’economia global. Les diferents tendències de l’economia col·laborativa s’estan implantant a poc a poc entre la societat, cansats del consumisme excessiu i l’individualisme de les persones. Ajudem no solament al conjunt de la societat sinó també a l’impacte de l’home sobre el medi ambient.

L’economia col·laborativa camina cap a una realitat de futur

La revolució en la societat ha arribat i es diu economia col·laborativa. Aquest model de negoci posa en contacte persones per compartir o vendre serveis i béns. No obstant això, en poc temps, aquesta activitat econòmica ha passat d’estar en petita escala a expandir-se a escala global. L’economia col·laborativa camina cap a una realitat de futur.

 

Nou marc econòmic i els canvis en la societat

Actualment, la societat relaciona economia col·laborativa amb els casos més mediàtics com, per exemple, Uber, Airbnb, etc. Sense informació de qualitat respecte a aquests casos, aquesta realitat de futur pot provocar prejudicis i vincular l’economia col·laborativa amb la competència deslleial.

Aquest model d’economia emergent tindrà gran impacte en les empreses i en les properes generacions. Sobretot, gràcies a la irrupció de les noves tecnologies de la informació. Aquestes tecnologies han ajudat a trobar diferents tendències per aprofitar més els recursos i generar rendes extres entre els consumidors. A més, els consumidors són els encarregats de valorar els serveis, a través dels seus comentaris a les xarxes. En aquest context global, la reputació digital està guanyant importància.

S’està produint el pas d’una economia organitzada de forma vertical, a un model horitzontal. En aquest nou model econòmic, el ciutadà és, alhora, productor i consumidor de béns. Un exemple clar el trobem amb Airbnb. En el passat, si algú volia llogar habitacions, havia de construir un hotel. Ara com ara, es poden llogar les habitacions a les cases dels particulars.

Aquesta dinamització del sector econòmic s’allunya del que es coneixia com a negoci tradicional. Per aquest motiu, és necessària una revisió del marc legal, per donar cabuda a tota aquesta nova manera de visionar el futur de l’economia.

 

Problemàtica sorgida en el camí cap a aquesta realitat de futur

L’economia col·laborativa s’està trobant amb molts problemes. El principal problema és per ser disruptiva, és a dir, per haver irromput de forma tan ràpida al mercat. El segon problema, per la falta de legislació que reguli la seva activitat. Malgrat aquests inconvenients, els analistes creuen que l’economia compartida és una realitat de futur. Gràcies també a la bona sintonia amb les tecnologies, especialment amb l’ecosistema mòbil.

La solució a aquest problema recau a establir una regulació flexible que doni un major protagonisme als ciutadans. En resum, establir un marc legal que compti amb les noves tecnologies i que sigui participativa gràcies a l’aportació dels ciutadans, màxims impulsors d’aquesta nova realitat econòmica.

L’economia col·laborativa ha arribat per quedar-se. La seva evolució és incerta perquè no sabem a quin ritme evolucionarà ni si el marc legal ho farà a la mateixa velocitat que el marc tecnològic. L’única cosa certa és que és part del futur pròxim.

Avantatges fiscals de l’assegurança de salut

Les assegurances de salut neixen com a alternativa a les cobertures de la sanitat pública, oferint múltiples avantatges als assegurats, com la lliure elecció de professionals sanitaris, d’hospitals i clíniques privades, una major rapidesa en les proves diagnòstiques i un important desgravament fiscal.

A qui beneficia l’assegurança de salut?

Els avantatges fiscals de contractar una assegurança de salut repercuteixen en les empreses i en els autònoms. Existeixen avantatges fiscals quan la contractació la realitza un autònom o empresari per a ell, la seva família o els seus empleats.

Quins són els beneficis fiscals de l’assegurança de salut?

Les primes d’assegurança de malaltia satisfetes pel contribuent seran considerades despeses deduïbles en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF).

Avantatges fiscals de l’assegurança de salut per als autònoms

S’estableix que el límit màxim de deducció serà de 500 euros o de 1500 per als membres de la família que tinguin discapacitat.

La deducció s’aplica a les assegurances contractades per l’autònom, com també als dels seus familiars directes (cònjuge i fills menors de 25 anys) i el límit és individual, és a dir, els 500 o 1500 euros anuals són per a cada persona.

Igualment es considerarà despesa fiscalment deduïble l’assegurança de salut que contracti l’autònom per als seus empleats.

Avantatges fiscals de l’assegurança de salut per a les empreses

Les empreses que contractin una assegurança de salut per als seus empleats poden deduir les pòlisses de les assegurances pagades fins a un límit de 500 euros anuals per persona.

Aquesta és una despesa fiscalment deduïble com una despesa social a la declaració de l’Impost de Societats, però no és considerada com un rendiment del treballador. Per tant, sobre el cost o la quantia de l’assegurança s’estalviarà el 30% de les quanties socials.

S’ha de tenir molt en compte que per poder obtenir els beneficis fiscals corresponents, el prenedor de l’assegurança ha de ser obligatòriament l’empresa, a través d’una assegurança col·lectiva que inclogui unes determinades cobertures. S’admet la possibilitat que l’assegurança bàsica de cada treballador pugui aplicar una ampliació d’aquestes cobertures, corrent aquest amb la sobre-cosina corresponent.

En el primer cas, el pagament del segur no es considerarà retribució en espècie excepte pels imports que excedeixin el límit dels 500 euros anuals. Si s’apliqués la segona opció, el límit dels 500 euros es manté però, a més, les cosines pagades pel treballador per ampliar el segur no seran desgravables.