Posts

Riscos associats a no esmorzar bé als matins

L’estrès i les presses al matí, són alguns dels motius pels quals moltes persones obvien esmorzar bé als matins. Entre el 20 i el 30 per cent dels adults no esmorzen. Aquesta tendència és la responsable directa de l’augment de l’obesitat i les anomalies cardiometabòliques entre les persones. Experts nutricionistes i sanitaris apunten que l’esmorzar és el menjar més important del dia. No esmorzar bé als matins pot implicar problemes de salut física i minvar les habilitats i capacitats mentals i provocar obesitat, infart o problemes de concentració i estomacals.

 

Problemes associats a no esmorzar bé

No hi ha res millor que començar el dia carregant piles per afrontar la jornada. Els estudis demostren que les primeres ingestes d’aliments del dia ens aporten el 25% de l’energia total diària. No esmorzar bé i passar per alt aquesta aportació d’energia ens pot passar factura. Els principals problemes associats a la falta de nutrients al matí són:

 

Problemes d’obesitat

Aquests casos són preocupants entre la infància i l’adolescència. Les persones que no esmorzen als matins, solen tenir més gana a la tarda i nit, provocant que sopin en excés i s’aixequin sense apetit. El dejuni perllongat és el causant directe de l’acumulació de calories en forma de greix, ja que mengem molt en un període de temps relativament curt.

 

Risc d’infart

No esmorzar eleva el risc de patir un infart. A més, no esmorzar condueix a altres factors de risc com la obesitat, pressió arterial elevada, colesterol alt i diabetis.

 

Dificultats de concentració

Els nens que no esmorzen bé i tenen gana a l’escola, poden presentar problemes de comportament i acadèmics. A més, la falta d’energia els fa sentir més cansats al llarg del dia.

 

Problemes d’estómac

La falta d’aliment al matí provoca que els sucs gàstrics estomacals, davant l’absència d’aliments, alliberin àcids. Aquests àcids poden inflamar les parets estomacals i provocar una gastritis.

 

Desequilibris amb la glucosa

El fet de no esmorzar pot arribar a desenvolupar diabetis tipus 2. Per tant, ingerir aliments pel matí manté els nivells bons de sucre en sang.

 

Ateroesclerosis

Un altre problema greu associat a la falta d’ingesta d’aliments al matí és l’aterosclerosi. Aquesta malaltia provoca, o l’enduriment de les artèries, o l’estrenyiment de les artèries per acumulació de placa en elles.

 

En conclusió, els estudis demostren que no esmorzar és símptoma inequívoc d’una dieta o estil de vida insalubre en general. No t’oblidis d’esmorzar i agafar bons hàbits alimentaris! La teva salut t’ho agrairà amb el temps.

Mutualitats de previsió social i Declaració de la Renda de les Persones Físiques

Ja s’ha obert el període per presentar la Declaració de la Renda de les Persones Físiques. Com cada any, el contribuent podrà beneficiar-se de reduccions a la base imposable general gràcies a les aportacions i contribucions en els següents sistemes de previsió social:

  1. Plans de pensions
  2. Mutualitats de previsió social
  3. Plans de previsió assegurats
  4. Plans de previsió social empresarial
  5. Primes d’assegurances privades que cobreixin el risc de gran dependència

A continuació, volem aclarir en quins casos és possible beneficiar-se de les reduccions per aportacions a mutualitats de previsió social.

 

Reduccions a la Declaració de la Renda de les Persones Físiques

Els contribuents a mutualitats de previsió social podran beneficiar-se a la Declaració de la Renda de les Persones Físiques:

 

Professionals no integrats en la Seguretat Social (art. 51.2 a) 1º Llei)

Professionals no integrats en algun dels règims de la Seguretat Social. També es beneficien els seus cònjuges i familiars consanguinis en primer grau, així com els treballadors de les citades mutualitats. Tots aquests supòsits queden ordenats en l’article 8.6 del Reial decret Legislatiu 1/2002, de 29 de novembre, de la Llei de Regulació dels Plans i Fons de Pensions.

 

Empresaris i professionals integrats en la Seguretat Social (art. 51.2 a) 2º Llei)

Empresaris individuals o professionals integrats en qualsevol dels règims de la Seguretat Social, els seus cònjuges i familiars consanguinis en primer grau. Com en el cas anterior, també els treballadors de les citades mutualitats. Tot previst en l’article 8.6 del Reial decret Legislatiu 1/2002, de 29 de novembre, de la Llei de Regulació dels Plans i Fons de Pensions.

 

Treballadors per compte d’altri (art. 51.2 a) 3 Llei)

També es beneficien els treballadors per compte d’altri o socis treballadors. S’inclouen les contribucions del promotor que els haguessin estat imputades en concepte de rendiments del treball, d’acord amb el que preveu la disposició addicional primera del Reial decret Legislatiu 1/2002, de 29 de novembre.

 

Mutualistes col·legiats que siguin treballadors per compte d’altri (D.A. 9a Llei)

Es podran desgravar les quantitats abonades de contractes d’assegurances, concertats amb les mutualitats de previsió social que tinguin establertes els corresponents Col·legis Professionals. Els mutualistes col·legiats que siguin treballadors per compte d’altri, els seus cònjuges i familiars consanguinis en primer grau. També els treballadors de les mutualitats d’acord a l’article 8.6 del Reial decret Legislatiu 1/2002, de 29 de novembre.

 

Esportistes professionals i esportistes d’alt nivell (D.A. 11.dues Llei)

El món de l’esport també té els seus beneficis. Els esportistes professionals i d’alt nivell poden desgravar-se les aportacions a les mutualitats de previsió social d’esportistes professionals. Poden fer-ho encara que hagin finalitzat la seva vida laboral com a esportistes professionals o hagin perdut la condició d’esportistes d’alt nivell. Aquestes aportacions es podran reduir a la base imposable segons les contingències previstes en l’article 8.6 del Reial decret Legislatiu 1/2002, de 29 de novembre.

Com fer exercici correctament si tinc una hèrnia

Una hèrnia es produeix en realitzar un sobreesforç. Però si pateixes una, no significa que hagis d’estar immòbil. L’exercici amb moderació ajuda a mantenir la teva salut, enfortir el teu cos i evitar futures lesions d’aquest tipus.

 

Tipus d’hèrnia

Una hèrnia és el desplaçament d’una víscera o os. És fàcil de reconèixer perquè sol aparèixer una protrusió a la zona afectada. Tampoc sol provoca dolor en tots els casos que apareix. Les hèrnies més comunes són:

  • Inguinal. Aquest tipus de molèstia és més comuna entre els homes. Es visualitza per la protusió que apareix en l’engonal. Fins i tot, en moltes ocasions, pot arribar fins a l’escrot. D’altra banda, l’hèrnia femoral és més comuna entre les dones, apareixent una protusió sota l’engonal.
  • Discal. Es produeix quan una part del disc invertebral es desplaça i pressiona els nervis. El seu efecte immediat és que provoca lesions neurològiques.
  • De hiat. En aquesta ocasió es desplaça la part superior de l’estómac, empenyent la paret abdominal a través d’una petita obertura que apareix en el diafragma. Provoca reflux i acidesa.
  • Umbilical. Es forma a la zona del melic.
  • Quirúrgica. Produïda per una intervenció de cirurgia abdominal. Les vísceres surten a través de la cicatriu que deixa la intervenció.

Tenir una hèrnia no és incompatible amb practicar esport

Encara que es pateixi d’hèrnia, això no impossibilita a la persona a practicar esport. Prèvia revisió mèdica i seguint certes precaucions, qualsevol persona pot realitzar exercici. Es recomana començar per exercicis suaus com caminar, bicicleta estàtica o el·líptica. Tots aquests exercicis serveixen per millorar la capacitat cardiovascular de la persona. Realitza sempre moviments suaus, res de moviments bruscs. I si en el transcurs de l’entrenament apareix dolor, s’ha de cessar l’exercici i consultar al metge.

Si es pretén fer treball amb pes i màquines, s’ha de començar amb el pes corporal. Res d’agafar peses i molt menys realitzar sobreesforços en aixecar el pes. Una vegada es millori la resistència i la força, si no hi ha dolor, es pot augmentar el pes o les repeticions.

Esports de baix impacte sempre poden ajudar amb la lesió, millorar la nostra flexibilitat i resistència sense perjudicar l’hèrnia. En aquest àmbit trobem la natació, el Pilates o el ioga.

 

Prevenció de les hèrnies

Els causants més habituals dels diferents tipus d’hèrnies solen ser el sobrepès i els esforços físics sobtats i exagerats. Per evitar la seva aparició, el millor aliat per al cos és l’esport i l’alimentació saludable. Els abdominals hipopressius són uns grans aliats per prevenir les hèrnies que es produeixen a la zona abdominal. Ajuden a enfortir els músculs d’aquesta zona. De la mateixa manera que practicar esport de manera regular. T’ajudarà a preparar el cos davant qualsevol esforç extra que puguis realitzar, minimitzant el risc de patir una hèrnia per aquest motiu.

Consells per tractar un flegmó dental

El flegmó dental és un dels problemes bucals més freqüents i dolorosos. Consisteix en una infecció que es produeix al costat d’una dent o un queixal. L’arrel queda afectada per aquesta infecció bacteriana sense que trobi sortida, per això s’inflama la zona. El pus queda dins de la pell causant aquesta molesta inflamació.

 

Causes que provoquen el flegmó dental

L’origen d’aquesta infecció que produeix el flegmó dental pot ser divers. El principal d’ells és la mort del teixit que es troba dins de les arrels. Aquesta deterioració és provocada per una càries profunda, un traumatisme o una patologia infecciosa procedent del teixit que envolta la dent.

 

Símptomes que apareixen

Si t’ha sortit un flegmó dental, ho reconeixeràs perquè s’acompanya d’una sèrie de símptomes molt específics:

  • Dolor. És el signe més evident del flegmó. Els afectats solen sentir ràpidament les molèsties, sobretot, al moment de mastegar. Si la infecció progressa, el dolor pot estendre’s cap a la gola o l’oïda.
  • Inflamació. El dolor i la inflamació vénen units. Una part del rostre s’inflama, mostrant una protuberància bastant notable i característic dels flegmons. Si no es tracta la inflamació, pot provocar enrogiment dels ganglis de l’orella i el coll, fins i tot, febre.
  • Mal alè. Una característica comuna és el sabor desagradable i halitosis a causa del pus i als bacteris de la infecció.
  • Sensibilitat. El flegmó augmenta la sensibilitat dental en beure o menjar aliments molt freds o molt calents.

Per evitar problemes majors, és important detectar el flegmó dental de forma ràpida i acudir immediatament al dentista. Amb aquesta acció minimitzarem els dolors i les molèsties en la boca.

 

Quin és el seu tractament

Per alleujar el dolor i la inflamació es prescriuran antiinflamatoris. Antibiòtics en el cas que hi hagi infecció. Un consell casolà per progresar el procés de curació seria la realització d’esbandides bucals. Aquestes són amb aigua tèbia i sal de taula per millorar la inflamació i afavorir el drenatge del pus acumulat.

Una vegada la infecció ha desaparegut, es realitzarà un empastament en el cas que la dent es pugui salvar. Si la dent no es pot mantenir, la solució serà extreure aquesta peça i col·locar un implant dental. Quan el flegmó dental hagi desaparegut, serà el moment de tractar la causa que ho ha provocat per evitar una segona infecció i prevenir de qualsevol tipus de molèstia.

La millor manera d’evitar una infecció bucal és una bona prevenció. Amb una correcta higiene bucal i acudint al dentista regularment per a les revisions, no tindríem per què preocupar-nos d’aquest tipus d’afeccions bucals.

Com podem millorar la salut en l’àmbit laboral?

Per ser més productius en el treball i, alhora, ser més feliços en la nostra vida personal, cal tenir molt en compte la salut. És un factor important per al dia a dia de les persones. Per això, volem proposar algunes idees senzilles per millorar la salut en l’àmbit laboral.

Els estudis recents revelen que 6 de cada 10 adults passen més del 70% del temps en una posició sedentària. Aquest fet té un efecte negatiu sobre el cos en general. En estar asseguts tantes hores, minvem la capacitat del cos per processar els greixos que ingerim al llarg del dia. A més, incrementem la seva resistència a la insulina, que és l’hormona encarregada de processar els sucres.

 

Maneres de millorar la salut en l’àmbit laboral

Tenint en compte que passem moltes hores en l’oficina, us donem els següents consells que poden ajudar-te a millorar la salut en el teu lloc de treball.

 

1. Oblidar-se del tabac

És obvi que fumar és dolent per a la salut. Però, a més, comença a ser mal vist per molts companys de treball. És una font de brutícia en els cendrers de les entrades dels edificis d’oficines. També constitueix una pèrdua d’hores de treball quan se surt al carrer per tirar un cigar.

 

2. Adoptar una postura correcta enfront de l’ordinador

Els punts principals són: esquena alçada i estirada, mouse amb suport per a la nina, teclat ergonòmic, peus sobre el sòl i pantalla a 50 centímetres com a mínim, a l’altura de la línia dels ulls.

 

3. Moure’s més

Quan una persona se sent lligada a la taula i està esbalaeix en els quefers, existeixen petits trucs que obliguen a moure’s més. Per exemple, canviar el got d’aigua per un més petit fa que hagis de moure’t més per aigua. Igual amb els teus companys de treball; val més parlar en persona que per correu electrònic.

 

4. Posar-se més dempeus

En parlar per telèfon, intentar fer-ho dempeus. Si de debò preocupa el sedentarisme, sempre existeixen diferents tasques que es poden fer durant dia i que exigeixen aixecar-se.

 

5. Pujar per les escales

No és qüestió de pujar i baixar escales tot el dia. Però sí que es pot intentar una vegada al dia utilitzar-les. Si es practica això cada dia, es pot millorar molt la forma física i sense adonar-se.

 

6. Utilitzar el transport públic

La sostenibilitat del planeta depèn, en gran manera, de l’abandó del transport privat pel públic. No només es contribueix en la seva preservació, sinó que ajudes a la teva salut personal. En utilitzar metre o autobús, inevitablement t’obligues a caminar més, activant la circulació de l’organisme.

Rehabilitació després d’una operació de pròtesi de maluc

Després d’una operació de pròtesi de maluc, la rehabilitació és tant o més important per aconseguir una millora completa i molt més ràpida. A continuació, explicarem una sèrie de consells i exercicis senzills que poden ajudar-te en la recuperació del moviment en el maluc afectat.

 

Què és una pròtesi de maluc?

La pròtesi de maluc consisteix en la substitució total o parcial d’aquesta articulació. Aquesta operació és molt comuna en pacients d’edat avançada. La conseqüència directa la degeneració de l’os, de problemes de desgast o d’inflamació de l’articulació.

 

Consells per preparar-te abans de l’operació

Si et sotmets a una operació de pròtesi de maluc, és recomanable preparar-te un mes abans de l’operació perquè la recuperació sigui satisfactòria. És imprescindible preparar tota la musculatura que es veurà afectada: el maluc i tota la cama. A més, és important desinflamar sempre que sigui possible l’articulació per disminuir el dolor. Un altre punt que no podem oblidar és enfortir el tronc superior. Després de l’operació utilitzaràs crosses per poder caminar, per la qual cosa és important enfortir els músculs per suportar el pes del teu cos.

 

Exercicis pràctics per a la recuperació d’una operació de pròtesi de maluc

Els exercicis postoperatoris són molt importants, ja que la musculatura després de l’operació tendeix a afeblir-se amb molta facilitat. Hem de mantenir la musculatura activa per prevenir atròfies i complicacions posteriors. A continuació, us deixem amb una sèrie d’exercicis a realitzar a casa com un complement a la rehabilitació amb la fisioteràpia:

  1. Contraccions del quàdriceps. Tombat en el llit i de cap per amunt, col·loca un petit coixí sota els genolls i pressiona cap avall contraient el múscul.
  2. Enfortiment de glutis. Tombat de cap per amunt amb els genolls flexionats inhala mentre eleves la pelvis i contreus el gluti. Baixa lentament mentre exhales.
  3. Abductors de maluc. En el llit de cap per amunt amb els malucs flexionats estreny amb els genolls una pilota petita 3 segons.
  4. Flexió de maluc i genoll. També en el llit de cap per amunt, doblega el genoll mentre intentes portar el taló cap als glutis lliscant-los sobre el llit.

A mesura que la recuperació avanci, depenent ja de cada persona, es podran realitzar exercicis més complexos com, per exemple:

  • Elevacions amb escala
  • Esquats
  • Suport amb un sol peu
  • Enfortiment de braços

De tota manera, la recuperació d’una pròtesi de maluc pot variar per múltiples factors. L’edat, el nivell de deterioració de l’articulació, l’estat de salut, pes, i composició corporal, són alguns d’ells. Generalment, el temps de recuperació varia entre dos i quatre mesos amb certes limitacions, i entre sis i dotze mesos per aconseguir una recuperació total. El més important és començar a moure el maluc al més aviat possible, si es pot des del primer dia de l’operació. És una manera d’evitar l’atròfia muscular i la rigidesa en l’articulació.

 

Finalment, i no menys important, paciència. És un procés lent i complex. L’èxit d’una completa recuperació resideix en la constància i l’esforç personal de cadascun.

No controles el teu pes? Podries patir hipertiroidisme

El cos humà reacciona accelerant l’activitat metabòlica de l’organisme quan hi ha un augment dels nivells de les hormones tiroidals en sang. Si notes els símptomes que a continuació t’expliquem, és probable que puguis sofrir de hipertiroidisme.

 

Què és l’hipertiroidisme?

L’hipertiroidisme és una condició per la qual la glàndula tiroide produeix una quantitat superior d’hormones tiroidals (T4 i T3). Aquest augment hormonal pot accelerar significativament el metabolisme del cos. En la majoria dels casos causa una pèrdua sobtada de pes, un batec del cor ràpid o irregular, sudoració i nerviosisme o irritabilitat. La glàndula tiroide, que es troba en la part més baixa del coll, és l’encarregada de crear les hormones tiroidals. La seva principal funció és estimular el funcionament de diferents òrgans, especialment el cervell, els músculs, el cor i el ronyó.

Aquest trastorn és més freqüent del que un es pot imaginar, afectant aproximadament a l’1% de la població, sobretot a dones d’entre 30 i 40 anys.

 

Causes que provoquen aquest trastorn hormonal

Les causes més comunes d’hipertiroidisme són les següents:

  • Alteracions del control cerebral. La glàndula hipòfisi, que crea l’hormona TSH en el cervell, és capaç d’estimular la glàndula tiroide perquè sintetitzi més hormones.
  • Malaltia de Greus. Es produeix per una resposta anormal del sistema immunitari. Les defenses del cos humà es giren contra la glàndula tiroidal però no la destrueixen, sinó que estimula la síntesi de les seves hormones.
  • Goll multinodular tòxic. Davant la falta de iode en l’organisme, la glàndula tiroidal augmenta la seva grandària per suplir aquesta falta i intentar captar tot el iode possible. A vegades aquest creixement es descontrola.
  • Adenoma tòxic. Ocorre dins d’un goll multinodular quan sofreix mutacions i es sintetitzen hormones tiroidals sense control.
  • Una infecció vírica. Aquesta provoca la inflamació de la glàndula tiroide i l’expulsió de totes les reserves provocant un augment sobtat d’aquestes en la sang.

Símptomes

En general, totes les persones afectades per aquest trastorn hormonal sofreixen un augment de l’excitació en els seus òrgans. Aquestes alteracions se succeeixen a poc a poc. Per això, al principi se li sol atribuir a l’estrès i al nerviosisme. Els símptomes més importants són:

  • Pèrdua de pes sobtada
  • Batecs cardíacs ràpids o irregulars
  • Augment de l’apetit
  • Nerviosisme, ansietat i irritabilitat
  • Tremolor en mans i dits
  • Transpiració
  • Alteracions en la menstruació
  • Augment de la sensibilitat a la calor
  • Canvis en els patrons intestinals
  • Un engrandiment de la tiroide
  • Fatiga, feblesa muscular
  • Dificultat per dormir

Tractament per controlar aquest trastorn

Els recursos més utilitzats per al seu tractament són:

  • Medicaments. Disminueixen els nivells de producció d’hormones tiroidals. Els més utilitzats són el propiltiouracilo i el metimazol. Com qualsevol medicament, pot provocar efectes secundaris: picor, rojeces en la pell, febre, etc.
  • Iode radioactiu. Utilitzant dosis controlades es destrueix part de la glàndula tiroide, paralitzant la sobreproducció d’hormones tiroidals. És un tractament que no es pot utilitzar ni en nens ni en embarassades.
  • Cirurgia. En ocasions és necessari extirpar la glàndula tiroide. Sigui en part o totalment, sempre s’intenta respectar la quantitat més gran de glàndula tiroide sana possible.
  • Levotiroxina. És un medicament que substitueix a les hormones tiroidals. Solament s’utilitza per corregir l’hipotiroïdisme provocat pels tractaments anteriors.

Quan és millor fer esport, al matí o a la tarda?

El ritme circadiari és el que determina quan una persona se sent millor per fer esport. El funcionament de cada individu marca el moment per sortir a córrer, muntar bicicleta o submergir-se en un gimnàs. Aquest ritme biològic influeix en la predisposició del cos per fer exercici. Per tant, influeix en la pressió de la sang, la temperatura corporal, el nivell d’hormones i la freqüència cardíaca.

 

Cada persona és un món

Realitzar qualsevol activitat física depèn exclusivament de la disponibilitat de cadascun. Però, també existeixen altres factors externs com la dieta, descans, disciplina esportiva, etc., que juguen un paper més important que el moment del dia en el qual es realitza l’exercici. El punt principal, si l’objectiu és posar-se en forma, és intentar combinar aquestes variables. Gràcies a això i, a la constància en l’activitat esportiva, es poden aconseguir els objectius desitjats de l’entrenament.

Molts estudis defensen que els exercicis al matí ofereixen més avantatges a les persones que els realitzats a la nit. Però aquesta recerca no és realment concloent. Sí que queda clar que el millor moment per fer esport dependrà dels objectius de cadascun i del seu nivell d’exigència.

 

És millor fer esport al matí

Es recomana sempre fer exercici físic allunyat de les hores dels menjars. Per això el matí és el millor moment, en aquest sentit. És el millor moment per realitzar treballs de flexibilitat articular i de resistència aeròbica, però sempre després d’un bon escalfament i un bon esmorçar.

A més, l’activitat matutina també afavoreix a les persones a establir una rutina i fer exercici amb regularitat. S’eviten compromisos o obligacions que poden sorgir durant el dia que releguin els exercicis a un altre moment del dia. Un cop finalitzes amb l’esport del matí, s’afronta el dia molt millor, tan psicològica com fisiològicament parlant.

La part negativa la trobem en el risc més gran de patir una lesió o en la reducció de l’eficiència dels exercicis. Això es deu a la baixa temperatura corporal que té l’organisme al matí.

 

O, per contra, és millor fer esport a la tarda

Contràriament al matí, la temperatura corporal i els nivells d’hormones aconsegueixen un nivell màxim a la tarda. Físicament l’organisme es troba al millor moment per practicar esport. Es pot exigir més al cos i així aconseguir millors resultats tant en resistència com en massa muscular.

A la tarda hi ha una millora de l’eficiència energètica i neuromuscular. El nivell d’activitat corporal i hormonal augmenta i això limita el risc de lesions.

Com a contraindicacions en la pràctica d’esport a última hora de la nit, podem dir que realitzar exercicis d’alta intensitat pot afectar el ritme del somni i retardar la necessitat de dormir. La producció d’alts nivells d’adrenalina pot jugar una mala passada en forma d’insomni.

Els millors consells per tractar la febre

La temperatura mitjana corporal d’un humà és de 36,7 graus centígrads. De vegades el cos pot veure’s envaït per una calor anormal que cridem febre. És en aquests casos quan s’ha de tractar la febre per evitar problemes majors.

Generalment el nostre cervell té un termòstat de control que s’activa per evitar perdre calor quan la temperatura exterior descendeix. No obstant això, de vegades es veu envaït per patògens que provoquen que la temperatura sobrepassi els marges normals. La majoria de les vegades la febre es desencadena per infeccions provocades per microorganismes (bacteris, virus o fongs). En altres casos, algunes malalties amb inflamació o alguns medicaments també poden originar alteracions en l’organisme i provocar febre.

 

Com tractar la febre

Per combatre la febre, és suficient amb guardar repòs i prendre líquids en abundància per evitar la deshidratació. En casos on la febre és elevada o persisteix durant moltes hores o dies, es recomana:

  • una temperatura ambienti d’entre 21 i 22 graus
  • evitar l’excés d’abric en el llit
  • usar robes lleugeres per facilitar la pèrdua de calor
  • mantenir les mucoses humides i netes
  • dieta tova

Ocasionalment, també es recomana prendre banys amb aigua tèbia o temperada. Sobretot, evitar banys d’aigua freda perquè la vasoconstricció que es produeix impedeix la pèrdua de calor.

 

Medicaments per tractar la febre

Per baixar la temperatura i alleujar les molèsties de la febre, podem recórrer a fàrmacs. Els més recomanables són els anti-inflamatoris no asteroïdeus, que al seu torn són antitèrmics. En aquest grup de fàrmacs els més utilitzats són l’àcid acetilsalicílic o el paracetamol.

L’àcid acetilsalicílic posseeix accions analgèsiques i antiinflamatòries. El paracetamol posseeix una escassa acció antinflamatòria, però té menys efectes adversos que l’àcid acetilsalicílico. Un altre antiinflamatòri que es pot prendre per combatre la febre és l’ibuprofèn.

 

Consells útils per tractar i baixar la febre en nens

Els nens petits tenen un sistema immunològic menys desenvolupat. Per això, són més propicis a ser contagiats per moltes més infeccions i malalties. Els episodis de febre poden ser més comunes i duradors. Un nen té febre quan la seva temperatura es troba per sobre dels següents nivells:

  • 38° C mesura en les natges
  • 37.5° C mesura en la boca
  • 37.2° C mesura en l’aixella

Els fàrmacs recomanats en aquests casos també són el paracetamol i l’ibuprofèn especials per a nens. Es desaconsella l’ús d’aspirines. Si la febre és molt alta en un nadó de menys de tres mesos, es recomana acudir a l’hospital.

Altres remeis casolans per a nens poden ser:

  • Vestir-ho amb menys roba
  • Evitar temperatures altes a l’habitació
  • Recórrer a un bany calent o tebi
  • Utilitzar compreses fredes en el front
  • Fer una dieta líquida per facilitar la rehidratació

Guia pràctica per menjar de carmanyola en el treball

Cada vegada més les persones mengen carmanyola en el treball a causa dels horaris laborals actuals, no disposar d’un restaurant a prop o, simplement, per voler estalviar una mica. Si menjar de carmanyola és alguna cosa puntual, pot preparar-se una mica a la lleugera: el primer que enxampis per omplir l’estómac és suficient. No obstant això, si és alguna cosa diària, val la pena preparar menjar saludable i saber-la conservar en bones condicions. Per aquest motiu, us volem oferir aquesta guia pràctica per menjar de carmanyola en el treball.

Com preparar la carmanyola

Per portar-te menjar al treball cal posar els cinc sentits en pensar què preparar i com preparar-ho. Així evitarem que el dia que ho vagis a menjar no estigui dolent, faci mala olor o sigui impossible de mastegar. Les següents recomanacions són útils a l’hora de cuinar:

  • O bé cuines cada dia o bé el cap de setmana per a la resta de dies de la setmana. Fent-ho de manera setmanal és més fàcil tenir una visió global del menú, ja que ho planifiques tot més.
  • L’important és menjar de manera variada. Si només portem un plat únic, és important que sigui variat on hi hagi verdura o amanida, hidrats de carboni i proteïna. La clau és menjar variat.
  • La quantitat també és important. Val la pena fer el menjar sent conscients de la gana que tindrem a l’hora de menjar. Si cuinem recentment menjats podem pecar de posar poca quantitat.
  • Evitar aliments a la planxa perquè al recalentar-los es queden bastant secs i poc masticables. Un truc és tirar una mica de llimona abans d’escalfar-los; aconseguirem que sigui una mica més masticable.
  • Pel tema de la conservació, el millor és evitar salses que portin ou.

Com conservar el menjar

Quan cuines per guardar el menjar cal tenir en compte algunes recomanacions:

  • Els aliments han d’estar ben cuinats, per sobre dels 70 ºC i les carns ben cuinades i no rosades. Els ous cuits i el peix també ben fet.
  • No deixar els aliments a temperatura ambient més de dues hores. A més, si no els consumim al momento, és preferible posar-los en la nevera al més aviat possible per sota dels 5 ºC.
  • A l’hora de conservar-la en fred, no tancar la tapa completament durant una estona perquè es refredi abans.
  • Mantenir la temperatura de manera constant. Treure la carmanyola del frigorífic abans de sortir de casa i ficar-ho en la nevera del treball en arribar. El menjar diverses hores sense una font de fred provocarà que els microorganismes proliferin.

Hora de menjar la carmanyola en el treball!

Al moment de menjar també hem de tenir en compte algunes recomanacions:

  • Beure aigua. És més saludable que qualsevol refresc o beguda.
  • Intentar menjar en un lloc diferent en el qual treballes. Així trenques amb la rutina i evites posar-te a treballar mentre menges.
  • Mantenir el microones net com ho trobes. Per escalfar el menjar n’hi ha prou amb obrir la tapa, de costat, perquè el menjar no esquitxi.
  • Menjar un iogurt o una peça de fruita com a postres. Millor portar-la sense pelar ni tallada en la carmanyola, així es conservarà millor.