Posts

Trencament de menisc, què puc fer?

El trencament de menisc és una de les lesions més freqüents entre els esportistes. Moltes vegades aquesta lesió es produeix de la forma més ximple i sense que la persona arribi a saber que el té trencat fins anys després.

Què són els meniscos? Quina funció compleixen?

Els meniscos són estructures fibrocartilaginoses en forma de tascó. Posseeixen una cara superior còncava i una inferior plana. Els meniscos compleixen les següents funcions fonamentals:

  • Suporta les càrregues del cos. Ajuden a repartir les càrregues del cos en les diferents activitats de la vida quotidiana
  • D’altra banda, els meniscos són el nexe perfecte per a les dues superfícies òssies que conformen l’articulació del genoll
  • Brinden estabilitat articular
  • Participen en la regulació de la dirección i el moviment del cos
  • Contribueixen en el lliscament articular

Causes i diagnòstic del trencament de menisc

Un trencament de menisc es produeix per un gir brusc o una rotació agressiva del genoll. Fins i tot agenollar-se, posar-se a la gatzoneta o aixecar alguna cosa pesada pot causar aquesta lesió.

Per saber si, efectivament, una persona pateix una lesió o trencament de menisc, el millor és realitzar una ressonància magnètica nuclear per descobrir amb total seguretat si existeix o no trencament. A més, els símptomes següents poden indicar-nos moltes vegades que pot existir un trencament de menisc:

  • Dolor en el genoll, sobretot a l’hora de caminar
  • Dolor intens a la palpació
  • Inflamació en el genoll
  • Punxades a la flexió o extensió de genoll

Tractament de la lesió de menisc

Després d’una operació per a la reconstrucció de menisc, és recomanable l’aplicació de fred a la zona (crioteràpia). També es fa imprescindible fer repòs i realitzar exercicis suaus per mantenir la força i tonicitat muscular de la zona. Aquestes són les claus per a una bona recuperació i una rehabilitació posterior a l’operació.

Per això, per a qualsevol dubte sobre l’operació o del tractament de rehabilitació posterior es recomana consultar el teu metge de confiança. Segurament t’aconsellarà la millor manera de solucionar aquesta lessió per poder continuar amb el ritme de vida quotidià.

Què són les assegurances ètiques i solidàries?

Les assegurances ètiques i solidàries són aquelles que recuperen del sector els valors socials. Entre ells, trobem la mutualitat variable, la comunitat com a element de pertinença, l’equitat i transparència en contractes o les clàusules per als assegurats.

Objectiu de les assegurances ètiques i solidaris

L’objectiu és fomentar el mercat social, entenent-ho com una xarxa de producció, distribució i consum de béns i serveis. Tots ells funcionen amb criteris ètics, democràtics, ecològics i solidaris.

El seu objectiu és crear un espai de consumidors, proveïdors i distribuïdors on el ciutadà exerceixi una opció de consum amb compromís social, reforçant la intercooperació entre entitats participants.

Principals diferències entre les assegurances ètiques i la resta d’assegurances del mercat

Les assegurances ètiques i solidaris són un nou concepte perquè tracten d’incloure al mercat la pràctica ètica i solidària, que són els principis del moviment assegurador.

1. El valor de la mutualitat

Orientant el mercat assegurador cap a la pràctica ètica i solidària es recuperen els principis del moviment assegurador. La consciència mutualista es basa principalment en els vincles de solidaritat entre les persones. El sentit original de les assegurances és, precisament, establir vincles entre els membres d’una comunitat.

Les relacions que es creen entre qui té la sort de no sofrir un dany i qui, en canvi, ho sofreix (accident, malaltia, destrucció de béns, etc.), permet a tots els membres de la comunitat beneficiar-se de les cobertures de l’assegurança.

Segons el criteri mutualista no pot haver-hi discriminació entre aquelles persones que demanin aquests serveis, sigui per edat, minusvalidesa o altres qüestions de caràcter social.

2. Les assegurances en la comunitat

Aquest tipus d’assegurança s’entén com un servei avantatjós per la comunitat i un benefici pel territori. Una comunitat que no abandona els seus membres a la seva sort, disposa d’instruments solidaris per afrontar les adversitats.

Per a una comunitat és preferible disposar de la solució als problemes per prevenir-los i resoldre’ls ràpidament. Amb aquest sistema es prevé la desigualtat social i s’evita la fractura entre els que tenen recursos econòmics per afrontar-los i aquells que no els tenen.

3. Equitat

El contracte assegurador ha de ser un contracte entre iguals, sense diferenciació. D’aquesta manera, ambdues parts tenen la mateixa dignitat. No poden establir-se entre elles desequilibris de poder, bé sigui per les condicions del producte, bé per la burocràcia, etc.

La funció de les companyies asseguradores és la d’informar a les persones i organitzacions perquè siguin conscients dels seus drets.

4. Transparència

La transparència és vital per dur a terme aquest procés. Ha de reflectir-se en els contractes, de manera que aportin informació clara i comprensible sobre les prestacions del servei. També és necessària la transparència quant a la gestió financera i la política inversora de la companyia.

Què és el queratoconus? Símptomes i tractament

El queratoconus no és una inflamació de l’ull, sinó que és una modificació progressiva de la còrnia. Aquesta va perdent la seva forma esfèrica i va adquirint un aspecte cònic i irregular com a conseqüència d’un problema en el col·lagen del que està fet la còrnia.

Aquesta deformació fa que apareguin problemes de visió. La còrnia és la responsable de refractar la major part de la llum que entra. Si hi ha problemes estructurals en la còrnia, és quan apareixen anomalies en la visió.

Quin és el primer símptoma per a la detecció del queratoconus?

El primer símptoma que anuncia un problema és la reducció de la visió. La sensació és com si la persona veiés borrós. Segons l’Acadèmia Americana d’Oftalmologia, una de cada deu persones amb queratoconus ho ha heretat dels seus progenitors.

Dues etapes ben diferenciades de la patologia

En el queratoconus es poden diferenciar dues etapes de desenvolupament de la patologia. Per això és important anticipar-se i consultar a l’oftalmòleg per evitar majors danys.

En les etapes més primerenques, apareixen petites distorsions que moltes vegades passen desapercebudes. Generalment solen aparèixer en l’etapa final de l’adolescència i en la majoria dels casos s’estabilitza. Els símptomes són: visió una mica borrosa, les línies rectes s’ondulen, una major sensibilitat a la llum i ulls inflamats.

Quan avança la patologia, apareixen altres problemes majors: visió borrosa generalitzada, augment de la miopia i canvi en les diòptries de l’astigmatisme. El canvi en la forma de la còrnia provoca que no es puguin utilitzar lents de contacte estàndard per la seva inadaptabilitat.

Causes de l’aparició del queratoconus

La teoria principal en la qual els investigadors se centren és en l’origen genètic. Com dèiem anteriorment, un de cada deu casos pot ser d’origen genètic. Una altra via de recerca és l’origen al·lèrgic.

Davant qualsevol indici de dubte, el principal és consultar a l’oftalmòleg per saber si tenim aquesta patologia. La forma més fàcil de diagnosticar-ho és mesurant la curvatura de l’ull. També es pot detectar amb una anàlisi exhaustiva de la còrnia.

Tractament de la patologia

El tractament sempre dependrà dels símptomes que tingui cada persona. La miopia i l’astigmatisme es poden corregir amb ulleres. Si els problemes de visió són més greus, llavors és recomanable implantar dispositius corneals per reduir la corba de la còrnia.

Un altre tractament és la utilització del Cross-Linking del col·lagen per aplanar la còrnia. En els casos més extrems es pot valorar la pràctica de cirurgia amb anells intracorneals o, directament, realitzar un trasplantament de còrnia.

Tots aquests tractaments s’utilitzen per aconseguir mantenir la visió tan bé com sigui possible, donant estabilitat a l’estructura de la còrnia per evitar una lesió major.

Mutualitats de previsió social: actors de l’economia col·laborativa

Les noves tecnologies i internet han impulsat models de consum alternatiu en els últims anys. La relació existent entre qui ofereix un producte i qui té una necessitat concreta està canviant de manera significativa. L’economia col·laborativa irromp com un dels models amb més adeptes actualment.

Què és l’economia col·laborativa? Quins beneficis ens ofereix?

L’economia col·laborativa es basa a prestar, llogar, comprar o vendre productes en funció de necessitats específiques, però no tant en els beneficis econòmics. Els diners no són l’únic valor d’intercanvi sinó que els serveis també són considerats béns d’intercanvi.

És un model centrat en la col·laboració i l’ajuda conjunta. Actualment, gairebé tots els sectors de l’economia ja compten amb negocis col·laboratius, encara que encara és aviat per valorar resultats.

Els avantatges d’aquest model d’economia per als negocis són els següents:

  • L’estalvi. Els productes o serveis s’ofereixen dins d’un sistema de preus mòdics o simbòlics.
  • Desenvolupament sostenible. Aquesta economia estimula el segon ús dels productes.
  • Gestió de recursos.
  • Major oferta. Els productes de segon ús i els serveis compartits amplien l’oferta.
  • Benefici mediambiental. La reutilització i els serveis compartits contribueixen a la sostenibilitat del medi ambient.

Tipus d’economia col·laborativa

Existeixen diversos tipus de relacions que varien en funció de les necessitats i els productes:

  • Consum col·laboratiu: a través de plataformes digitals els usuaris es posen en contacte per intercanviar béns o articles.
  • Coneixement obert: promouen la difusió del coneixement sense barreres legals o administratives.
  • Producció col·laborativa: promouen la difusió de projectes o serveis de tot tipus.
  • Finances col·laboratives: s’apliquen microcrèdits, préstecs, estalvis, donacions i altres vies de finançament. El millor exemple és el crowfunding.

Actors de l’economia col·laborativa

En el futur, és de preveure que coexistiran models de treball basats, tant en el lucre personal i empresarial, com els orientats a la cooperació i desenvolupament de les persones.

Per tant, els nous actors de l’economia col·laborativa seran les persones mateixes que, amb el seu ànim de cooperació, canviaran els paradigmes establerts de l’economia actual. Aquest nou pensament s’està traslladant a les grans empreses i corporacions que s’han vist obligades a gestionar la seva reputació.

El cas de les mutualitats de previsió social no queda apart. La seva principal funció és la de cobrir riscos lligats a les persones, tant en l’àmbit professional com a personal. Les mutualitats de previsió social transformen els riscos individuals en riscos col·lectius constituint així reserves d’assegurança. S’exerceix una modalitat asseguradora de caràcter voluntari complementària al sistema de seguretat social habitual.

L’efecte que produeixen les begudes ensucrades en el nostre cos

Si ets de les persones que consumeixen begudes ensucrades de forma habitual, és important saber el dany que pot arribar a fer al teu organisme. Reduir o eliminar de forma definitiva el seu consum pot tenir grans beneficis per a la teva salut.

Per què s’han d’evitar les begudes ensucrades?

Existeix una relació directa entre el consum de begudes ensucrades, refrescs i sucs envasats, i l’obesitat en les persones. Tal problema és així, que el Ministeri de Sanitat va aprovar la Llei de Seguretat Alimentària i Nutrició, que limitava els refrescs i la brioixeria industrial en col·legis i instituts.

Les begudes ensucrades contenen massa dosis de sucre

La gran majoria dels refrescs i begudes energètiques contenen una gran quantitat de sucre. Per exemple, una llauna de refresc té més o menys 30 grams de sucre. Això es tradueix a unes sis cullerades aproximadament, quan la dosi diària recomanada en un nen són 25 grams. Així que amb un sol refresc ja superes la quantitat de sucre que has de prendre en un dia.

Efectes que provoquen les begudes ensucrades en la nostra salut

  • La primera conseqüència més visible és l’augment de pes a causa de la quantitat de sucres que s’arriben a ingerir.
  • Es desenvolupa en l’organisme el que es denomina resistència a la insulina. Apareix quan el nostre cos no és capaç de fabricar la quantitat necessària d’aquesta hormona per metabolizar tot el sucre que ingerim. Això provoca que augmenti el risc de patir diabetis tipus 2.
  • Les begudes ensucrades provoquen també l’alteració del metabolisme dels greixos, concentrant-se a la zona abdominal. Conseqüència directa, incrementa el risc de patir malalties cardiovasculars.
  • També el consum de sucre de forma habitual incideix en les cèl·lules de les parets dels vasos sanguinis. Això afavoreix el desenvolupament de l’aterosclerosis, la qual cosa augmenta el risc de patir un infart agut de miocardi o ictus.

Quines recomanacions donen els especialistes

L’Organització Mundial de la Salut aconsella canviar els hàbits de consum d’aquest tipus de begudes. Aquestes begudes riques en sucres lliures són una font de calories innecessàries, especialment per als nens, els adolescents i els joves.

Precisament les begudes ensucrades contenen aquests sucres lliures, els monosacàrids, com la glucosa i la fructosa, i els disacàrids, com la sacarosa o el sucre refinada, que s’afegeixen als sucs, refrescs, mel, etc.

La recomanació, tant de les organitzacions com dels professionals de la salut, és optar per els sucs naturals, l’aigua i les infusions. Són una alternativa molt més saludable per mitigar la set i mantenir el cos hidratat.

Coses que si no assegures et poden portar a la ruïna

Hi ha certs aspectes de la vida de totes les persones que són bàsics. Pensem què succeïria amb nosaltres o amb les nostres famílies si ens faltés la salut, la capacitat de treballar o la vida mateixa. Bastants problemes tenim ja diàriament per mantenir a flotació l’economia familiar com per pensar en el desequilibri que ens suposaria la falta de previsió.

I és que és una realitat que el nombre d’assegurances al nostre país segueix sent baix respecte a altres països en el que a assegurances no obligatòries es refereix. No tenim problema a l’hora de contractar una assegurança pel nostre Smartphone d’última generació, però som bastant reticents a l’hora d’assegurar aspectes de la nostra vida per evitar la fallida de l’economia domèstica.

Coses que convé assegurar

La salut

Una assegurança de salut ens assegura una assistència sanitària més còmoda i ràpida, així com major facilitat per accedir a analítiques, proves i hospitalització al moment en què les necessitis. Pot semblar que a Espanya no necessitem aquest tipus d’assegurancesperquè existei el dret universal a la sanitat pública. No obstant això, si fem un cop d’ull a l’actualitat política i veiem que la sanitat pública està en període de reformes. Copagaments, reduccions de plantilla, disminució dels serveis que ofereix i augment dels temps d’espera en demanar cita a un metge.

A més, la sanitat pública no ofereix certes cobertures i especialitats que sí contemplen les assegurances de salut privades. Per això, les assegurances de salut, se situen com la solució si es vol disposar d’atenció sanitària especialitzada i altres serveis sense necessitat d’extenses esperes o pagar extenses sumes de diners.

La incapacitat

L’assegurança per incapacitat està molt associada als autònoms però s’ha estès més enllà i ara també contempla als treballadors per compte aliè. Amb aquest tipus d’assegurances seguirem percebent un salari en cas que caiguem en una condició d’incapacitat que ens impedeixi fer front a la vida laboral.

Aquest tipus d’assegurances tenen diverses versions. D’una banda, ens trobem amb la incapacitat temporal, que seria alguna cosa similar a una indemnització per baixa laboral, i, per una altra, la incapacitat permanent, que donaria lloc al pagament d’una prima prèviament especificada en la pòlissa de l’assegurança.

La vida

Aquest és un tema complicat. A ningú li agrada pensar en la pròpia absència però ens ho hem de prendre com una obvietat quan tenim persones depenents de nosaltres o deutes que poden repercutir en persones de la família. En aquests casos, tenir una assegurança de vida és molt més que recomanable.

Guia per triar una assegurança mèdica

Triar una assegurança mèdica no és una tasca senzilla. Les necessitats varien en funció de les persones i per satisfer-les existeixen múltiples modalitats d’assegurances. A l’hora de triar l’assegurança mèdica que volem contractar hem de parar atenció a diversos punts i conceptes. D’aquesta manera, abans de decantar-nos per contractar una assegurança o una altra, aconseguirem tenir clars els pros i els contres.

En primer lloc veurem quines classes d’assegurances mèdiques existeixen. A nivell general, podem trobar tres classes d’assegurances:

Tipus d’assegurança mèdica

Assegurança mèdica de quadre mèdic o reemborsament

Les assegurances de quadre mèdic són aquells on l’assegurat pot triar el metge i els hospitals que més li convingui dins dels concertats per l’entitat asseguradora a través del quadre mèdic.

Les assegurances de reemborsament de despeses són aquelles assegurances que permeten que l’assegurat triï lliurement el centre i el metge, fora del quadre mèdic de la companyia. L’assegurat abonarà la factura i la companyia li reemborsarà un percentatge elevat de les despeses.

Les assegurances mixtes de reemborsament permeten anar a qualsevol metge dins del quadre mèdic de la companyia. En aquests casos l’assegurat no haurà de fer-se càrrec de les despeses ja que ho fa directament l’entitat asseguradora, cobrint el 100% de les despeses. Mentre que es manté l’assegurança de reemborsament per a certs especialistes com poden ser ginecologia o pediatria.

Assegurances mèdiques bàsiques o completes

Les assegurances mèdiques completes són els que ofereixen la màxima cobertura assistencial, inclosa l’hospitalització i intervencions quirúrgiques.

Les assegurances mèdiques bàsiques ofereixen cobertures més limitades i normalment no inclouen l’hospitalització ni les operacions.

Assegurances mèdiques amb copagament o sense copagament

El copagament cada vegada està més estès. Es tracta d’una quantitat monetària que l’assegurat haurà d’abonar per cada servei mèdic realitzat. Les primes de les assegurances variaran en funció de si s’opta per un assegurança mèdica amb copagament o sense ell. El sistema de copagaments depèn també de cada asseguradora. Algunes aposten per un copagament fix, unes altres ofereixen sistema de copagaments progressiu, on el cost a pagar varia en funció del nombre d’actes o serveis mèdics realitzats.