Els Trastorns de la Conducta Alimentària, més enllà de la imatge corporal i l’obsessió pel pes

Els Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA) són la part visible d’un problema de salut mental més profund, no només relacionat amb el que es menja o no es menja o com es fa. La majoria de TCA’s es caracteritzen per fixar l’atenció de forma excessiva en el pes, la imatge corporal i els aliments, però també amaguen un excessiu perfeccionisme, inseguretats, excés de control i una baixa autoestima. Avui es commemora el Dia Internacional de la lluita contra els trastorns alimentaris, una jornada reivindicativa que cerca visibilitzar aquests trastorns i conscienciar la societat.

Què és un TCA?

El Trastorn de la Conducta Alimentària és un problema de salut mental que té un origen multifactorial: Biològic, psicològic i sociocultural. Es manifesta en una relació tòxica amb els aliments i la forma de consumir-los que pot conduir a patologies molt greus que poden afectar el cor, aparell digestiu, ossos, dents o derivar en altres malalties per la falta de nutrients.

Tipus de Trastorns de la Conducta Alimentària més comuns

• Anorèxia nerviosa. Restricció i reducció de la ingesta nutricional. La pèrdua de pes és significativa, però la persona afectada té una distorsió de la seva imatge real i creu que té sobrepès en mirar-se al mirall. La por a guanyar pes és immensa.
• Bulímia nerviosa. Ingesta voraç amb mecanismes compensatoris. Després dels afartaments el sentiment de pèrdua de control la condueix a compensar l’episodi per evitar l’augment de pes provocant-se el vòmit fent servir laxants i diürètics, practicar el dejú o practicant exercici desmesurat.
• Trastorn per afartament. Ingesta voraç sense mecanismes compensatoris. Es menja més ràpid de l’habitual, encara que s’estigui ple, les quantitats d’aliments són molt grans i es consumeix sense tenir gana. Els episodis provoquen un sentiment de culpabilitat.
• Trastorn evitatiu/restrictiu de la ingesta. Les persones que pateixen aquest TCA no tenen interès en els aliments o bé els causa rebuig pel color, la forma, l’olor o el gust. També pot estar associat a la por a les conseqüències de menjar com pot ser un ennuegament. La pèrdua de pes és significativa, però no hi ha cap relació amb la imatge corporal.

Els professionals demanen que no s’associïn els TCA’s amb persones extremadament primes perquè és una visió distorsionada i irreal. Una persona amb TCA pot tenir un pes adequat o fins i tot sobrepès. Els TCA afecten majoritàriament a dones. És habitual que comencin durant l’adolescència o els primers anys d’adult.

Blog » Els Trastorns de la Conducta Alimentària, més enllà de la imatge corporal i l’obsessió pel pes