Dismòrfia de productivitat: el parany de creure que no treballes prou

Vivim en una societat hiperconnectada, on la competitivitat i el ritme accelerat de la feina ens han fet pensar que no tenim dret a respirar. L’anomenada “hustle culture”, alimentada per perfils en xarxes socials que mostren una productivitat constant i irreal, ha contribuït a distorsionar la nostra percepció del descans. Tanmateix, és fonamental recordar que el nostre valor no es mesura per estar constantment en acció, sinó que el benestar i l’equilibri també impliquen saber parar.

Què és la dismòrfia de productivitat?

La dismòrfia de productivitat, un terme encunyat per la periodista internacional Anna Codrea-Rado, fa referència a una visió distorsionada del treball i els èxits d’un mateix. Quan una persona sent que no està aconseguint o sent prou productiva, malgrat saber que ho ha donat tot en una tasca o feina, està experimentant dismòrfia de productivitat.

Característiques de la dismòrfia de productivitat

Sovint es confon la dismòrfia de productivitat amb la síndrome de l’impostor. No obstant això, hi ha una diferència clau. Mentre que quan es pateix de la síndrome de l’impostor, la persona considera que no té les habilitats necessàries per afrontar-se a un repte determinat, quan s’experimenta dismòrfia de productivitat, un sent que tota feina feta per ell és qüestionable i millorable.

La dismòrfia de productivitat es caracteritza per:

• Comparació constant.
• Autoavaluació excessiva.
• Impacte a l’autoestima.
• Insatisfacció crònica.
• Ansietat pel rendiment.
• Negació d’èxits.
• No sentir-se mai prou productiu.
• Sentiment de culpa quan es descansa.

La dismòrfia de la productivitat és, doncs, semblant a la dismòrfia corporal, on la percepció d’un mateix no coincideix amb la realitat, però en aquest cas, aplicat a la productivitat i l’èxit.

Consells per evitar la dismòrfia de la productivitat

Superar la dismòrfia de la productivitat és essencial per a un desenvolupament professional saludable. Per això, es recomana:

• Aturar de tant en tant i valorar si les accions que estàs duent a terme t’acosten o t’allunyen de les teves fites.
• Establir límits de treball clars i comprometre’s a respectar el temps personal.
• Anotar les tasques que vas realitzant i els èxits aconseguits i permetre’t reflexionar-hi sentint orgull.
• Conrear l’autoacceptació i reconèixer que la vàlua personal no està relacionada únicament amb el rendiment.
• Buscar suport en amics, familiars o, si cal, professionals de la salut mental.

Si aquest article ha estat del teu interès no dubtis a consultar la resta de blocs de Previsora ​​General.

Blog » Dismòrfia de productivitat: el parany de creure que no treballes prou