Posts

Assegurança de viatge, vacances segures

Sol, platja i vacances: la fórmula de l’èxit per sobreviure a l’estació més calorosa de l’any, l’estiu. Juliol i agost són els mesos durant els quals es registren més moviments de viatgers en els punts d’entrada i sortida del nostre país. Milers de turistes inunden ports, aeroports i estacions de trens i autobusos. Però, tots porten  una assegurança de viatge?

És habitual que al nostre país banalitzem aquest pas previ a la sortida cap a qualsevol tipus de destinació. Mai sortiríem de casa sense el passaport en regla o els bitllets de transport comprats, i no obstant això, obviem que durant les vacances també podem sofrir un accident.

Però l’assegurança d’assistència en viatges va molt més allà de la cobertura d’accidents, des de Previsora General et fem un resum dels serveis que oferim amb les nostres pòlisses.

 

Despeses en la intervenció de professionals mèdics i establiments de salut

Atenció mèdica en emergències
Exàmens mèdics complementaris
Hospitalització per tractaments i intervencions quirúrgiques
Subministrament de medicaments
Problemes odontològics aguts (fins a un màxim de 30€)
Trasllats en ambulància

Despeses de repatriació

Repatriació o transport sanitari de ferits o malalts
Repatriació o transport de la resta d’assegurats i menors
Repatriació en cas de defunció (mort i resta d’assegurats)
Retorn anticipat (en cas de defunció d’un familiar)

Altres cobertures

Pagament de l’estada en cas de convalescència (dolències com a grips que no permetin viatjar)
Cerca i enviament d’equipatges extraviats
Enviament de medicaments a l’estranger
Informació legal a l’estranger

Si viatges als Estats Units, per exemple, és molt important que portis amb tu una bona cobertura d’assistència sanitària, ja que allà les factures poden ser estratosfèriques, aquí podeu veure alguns exemples.

Què és una assegurança col·lectiva?

La contractació d’una assegurança col·lectiva està dirigida a totes aquelles persones que formen part d’un grup homogeni. D’aquesta manera s’aconsegueixen primes més avantatjoses que les assegurances individuals. Entre les més comunes es troben les d’accident, salut i vida.

 

Qui poden accedir a una assegurança col·lectiva?

Les assegurances col·lectives consisteixen en un únic contracte dissenyat per donar cobertura a totes aquelles persones que formin part d’un mateix grup homogeni o tinguin algun vincle comú.

Les persones que poden accedir a una assegurança col·lectiva són els treballadors d’una mateixa companyia, els socis d’un club o entitat. També poden accedir els membres d’un mateix col·legi professional, institució pública o els integrants d’un sindicat, agrupació o associació. Aquestes pòlisses ofereixen als assegurats les mateixes prestacions que les d’una assegurança individual, però a un preu menor.

 

Tipologia d’assegurança col·lectiva

Generalment, es poden trobar tres tipus d’assegurances col·lectives: de salut, ofert per algunes de les empreses als seus empleats, de vida o accidents, amb els quals moltes companyies vetllen pels seus empleats en cas que puguin sofrir un accident. Altres tipologies d’assegurances col·lectives serien de cotxe, moto, jubilació o plans de previsió social, entre altres. A continuació, definim les més comunes a l’hora de contractar.

 

de salut

La contractació d’aquest tipus d’assegurança col·lectiva queda condicionada a l’existència d’un nombre mínim de treballadors, normalment 10. A més, el contracte pot variar en funció del nombre i del tipus d’empleats que formin el col·lectiu.

 

de vida

Aquestes assegurances ofereixen indemnitzacions en els casos de defunció i invalidesa de l’assegurat, és renovable anualment i l’edat màxima dels assegurats se situa entre els 65 i els 70 anys. La principal cobertura és la de defunció per qualsevol causa, encara que també s’inclouen la invalidesa absoluta o permanent.

 

d’accidents

Enfocat a cobrir els empleats d’una empresa davant d’un risc de mort o invalidesa absoluta. A més, es poden incorporar altres cobertures addicionals: incapacitat o invalidesa temporal, dietes per hospitalització, despeses d’assistència sanitària, assistència en viatge o infart, entre altres.

 

de jubilació

Les assegurances col·lectives de jubilació poden ser financiades per l’empresa o entre aquesta i els treballadors. Es caracteritzen per oferir a l’assegurat una renda vitalícia o temporal des del moment en el qual aquest aconsegueixi l’edat de jubilació a través d’unes primes que poden ser úniques o periòdiques i constants o decreixents de manera acumulativa o lineal.

 

plans de previsió social

Constitueix un instrument d’estalvi col·lectiu que atorga a l’assegurat un ingrés complementari al de la Seguretat Social. Sobretot, és efectiu en cas que l’assegurat tramiti baixa per jubilació, invalidesa o defunció.

 

Assegurança col·lectiva per accident de Previsora General

Previsora General ofereix als seus clients l’Assegurança d’accidents Col·lectiva per a cursos de Formació, alumnes de centres escolars, campaments, activitats extraescolars, socis de gimnasos, participants en tornejos o activitats esportives no federades, carreres populars, etc. Aquesta assegurança garanteix, en cas d’accident d’un dels assegurats, el pagament de les indemnitzacions. Generalment contractades per als supòsits d’incapacitat o mort de l’assegurat, al beneficiari o beneficiaris designats.

Què és i què revela una analítica d’orina?

L’analítica d’orina consisteix en l’estudi de l’aparença i el color de l’orina. Mitjançant mètodes físics, químics i de microscòpia podem estudiar la seva densitat i acidesa i altres elements químics i biològics que podrien indicar alguna alteració o malaltia.

En què consisteix una analítica d’orina?

Com dèiem anteriorment, l’anàlisi de l’orina és una prova utilitzada en la medicina que consisteix en la recollida d’una mostra d’orina per després analitzar-la en el laboratori. Aquesta prova no suposa grans molèsties per realitzar-la, és molt barata i pot aportar molta informació útil. Per això es demana de rutina per detectar malalties en fases precoces o per controlar el seu tractament.

Les malalties que requereixen una analítica d’orina són aquelles que afecten el ronyó. Però també es demana en altres malalties sistèmiques com la diabetis o les malalties autoimmunes, com el lupus. La seva anàlisi és útil en la detecció d’infeccions de l’orina, siguin infeccions lleus o greus; la més comuna és la cistitis.

Quin és la composició de l’orina?

L’orina està composta per un 95% d’aigua, un 2% de sals, un 2,5% de productes del metabolisme de les proteïnes i pigments que li donen aquest color groguenc característic. En condicions normals, en la composició de l’orina no s’hauria de trobar ni glucosa, ni sang, ni bacteris, ni glòbuls blancs ni proteïnes.

Què revela una analítica d’orina

Una vegada realitzat l’anàlisi d’orina, els resultats obtinguts permeten al metge valorar els següents aspectes:

  1. A través de la densitat de l’orina, es pot observar el funcionament correcte o no dels ronyons. En condicions normals, els ronyons poden variar la concentració de l’orina en funció de les pèrdues de líquids a través del cos. En una situació de deshidratació, els ronyons produeixen menys orina i és més concentrada.
  2. Rebel·la la repercussió de diferents malalties sobre el pacient. Com els ronyons produeixen l’orina a partir del filtratge de la sang, es pot avaluar la repercussió d’algunes malalties. Per exemple, en la diabetis, una malaltia on la concentració de glucosa en sang sobrepassa un determinat nivell.
  3. S’utilitza per detectar bacteris. En aquests casos, a més, permet identificar quin germen és el responsable de la infecció i la seva resistència als antibiòtics més utilitzats.
  4. Rebel·la la presència de substàncies que en condicions normals no estan presents en l’orina. Aquestes substàncies són conseqüència de malalties del metabolisme o de la ingesta de medicaments o drogues.

Què són les assegurances ètiques i solidàries?

Les assegurances ètiques i solidàries són aquelles que recuperen del sector els valors socials. Entre ells, trobem la mutualitat variable, la comunitat com a element de pertinença, l’equitat i transparència en contractes o les clàusules per als assegurats.

Objectiu de les assegurances ètiques i solidaris

L’objectiu és fomentar el mercat social, entenent-ho com una xarxa de producció, distribució i consum de béns i serveis. Tots ells funcionen amb criteris ètics, democràtics, ecològics i solidaris.

El seu objectiu és crear un espai de consumidors, proveïdors i distribuïdors on el ciutadà exerceixi una opció de consum amb compromís social, reforçant la intercooperació entre entitats participants.

Principals diferències entre les assegurances ètiques i la resta d’assegurances del mercat

Les assegurances ètiques i solidaris són un nou concepte perquè tracten d’incloure al mercat la pràctica ètica i solidària, que són els principis del moviment assegurador.

1. El valor de la mutualitat

Orientant el mercat assegurador cap a la pràctica ètica i solidària es recuperen els principis del moviment assegurador. La consciència mutualista es basa principalment en els vincles de solidaritat entre les persones. El sentit original de les assegurances és, precisament, establir vincles entre els membres d’una comunitat.

Les relacions que es creen entre qui té la sort de no sofrir un dany i qui, en canvi, ho sofreix (accident, malaltia, destrucció de béns, etc.), permet a tots els membres de la comunitat beneficiar-se de les cobertures de l’assegurança.

Segons el criteri mutualista no pot haver-hi discriminació entre aquelles persones que demanin aquests serveis, sigui per edat, minusvalidesa o altres qüestions de caràcter social.

2. Les assegurances en la comunitat

Aquest tipus d’assegurança s’entén com un servei avantatjós per la comunitat i un benefici pel territori. Una comunitat que no abandona els seus membres a la seva sort, disposa d’instruments solidaris per afrontar les adversitats.

Per a una comunitat és preferible disposar de la solució als problemes per prevenir-los i resoldre’ls ràpidament. Amb aquest sistema es prevé la desigualtat social i s’evita la fractura entre els que tenen recursos econòmics per afrontar-los i aquells que no els tenen.

3. Equitat

El contracte assegurador ha de ser un contracte entre iguals, sense diferenciació. D’aquesta manera, ambdues parts tenen la mateixa dignitat. No poden establir-se entre elles desequilibris de poder, bé sigui per les condicions del producte, bé per la burocràcia, etc.

La funció de les companyies asseguradores és la d’informar a les persones i organitzacions perquè siguin conscients dels seus drets.

4. Transparència

La transparència és vital per dur a terme aquest procés. Ha de reflectir-se en els contractes, de manera que aportin informació clara i comprensible sobre les prestacions del servei. També és necessària la transparència quant a la gestió financera i la política inversora de la companyia.

Previsora General, mutualitat certificada amb el segell EthSI I3 Insurance

Previsora General és la mutualitat que treballa per ser una alternativa a l’assegurança tradicional. La consciència mutualista es basa en els vincles de solidaritat entre les persones, i el sentit original de les assegurances és, precisament, establir aquests vincles entre els membres d’una comunitat. Per aquesta raó, Previsora General obté el segell EthSI I3 Insurance.

Els principals criteris analitzats que avalen aquesta certificació EthSI I3 han estat els següents:

  • Orientació social i solidària dels seus productes
  • Responsabilitat amb la comunitat i el territori
  • Responsabilitat econòmica amb el comerç social i solidari
  • Compliment de les polítiques de sostenibilitat
  • Polítiques laborals responsables i igualitàries

Què és el segell EthSI?

El segell europeu EthSI (Ethical and Solidarity Based Insurance) és un distintiu que valora la qualitat en la gestió de les companyies d’assegurances, les corredories i els gestors. També certifica els productes asseguradors de les entitats. El segell valora la gestió ètica de l’organització respecte a les inversions i la responsabilitat social, el foment de la sostenibilitat social i ambiental i la transparència.

Dins del món de les asseguradores, el segell EthSI promou les assegurances ètiques i solidàries. Valora criteris amb l’objectiu d’oferir transparència al mercat de les assegurances. També valora el desenvolupament de les assegurances ètiques en facilitar als usuaris una eina per escollir el producte que millor s’ajusti als seus valors.

Què impulsa el segell EthSI?

El segell EthSI és una eina facilitadora per a la progressiva implantació de l’assegurança ètica i solidària, impulsant:

  • Els vincles de solidaritat entre les persones
  • El fet assegurador com bé socialment útil
  • L’establiment d’un cercle que afavoreixi el respecte recíproc de les parts implicades: entitats asseguradores, gestors i persones físiques o jurídiques assegurades
  • La transparència al mercat de les assegurances, per facilitar a l’usuari final l’elecció de l’assegurança que més s’ajusti als valors associats a pràctiques compromeses amb la sostenibilitat social i ambiental

Procés de certificació per aconseguir el segell EthSI

El procés que les empreses han de seguir per a l’obtenció d’aquest segell es descriu a continuació:

1. Sol·licitud de registre
El procés de certificació s’inicia al moment de rebre la sol·licitud formal per part de l’entitat sol·licitant. A partir d’aquest moment l’Observatori de les Finances Ètiques es posa en contacte amb l’entitat per continuar amb el procés.

2. Recollida d’informació
Se sol·licitarà un conjunt de dades i documentació a l’entitat sol·licitant sobre els diferents aspectes que s’analitzaran.

3. Elaboració d’un informe per al Comitè avaluador
S’elaborarà un informe on es recolliran les dades més destacades i es comprovarà que l’entitat sol·licitant s’ajusta als requisits per obtenir el segell.

4. Presentació de l’informe al Comitè avaluador
Es presentarà l’informe al Comitè avaluador i es decidirà si s’atorga la certificació. El Comitè avaluador pot proposar consideracions de millora sobre diferents aspectes a l’entitat sol·licitant.

5. Formalització del contracte
En cas de ser concedit el segell EthSI, la resolució es comunicarà a l’entitat sol·licitant i formalitzaran el registre del segell EthSI mitjançant el pagament de la taxa corresponent.

Quan treballar a temps complet pot ser dolent per al cervell

El treball és un estimulant de l’activitat que es produeix en el cervell. A l’hora ajuda a mantenir les funcions cognitives en les persones adultes. No obstant això, treballar a temps complet pot ser una de les causes de fatiga i estrès mental.

L’Institut Melbourne d’Economia Aplicada i Recerca Social va publicar un estudi on confirmava que treballar més de 25 hores setmanals podia afectar la intel·ligència en persones de més de 40 anys. D’acord amb l’estudi, 25 hores a la setmana és el temps òptim que ha de dedicar-se al treball per al funcionament cognitiu. Però treballar menys també és nociu per a l’agilitat del cervell, tant d’homes com de dones.

Treballar a temps complet a partir dels 40 anys

Conforme una persona es fa adulta, el seu desenvolupament de l’intel·lecte també evoluciona de manera diferent. A partir dels 20 anys, processem informació externa però no al mateix ritme que en l’adolescència. En complir els 30 anys, comença a decréixer la capacitat per utilitzar habilitats, coneixement i experiències.

És a partir dels 40 anys, quan la majoria de les persones comencen a obtenir resultats relativament menys bons en la memòria, el reconeixement espacial i l’agilitat mental. Abans dels 40, el cos pot resistir totes les hores extra que se li vulguin demanar. Després, ni tan sols l’horari habitual de 40 hores setmanals resulta ser una bona idea.

La ciència darrere d’això

L’economia actual ens està forçant a treballar més hores que generacions anteriors. La ment a partir dels 40 anys, no està preparada per a l’estrès o la rutina laboral per treballar a temps complet.

L’efecte negatiu de l’estrès en la nostra ment ens afecta a través d’hormones, produïdes per la glàndula suprarenal en resposta a l’estrès. Aquestes hormones poden afectar la memòria a curt termini, la concentració i el pensament racional.

No obstant això, altres factors s’atribueixen a aquest procés de decreixement intel·lectual a partir dels 40 anys. El més important d’aquests factors és la cura o la responsabilitat cap a almenys una persona (el seu pare o el seu fill), a més de treballar a temps complet. És a dir, com tenir una ocupació després de l’ocupació habitual, en el qual poques vegades hi ha oportunitat per descansar.

El factor somio

Dormir i descansar la ment és important per suportar una setmana completa de treball. La recomanació més estesa entre els professionals és la de dormir entre 7 o 8 hores diàries. La capacitat per aprendre i recordar conceptes o situacions depenen de quant dormim i del temps que tenim per divertir-nos.

El treball és necessari

Treballar menys hores sona bastant temptador. Però hi ha una economia personal de la qual depenem que generalment ens obliga a realitzar grans jornades de treball. A més, moltes persones amb 40 anys o més no es plantegen treballar menys encara que poguessin, ja que per a ells és un estímul necessari.

Per això moltes empreses es plantegen la flexibilitat horària dels seus empleats per aconseguir una major productivitat. Perquè quan una persona valora la qualitat de vida, també té en compte valorar la seva felicitat dins del lloc de treball.

L’economia col·laborativa impacta al món de les asseguradores

L’economia col·laborativa apareix com una oportunitat sostenible de desenvolupament econòmic. Això permet implícitament una major participació dels ciutadans. Està experimentant taxes de creixement molt ràpides obligant a molts negocis a reinventar-se. I les asseguradores són un d’aquests negocis, ja que veuen l’economia col·laborativa com una oportunitat de negoci i no com un enemic a batre.

D’on sorgeix el concepte d’economia col·laborativa en les assegurances

Actualment estan tenint una forta pujada les assegurances P2P (peer-to-peer). És un nou concepte que permet a un grup d’assegurats reduir els costos de la seva assegurança. Gràcies a les xarxes socials, es busquen grups de persones que tenen un mateix tipus d’assegurança. Tots els seus membres acorden compartir la prima de l’assegurança per recolzar-se econòmicament si un membre del grup dóna un part. Si al final de l’any les parts no excedeixen la prima habitual, llavors tot el grup es beneficia d’un estalvi en les primes de la seva assegurança personal.

Tot fa entendre que el concepte d’assegurances col·laboratives havia sorgit per la necessitat d’estalviar en els costos. Però la realitat és que aquest concepte va sorgir per l’elevat nombre de parts de danys (inclosos els fraus) que es van donar a Alemanya a l’any 2010.

Aquest concepte d’assegurances P2P el que implica és un menor nombre d’assegurats amb un perfil de risc similar. Per tant, floreix un major sentit de responsabilitat cap al grup al que pertanyen els assegurats que automàticament fa reduir el nombre de fraus.

La virtut que presenta aquest model d’assegurança és que té menors costos per a l’asseguradora ja que les reclamacions petites se solucionen amb la prima del grup i la venda d’assegurances alhora és més econòmica gràcies a un creixement viral que facilita la xarxa social.

El futur de l’economia col·laborativa en les assegurances

En el futur, tots aquests models d’assegurances P2P es personalitzaran cada vegada més per cobrir millor les necessitats de cada client. Abastaran tots els àmbits d’assegurances: de medicina, de l’automòbil, de la llar, entre d’altres.

Com comentàvem abans, l’economia col·laborativa suposa una revolució perquè la idea de les companyies produint i persones consumint s’està trencant i ara qualsevol pot erigir-se ja sigui en consumidor o productor. L’eix ara és l’accés, no el tenir.

El posseir és vist solament com alguna cosa positiva si és amb la intenció de compartir-ho a través de les xarxes P2P. Sorgeixen així aquests nous models de negoci molt rendibles, on els productes o els serveis ja no són els pilars de les empreses sinó que haurien de disposar de plataformes on els “prosumidors” puguin oferir o consumir ajudant així a la comunitat.

Coses que si no assegures et poden portar a la ruïna

Hi ha certs aspectes de la vida de totes les persones que són bàsics. Pensem què succeïria amb nosaltres o amb les nostres famílies si ens faltés la salut, la capacitat de treballar o la vida mateixa. Bastants problemes tenim ja diàriament per mantenir a flotació l’economia familiar com per pensar en el desequilibri que ens suposaria la falta de previsió.

I és que és una realitat que el nombre d’assegurances al nostre país segueix sent baix respecte a altres països en el que a assegurances no obligatòries es refereix. No tenim problema a l’hora de contractar una assegurança pel nostre Smartphone d’última generació, però som bastant reticents a l’hora d’assegurar aspectes de la nostra vida per evitar la fallida de l’economia domèstica.

Coses que convé assegurar

La salut

Una assegurança de salut ens assegura una assistència sanitària més còmoda i ràpida, així com major facilitat per accedir a analítiques, proves i hospitalització al moment en què les necessitis. Pot semblar que a Espanya no necessitem aquest tipus d’assegurancesperquè existei el dret universal a la sanitat pública. No obstant això, si fem un cop d’ull a l’actualitat política i veiem que la sanitat pública està en període de reformes. Copagaments, reduccions de plantilla, disminució dels serveis que ofereix i augment dels temps d’espera en demanar cita a un metge.

A més, la sanitat pública no ofereix certes cobertures i especialitats que sí contemplen les assegurances de salut privades. Per això, les assegurances de salut, se situen com la solució si es vol disposar d’atenció sanitària especialitzada i altres serveis sense necessitat d’extenses esperes o pagar extenses sumes de diners.

La incapacitat

L’assegurança per incapacitat està molt associada als autònoms però s’ha estès més enllà i ara també contempla als treballadors per compte aliè. Amb aquest tipus d’assegurances seguirem percebent un salari en cas que caiguem en una condició d’incapacitat que ens impedeixi fer front a la vida laboral.

Aquest tipus d’assegurances tenen diverses versions. D’una banda, ens trobem amb la incapacitat temporal, que seria alguna cosa similar a una indemnització per baixa laboral, i, per una altra, la incapacitat permanent, que donaria lloc al pagament d’una prima prèviament especificada en la pòlissa de l’assegurança.

La vida

Aquest és un tema complicat. A ningú li agrada pensar en la pròpia absència però ens ho hem de prendre com una obvietat quan tenim persones depenents de nosaltres o deutes que poden repercutir en persones de la família. En aquests casos, tenir una assegurança de vida és molt més que recomanable.

Guia per triar una assegurança mèdica

Triar una assegurança mèdica no és una tasca senzilla. Les necessitats varien en funció de les persones i per satisfer-les existeixen múltiples modalitats d’assegurances. A l’hora de triar l’assegurança mèdica que volem contractar hem de parar atenció a diversos punts i conceptes. D’aquesta manera, abans de decantar-nos per contractar una assegurança o una altra, aconseguirem tenir clars els pros i els contres.

En primer lloc veurem quines classes d’assegurances mèdiques existeixen. A nivell general, podem trobar tres classes d’assegurances:

Tipus d’assegurança mèdica

Assegurança mèdica de quadre mèdic o reemborsament

Les assegurances de quadre mèdic són aquells on l’assegurat pot triar el metge i els hospitals que més li convingui dins dels concertats per l’entitat asseguradora a través del quadre mèdic.

Les assegurances de reemborsament de despeses són aquelles assegurances que permeten que l’assegurat triï lliurement el centre i el metge, fora del quadre mèdic de la companyia. L’assegurat abonarà la factura i la companyia li reemborsarà un percentatge elevat de les despeses.

Les assegurances mixtes de reemborsament permeten anar a qualsevol metge dins del quadre mèdic de la companyia. En aquests casos l’assegurat no haurà de fer-se càrrec de les despeses ja que ho fa directament l’entitat asseguradora, cobrint el 100% de les despeses. Mentre que es manté l’assegurança de reemborsament per a certs especialistes com poden ser ginecologia o pediatria.

Assegurances mèdiques bàsiques o completes

Les assegurances mèdiques completes són els que ofereixen la màxima cobertura assistencial, inclosa l’hospitalització i intervencions quirúrgiques.

Les assegurances mèdiques bàsiques ofereixen cobertures més limitades i normalment no inclouen l’hospitalització ni les operacions.

Assegurances mèdiques amb copagament o sense copagament

El copagament cada vegada està més estès. Es tracta d’una quantitat monetària que l’assegurat haurà d’abonar per cada servei mèdic realitzat. Les primes de les assegurances variaran en funció de si s’opta per un assegurança mèdica amb copagament o sense ell. El sistema de copagaments depèn també de cada asseguradora. Algunes aposten per un copagament fix, unes altres ofereixen sistema de copagaments progressiu, on el cost a pagar varia en funció del nombre d’actes o serveis mèdics realitzats.

Assegurança de vida i assegurança d’accidents, és el mateix?

Si parlem d’assegurança de vida i assegurança d’accidents podem caure en la confusió. De fet, és bastant habitual confondre’ls o pensar que tenen les mateixes cobertures. És cert que tots dos tenen algunes similituds, però són assegurances molt diferents. Encara que podríem tractar-les com a complementàries: per tenir una cobertura completa, sovint és recomanable comptar amb totes dues assegurances.

Per això, abans de contractar una assegurança hem de ser conscients que assegurança de vida i assegurança d’accidents no són el mateix. A continuació analitzarem en què consisteix cada tipus d’assegurança i quines són les seves diferències. Així podràs conèixer quines cobertures tenen cadascuna d’elels perquè triïs la que t’ofereix la protecció més adient.

Diferències entre assegurança de vida i assegurança d’accidents

  • Assegurança de vida: aquest tipus d’assegurances actua com a resguard econòmic per a les persones que l’assegurat té al seu càrrec. En cas de defunció o incapacitat permanent total d’aquest, els seus beneficiaris reben una indemnització.
  • Assegurança d’accidents: aquesta assegurança cobreix les despeses d’un accident, així com indemnitzacions en cas d’accidents que provoquin la mort o incapacitat de l’assegurat.

Causes de defunció o invalidesa

L’assegurança de vida cobreix la defunció i la invalidesa de l’assegurat per qualsevol causa, independentment que es produís per accident, per malaltia o per causes naturals. Per la seva banda, l’assegurança d’accidents solament preveu la prestació d’indemnitzacions per mort o incapacitat de l’assegurat, quan aquestes han estat motivades per un accident.

Cobertures i prestació de serveis

L’assegurança de vida acostuma a incloure la gestió dels tràmits de la defunció, mentre que l’assegurança d’accidents cobreix les despeses sanitàries de l’atenció de l’assegurat per un accident, així com els trasllats a l’hospital.

En el cas de les assegurances de vida, existeix una tendència generalitzada d’incloure entre les seves cobertures el pagament d’una indemnització addicional en cas que la mort de l’assegurat sigui produïda per un accident.

Invalidesa parcial

L’assegurança d’accident és l’únic que cobreix situacions d’invalidesa parcial sobrevingudes per un accident. Depenent de cada cas i sobre la base d’un barem que cada asseguradora aplica en situacions d’invalidesa parcial, en aquestes situacions es calcula la indemnització de l’assegurança aplicant un percentatge sobre el capital assegurat en la pòlissa.

Comparació de preus

L’assegurança d’accidents és molt més econòmica que l’assegurança de vida. Això és perquè només ofereix cobertures en cas d’accidents. No obstant això, la decisió de contractar una o una altra també ha d’estar motivada per les necessitats de cada persona i el risc percebut. En tot cas, totes dues assegurances poden ser complementàries.