Siguem curosos amb la intel·ligència artificial, un repte mediambiental

Fem una pregunta a ChatGPT, programem una pàgina web amb Claude, millorem les fotografies del cap de setmana amb Nano Banana o doblem un vídeo amb ElevenLabs. Vivim en una època en què les eines d’intel·ligència artificial ens permeten fer coses que fa només quatre anys ens haurien semblat impensables. Tenim a l’abast coneixements i possibilitats que fins fa poc estaven reservats a uns quants especialistes.

Però tota aquesta tecnologia necessita alguna cosa més que una bona connexió a internet.

Darrere de cadascuna d’aquestes accions hi ha una infraestructura física que consumeix electricitat, necessita sistemes de refrigeració i utilitza recursos naturals per funcionar. La intel·ligència artificial també té una petjada ambiental, encara que no la veiem quan fem clic a la pantalla.

En aquest context, el govern espanyol prepara un reial decret per reduir l’impacte ambiental dels centres de dades, les instal·lacions que fan possible bona part dels serveis digitals que utilitzem diàriament. La proposta planteja nous requisits d’eficiència energètica i hídrica i exigeix que almenys el 80% del consum elèctric provingui de nova generació renovable, amb un seguiment hora a hora.

Una iniciativa que obre el debat sobre com fer compatible el desenvolupament tecnològic amb la sostenibilitat.

Intel·ligència a base d’aigua

Els centres de dades concentren milers de servidors que processen i emmagatzemen informació de manera ininterrompuda. Aquests equips generen molta calor i necessiten sistemes de refrigeració per mantenir-se operatius.

L’aigua és un dels recursos que es poden utilitzar per aconseguir-ho. Alguns sistemes de refrigeració en consumeixen quantitats importants, una qüestió especialment rellevant en territoris on la disponibilitat d’aigua ja representa un repte.

Amb el creixement de la intel·ligència artificial, també augmenta la necessitat de disposar d’infraestructures capaces de sostenir-la. I això ens obliga a pensar no només en tot el que aquesta tecnologia pot fer per nosaltres, sinó també en els recursos que necessita.

La bona notícia és que ja existeixen alternatives per reduir-ne l’impacte. Els sistemes de refrigeració de circuit tancat, per exemple, permeten reutilitzar l’aigua i disminuir les necessitats de reposició respecte d’altres sistemes. També s’estan desenvolupant tecnologies que milloren l’eficiència energètica dels servidors.

La diferència no és només quanta tecnologia desenvolupem, sinó com decidim construir-la i fer-la funcionar.

El debat, però, no és senzill. El sector dels centres de dades considera que les exigències del projecte de decret són difícils d’assumir i alerta que podrien comprometre inversions. Segons les seves estimacions, hi hauria fins a 9.000 milions d’euros en projectes potencialment afectats.

Al mateix temps, l’increment de la demanda elèctrica planteja reptes per al conjunt del sistema energètic. Cal pensar com es reparteixen els recursos disponibles i quines necessitats haurem de cobrir en el futur.

El canvi també comença amb nosaltres

És fàcil pensar que la sostenibilitat digital depèn exclusivament de les grans empreses tecnològiques. I, tot i que són les que tenen més capacitat per reduir l’impacte de les seves infraestructures, les persones també podem impulsar canvis quan actuem conjuntament.

Podem començar fent un ús més conscient de la intel·ligència artificial, reservant les eines més complexes per a les tasques en què realment ens aporten valor. També podem allargar la vida útil dels nostres dispositius, compartir recursos digitals i donar suport a iniciatives que promoguin una tecnologia més eficient.

Però el nostre paper pot anar molt més enllà dels hàbits individuals.

Quan els consumidors demanem transparència sobre el consum energètic dels serveis digitals, quan les comunitats locals participen en les decisions sobre les instal·lacions que es construeixen al seu territori o quan les organitzacions aposten per proveïdors compromesos amb les energies renovables, estem contribuint a orientar el desenvolupament tecnològic cap a un model més sostenible.

També podem aprofitar la mateixa intel·ligència artificial per trobar solucions. Ja s’està utilitzant per millorar la gestió de les xarxes elèctriques, optimitzar el consum d’energia dels edificis o detectar fuites d’aigua. Són exemples de com la innovació pot ajudar-nos a protegir els recursos que necessita.

La tecnologia no té per què avançar al marge de les persones. Podem participar en les decisions que en defineixen el futur.

La sostenibilitat també consisteix a anticipar-se

Durant anys hem associat el progrés tecnològic amb fer les coses més ràpidament, processar més informació i disposar de serveis cada vegada més potents. Ara tenim l’oportunitat d’afegir-hi una altra ambició: aconseguir que cada avenç també contribueixi a cuidar el nostre entorn.

Això requereix previsió, però també col·laboració.

Les administracions poden establir criteris ambientals, les empreses poden desenvolupar infraestructures més eficients i la ciutadania pot impulsar una demanda més responsable i participar en les decisions que afecten el seu territori. Cap d’aquests esforços substitueix els altres, però junts poden tenir un impacte molt més gran.

A Previsora General entenem la previsió com una manera de preparar-nos per als reptes que poden arribar. Tant en la gestió dels recursos com en la cura de les persones, anticipar-se implica identificar necessitats, compartir responsabilitats i treballar per construir un futur millor.

La intel·ligència artificial continuarà transformant la nostra manera de viure i treballar. I tenim l’oportunitat de participar en aquesta transformació, fent que sigui cada vegada més eficient, accessible i respectuosa amb el medi ambient.

El futur de la tecnologia no està escrit. També dependrà de les decisions que siguem capaços de prendre junts.

Blog » Siguem curosos amb la intel·ligència artificial, un repte mediambiental