El coneixement també és una forma de previsió

Llegir una recepta no significa saber cuinar. Llegir les instruccions d’un moble tampoc garanteix que la prestatgeria acabi recta. I llegir un text, encara que pugui semblar evident, no significa necessàriament haver captat el que ens vol dir.

Aquesta última diferència ha tornat a situar-se al centre del debat educatiu. Els últims resultats PISA mostren una davallada de la comprensió lectora a Espanya i han impulsat noves mesures per reforçar la lectura a les aules. Tanmateix, diferents especialistes assenyalen que fer que els nostres infants llegeixin més o ho facin més de pressa no els dona necessàriament les eines per anar més enllà de les paraules que tenen al davant.

Llegir bé implica molt més que reconèixer paraules. Suposa relacionar conceptes, interpretar allò que no està escrit explícitament, mantenir l’atenció, disposar de prou vocabulari per afrontar problemes reals i ser capaç de connectar la informació nova amb allò que ja coneixem.

Aquí és on la lectura deixa de ser únicament una qüestió educativa. Allò que aprenem a fer davant d’una pàgina també ens prepara per desenvolupar-nos millor fora d’ella.

El coneixement comença per saber llegir més enllà

La comprensió lectora influeix directament en l’aprenentatge. Si un alumne té dificultats per interpretar un text, el problema no es queda a l’assignatura de llengua. Apareix també quan ha de resoldre un problema matemàtic, estudiar ciències, extreure les implicacions d’un esdeveniment històric o seguir unes instruccions.

Al cap i a la fi, acumular informació serveix de poc si no sabem què fer-ne.

Les bases es comencen a construir des de la infància. Ampliar el vocabulari, conversar, escoltar històries, mantenir l’atenció durant períodes cada vegada més llargs o enfrontar-se progressivament a textos de més complexitat ajuda a desenvolupar una lectura més profunda. No es tracta simplement de sumar pàgines, sinó d’aprendre a aturar-s’hi, fer-se preguntes i relacionar idees.

Són eines que després utilitzarem durant tota la vida.

I van molt més enllà de les pàgines d’un llibre o del text d’un examen. Aprendre a interpretar allò que tenim al davant també ens ajuda a analitzar situacions, valorar-ne les possibles conseqüències i estar més preparats davant d’elles. A poc a poc, la lectura també construeix criteri.

Saber més ens permet anticipar-nos

Aquí apareix una paraula que coneixem molt bé: previsió.

Preveure significa ser capaços de mirar una mica més enllà del que tenim al davant. Observar una situació, valorar què pot passar i disposar de recursos per prendre decisions abans que aparegui una necessitat.

Ho fem constantment, moltes vegades sense adonar-nos-en. Saber com funcionen les nostres finances ens ajuda a planificar-les. Conèixer determinats hàbits saludables ens permet cuidar el nostre benestar. Saber què estem acceptant abans de signar un contracte evita sorpreses. Tenir informació sobre els riscos que ens envolten ens permet decidir com els volem afrontar.

Abans de totes aquestes decisions hi ha alguna cosa en comú: el coneixement.

Aprendre avui també ens prepara per a demà

Aquesta relació entre coneixement i previsió comença molt abans que hàgim de prendre grans decisions. Quan ensenyem als més petits a anar més enllà de les paraules, també els donem recursos per interpretar informació, fer-se preguntes, detectar matisos i desenvolupar el seu propi criteri.

A Previsora General entenem la previsió com una manera de preparar-nos per a allò que pot venir. El coneixement té un paper fonamental en aquest procés, ja que ens permet decidir amb més criteri i mirar cap al futur amb més eines.

Preparar els més petits per al futur també passa per aquí. No només per ensenyar-los a llegir allò que tenen al davant, sinó per donar-los eines per mirar una mica més enllà.

Blog » El coneixement també és una forma de previsió