Aprimar-se no és una qüestió de força de voluntat

Contràriament al que sovint es creu, perdre pes no depèn només de la força de voluntat. L’obesitat és una malaltia complexa i multifactorial, i per això cal trencar amb els prejudicis socials que culpabilitzen les persones que la pateixen.

L’obesitat

L’obesitat és un problema de salut crònic que afecta uns 800 milions de persones a tot el món, i que causa un mínim de 2,8 milions de morts a l’any; una xifra tan alarmant que ja es considera una pandèmia. Aquesta malaltia, definida com una acumulació anormal o excessiva de greix que pot ser perjudicial per a la salut, es produeix per la combinació d’una predisposició genètica i l’efecte de l’entorn (un accés quasi il·limitat d’aliments poc saludables, una vida cada cop més sedentària, etc.). No obstant això, sol ser més freqüent entre les classes desafavorides.

Els riscos associats

En els darrers 30 anys, el nombre de persones afectades per l’obesitat s’ha duplicat, convertint-se en un dels principals reptes de salut pública. Aquesta malaltia s’associa a un risc més elevat de patir altres problemes crònics com malalties cardiovasculars, diabetis tipus 2, alguns tipus de càncer, hipertensió, artrosi o gota. Per això és fonamental abordar-la de manera integral i preventiva.

Una malaltia complexa

Les persones amb obesitat sempre han estat estigmatitzades. Ara bé, hi ha una raó evolutiva que explica per què és tan difícil aprimar-se: el cos està dissenyat per acumular el màxim d’energia, ja que l’humà mai no sabia quan tornaria a trobar aliment. Per aquest motiu, quan restringim i canviem una dieta, augmenta la gana. 

Possibles tractaments

Tractar l’obesitat no és fàcil. Fàrmacs com l’Ozempic han canviat la percepció de la malaltia, mostrant bons resultats en la pèrdua de pes i el control de la gana. Tot i això, el seu alt cost i la manca de finançament públic en limiten l’accés. Només està cobert per la Seguretat Social en casos de diabetis i encara no compta amb el consens mèdic per ser finançat com a tractament de l’obesitat.

Altrament, pensar que tractar l’obesitat equival a la prescripció d’un fàrmac és un error, atès que hi ha molts altres factors que s’han de controlar: com l’alimentació, l’activitat física, el dormir bé, l’estrès o l’ansietat.

L’obesitat és, doncs, una malaltia multifactorial que requereix un abordatge integral i personalitzat. És per això, que no es pot reduir a una qüestió de voluntat ni a una única solució farmacològica. Jutjar les persones que pateixen aquesta malaltia només alimenta l’estigma i la culpa, dificultant encara més el seu accés a un tractament adequat.

Si aquest article ha estat del teu interès, no dubtis a consultar la resta de blogs de Previsora General. 

Blog » Aprimar-se no és una qüestió de força de voluntat