Posts

El cooperativisme entre adolescents

L’etapa de l’adolescència és, sens dubte, la més controvertida de totes per les quals passa un ésser humà. A mig camí entre nen i adult, l’adolescent ha estat moltes vegades infravalorat, sobretot en les últimes dècades, quan l’avanç de les noves tecnologies i de les societats ha acabat per allargar aquesta etapa, que cada vegada s’estén des d’edats més primerenques i acaba també més tard. Una etapa difícil, encara que les noves generacions estan demostrant que volen tenir la seva pròpia veu i que es poden fer grans coses malgrat la joventut. Moviments estudiantils que ens adverteixen que no hi ha un planeta B o que lluiten per la protecció dels nostres mars o les espècies en perill d’extinció. El cooperativisme entre adolescents existeix, l’analitzem.

 

Adolescents reivindicatius

Els programes per a joves cooperants s’han estès en els últims anys per tot el territori i són cada vegada més demandats per adolescents amb inquietuds socials i de millora de l’entorn en el qual viuen. Aquests són alguns dels programes de cooperació amb més èxit:

  • Estades amb ONG’S en països en vies de desenvolupament. Moltes Organitzacions No Governamentals preparen programes durant l’estiu en països de l’estranger, en concret en zones empobrides en les quals ajuden les comunitats amb material per a la construcció d’escoles, pous i altre tipus d’infraestructures sanitàries i socials.
  • Voluntariat local. Sol ser el que més practiquen els adolescents, ja que els permet realitzar col·laboracions al llarg de l’any sense deixar de banda els seus estudis. Des d’ONG’s que presten ajuda a col·lectius desfavorits o en risc d’exclusió social, el banc d’aliments, associacions de protecció d’espècies i monuments locals…
  • Donacions. És la menys habitual, ja que per norma general els adolescents estudien i no treballen, per tant, el seu poder adquisitiu és reduït. Tot i així és cada vegada més habitual que les famílies ensenyin valors de convivència i cooperació mitjançant les donacions. Molts pares insten als seus fills a donar els diners que estalvien en les seves guardioles, cosa que mantenen en l’adolescència.

A webs com Hacesfalta.org es poden trobar totes les formes de cooperació possibles en el cas que vulguis iniciar-te en el món del cooperativisme.

Consells per gestionar les primeres parelles dels nostres fills adolescent

L’adolescència és una de les èpoques més controvertides del desenvolupament humà. Diem controvertides perquè és un moment en el qual s’experimenten moltíssims canvis en l’àmbit físic, hormonal i emocional. El pas de la infantesa a l’edat adulta no és fàcil, són anys durant els que ja no som nens, però tampoc adults i és difícil gestionar-ho. Això es complica encara més quan els pares han d’enfrontar-se als primers amors dels seus fills adolescents. La por que els facin mal sol ser la principal preocupació. Desgranem alguns consells per gestionar les primeres parelles dels fills adolescents.

El primer amor adolescent

 

El principal error que cometem els adults a l’hora de gestionar l’educació dels adolescents és oblidar que va haver-hi un temps en el què també ho vam ser nosaltres. És molt important empatitzar i perquè això sigui efectiu és imprescindible posar-nos en el seu lloc i recordar com érem en aquesta època de la nostra vida.

Per això el més important és acompanyar-los en aquest viatge, que és inevitable i més important del que creiem. En aquest moment és quan s’estan formant els seus caràcters, així que les seves primeres experiències emocionals i sexuals marcaran la seva salut emocional per a la resta de la seva vida.

 

Consells per gestionar les primeres parelles dels nostres fills adolescents

 

  • No hem d’evitar que la relació segueixi avanci. Pot ser que creiem que encara és molt petit/a o que no ens agradi la persona que han triat, però el millor és acompanyar-los i en el cas de detectar episodis preocupants tractar que el teu fill/a s’adoni per ell mateix.
  • Parlar obertament sobre relacions sexuals. Mai cal evitar aquest assumpte, es tracta d’una cosa que abans o després experimentaran, així que el millor és tractar-ho amb naturalitat. I és molt important evitar mostrar-li aquest aspecte de les relacions humanes com una cosa negativa o prohibida, ja que pot condicionar-li en un futur que porti una vida sexual sana. És possible que no ens faci gràcia que comencin a una edat que considerem molt primerenca, però sempre és millor acompanyar-los i mantenir-los alerta sobre la responsabilitat que adquireixen: han de protegir-se contra les malalties de transmissió sexual i els embarassos no desitjats.
  • Conèixer a la seva parella. En molts casos els pares no volen saber res de l’altra persona i neguen la relació, o la prohibeixen. No obstant això, el més important és conèixer a la parella del teu fill/a per saber qui és, quina edat té, si van plegats a classe o si són de la mateixa colla. És important crear un vincle perquè se senti a gust i confiï en nosaltres.
  • Parlar-los de les nostres pròpies experiències. No hi ha res més efectiu per connectar amb ells, mostrar-los que va haver-hi un dia en el què també nosaltres vam ser adolescents. Els teus records poden ajudar-lo a gestionar algunes situacions i els acostaran a tu, d’aquesta manera confiaran per explicar-te alguns aspectes de la seva relació. Però accepta que sempre hi haurà una part que es guardaran per si mateixos, tots ho fem, un espai propi és necessari.

I recorda que al cap i a la fi l’adolescència només és una etapa més de la vida, permet-li que la visqui, l’experimenti i la gaudeixi abans d’aterrar en la vida adulta, que això sí que no té marxa enrere.