salta al Contingut Principal

Quines són les ciutats més col·laboratives del món?

ciutats més col·laboratives

El concepte “compartir” a les ciutats existeix molt abans que tingués un significat més econòmic. En últims anys, han aparegut una sèrie de factors econòmics i socials que han ajudat al fet que les persones d’una mateixa zona comparteixin més. Les ciutats més col·laboratives s’expandeixen per tots els racons del món, vols conèixer quines són?

 

Factors que impulsen ciutats més col·laboratives

Els següents factors han ajudat a desenvolupar ciutats més col·laboratives:

  • Impacte de la tecnologia. Gràcies a la seva evolució s’amplia l’espai on comparteixen les persones d’una mateixa ciutat.
  • Desenvolupament de dispositius portàtils com els telèfons intel·ligents. Són els encarregats de permetre la connexió entre les persones allà on estiguin.
  • La cultura i la ideologia. S’ha inculcat en la societat valors per ser més eficients, per aprofitar millor els recursos disponibles.

Els ciutadans estan transformant les ciutats i, conceptes com ciutats socials, sostenibles i col·laboratives, són cada vegada més comunes. S’estableixen iniciatives privades i públiques per afavorir l’economia col·laborativa, atorgant poder a les persones i posant fi a les desigualtats socials. Alguns exemples d’això són els espais de coworking, grups de consum, cotxes compartits i monedes complementàries.

 

Les ciutats més col·laboratives del món

Seül

Corea del Sud és un gran exemple a seguir. En el 2012 el seu alcalde va iniciar el projecte anomenat Seül, la ciutat que comparteix. El principal objectiu va ser fer front al hiperconsumisme de la societat i, alhora, fomentar polítiques per al desenvolupament d’empreses col·laboratives. Passats cinc anys, el resultat va ser la creació de mig centenar d’empreses de diferents sectors: de l’allotjament, el transport o el reciclat. I tot això gràcies a les iniciatives de l’ajuntament i de gaudir de la connexió a Internet més ràpida del món.

 

Bristol

En el 2015, Bristol va aconseguir alçar-se com la capital verda europea. I tot gràcies a diverses iniciatives que s’han anat aplicant a la ciutat:

• El programa Food Cities Network crea mapes de producció ecològica al voltant de la ciutat.
Bristol Solar City, amb l’objectiu de dotar a la ciutat d’electricitat solar.
• Make Sundays Special és un programa que converteix els barris en espais sense tràfic els diumenges.
• Sustrans, aconseguir que els desplaçaments a peu, amb bici o transport públic siguin majoritaris.
• Happy City Project, creat per mesurar i millorar la felicitat dels ciutadans.

 

Sant Francisco

És el centre més gran d’intercanvi de l’economia als Estats Units, gràcies a la proximitat a Sillicon Valley, una tecnologia establerta i un govern proactiu davant la innovació. Iniciatives com City Car Share, per compartir el cotxe, o Urban Forest Map, per monitorizar l’estat de les zones verdes de la ciutat, li han valgut per nomenar-la ciutat colaboativa. Cal destacar que en aquesta ciutat van sorgir moltes plataformes col·laboratives, com Airbnb i Uber.

 

Àmsterdam

La capital holandesa inclou l’economia col·laborativa dins del desenvolupament de la ciutat. Així, startups i empreses, ciutadans i comunitats, s’involucren en aquesta forma d’intercanviar béns i serveis. Gràcies a la iniciativa ShareNL, per impulsar el consum col·laboratiu, Àmsterdam va ser nomenada la primera Ciutat Sharing d’Europa.

 

París

París s’ha convertit en l’epicentre del crowfunding, del coworking, dels bancs de temps, del foodsharing, de compartir cotxe (Bla Bla Car), de l’intercanvi de casa entre particulars, entre altres. A més, va ser la precursora de l’agricultura urbana. En el futur, pretén ser la capital mundial de les smart cities col·laboratives i humanes.

 

Barcelona

La capital catalana està concentrant la majoria de projectes relacionats amb l’economia col·laborativa dins el territori espanyol. A més, està prenent la iniciativa per convertir-se en un model a seguir en l’escenari europeu. Aquí es desenvolupa el sistema FabLab, per convertir grans ciutats en ciutats intel·ligents. En tota la ciutat sorgeixen els coneguts Pop-ups, tendes i espais temporals per a negocis.

Aquest article té 0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1

Entrades relacionades

inconvenients de l'economia col·laborativa Avantatges i inconvenients de l’economia col·laborativa

L’economia col·laborativa és una oportunitat sostenible de desenvolupament econòmic. Es caracteritza per una major participació dels ciutadans, ja que els posa en contacte per compartir o vendre serveis i béns. L’economia col·laborativa camina cap a una realitat de futur, però,…

realitat de futur L’economia col·laborativa camina cap a una realitat de futur

La revolució en la societat ha arribat i es diu economia col·laborativa. Aquest model de negoci posa en contacte persones per compartir o vendre serveis i béns. No obstant això, en poc temps, aquesta activitat econòmica ha passat d’estar en…

economia circular La norma de l’economia circular

L’economia circular és un concepte que desafia a les organitzacions a reconsiderar com es gestionen els seus recursos. Ofereix a companyies i organitzacions una alternativa al model lineal instaurat de fabricar, utilitzar i llençar. A més, les anima a gestionar…

social i solidària xxss El paper de les xxss en l’auge de l’economia social i solidària 

Les xarxes xocials ja formen part de l’estratègia digital de qualsevol marca. S’han convertit en una aposta que ningú discuteix i han entrat a formar part de la normalitat per a les empreses que potencien els seus plans de màrqueting.…

Tornar A Dalt