Posts

Espanya: Líder mundial de l’economia social i solidària

L’economia social i solidària està en plena expansió. Si fa uns anys la seva presència era mínima i pocs coneixien realment com funcionava i quins eren els seus principis, a poc a poc s’ha fet un lloc entre les opcions de moltes famílies. Apostar per projectes i empreses que segueixen els principis de l’economia social i solidària té molt a veure amb els valors, cosa que en aquests temps d’immediatesa, xarxes socials i relacions superficials té cada vegada més protagonisme. I aquí Espanya està jugant un paper crucial, ja ocupa el lloc número 9 dels països del món amb més empleats en l’economia social i solidària.

 

Què és l’economia social i solidària?

L’Ajuntament de Barcelona ofereix en el seu web una de les definicions més completes que s’han fet sobre aquest concepte econòmic. Parla de “conjunt d’iniciatives socioeconòmiques que prioritzen la satisfacció de les necessitats de les persones per sobre del lucre. Són independents respecte als poders públics, actuen orientades per valors com l’equitat, la solidaritat, la sostenibilitat, la participació, la inclusió i el compromís amb la comunitat, i també són promotores de canvi social”.

En definitiva, les iniciatives de l’economia social i solidària comparteixen algunes característiques que passen per una gestió democràtica i participativa, una orientació a les necessitats humanes i un compromís amb la comunitat.

 

L’auge de l’economia social i solidària a Espanya

Un total de 2,2 milions de treballadors espanyols desenvolupen la seva activitat laboral en 43.000 entitats que practiquen l’economia social i solidària. L’informe “L’economia social i solidària: Balanç provisional i perspectives per a Espanya” de la Fundació Alternatives va presentar al maig aquestes xifres segons les dades que van recollir de la Confederació Empresarial Espanyola d’Economia Social (CEPES).

Les entitats espanyoles de l’economia social i solidària generen 150.000 milions d’euros a l’any, la qual cosa significa entre el 10 i el 12 per cent del PIB. Això situa al nostre país en el novè lloc mundial i les previsions indiquen que aquesta xifra augmentarà any a any. De fet, en aquest informe destaquen que no augmenta únicament el nombre d’empreses i empelados que es dediquen a l’economia social i solidària, també ho fan els consumidors que volen adquirir productes i serveis vinculats a aquest sector.

A tot el món existeixen 2,6 milions de cooperatives amb al voltant de 1.000 milions de membres que empren de forma directa a 250 milions de persones.

El paper de les xxss en l’auge de l’economia social i solidària 

Les xarxes xocials ja formen part de l’estratègia digital de qualsevol marca. S’han convertit en una aposta que ningú discuteix i han entrat a formar part de la normalitat per a les empreses que potencien els seus plans de màrqueting. Però si hi ha un sector en el qual l’auge i el paper de les xxss ha estat crucial és el de l’economia social i solidària. La comunicació mitjançant aquests canals ha estat molt important per a conscienciar i donar a conèixer què fan les empreses que practiquen l’economia social i solidària.

Les xarxes socials solidàries

Internet com a aliat per a donar a conèixer projectes solidaris, és la gran aposta de les marques que utilitzen les autodenominades xarxes socials solidàries; la seva facilitat d’accés des de qualsevol lloc i mitjançant qualsevol dispositiu faciliten el seu ús i la transmissió del missatge.

Ajudes per a la lluita contra el risc d’exclusió social, voluntariats, banca ètica, sostenibilitat, protecció del medi ambient… Una manera d’afavorir el desenvolupament de plans col·laboratius que impliquin la societat, quelcom possible i factible amb una estratègia digital que potenciï la comunicació mitjançant les xarxes socials.


Per què han triomfat els projectes de l’economia social i solidària?

Parlem de plans molt concrets i enfocats a un tipus de públic específic. Fa anys arribàven a poques persones i exclusivament interessades en aquestes qüestions. Ara la lent s’amplia i es mostren els resultats i els objectius a un públic més gran.

Recordem alguns dels projectes més exitosos de l’economia social i solidària dels quals ja hem parlat en el blog en anteriors ocasions i que han utilitzat les seves xxss per a aconseguir repercussió.

 

  • Som Energia. És una de les alternatives a les tradicionals companyies de la llum de la qual ja parlem en aquest article del blog.
  • Barri cooperatiu de Sants. Una cooperativa del popular barri barceloní de Sants, un projecte reeixit que tira mà de les rrss per a donar a conèixer els seus serveis de proximitat.
  • Coop57. Una cooperativa de serveis financers.
  • Mercat social Madrid. Aposta pel consum conscient.
  • Goteo. Una xarxa social de finançament col·lectiu i cooperació.

 

Noves apostes de l’economia social i solidària

En una societat cada vegada més individualista que segueix i s’adapta a les fluctuacions dels mercats, les noves apostes de l’economia social i solidària s’han convertit en un fenomen bastant estès que volen practicar tots aquells que aposten per un retorn als orígens de les economies domèstiques que es basaven a cobrir necessitats i no a crear-ne de noves. T’expliquem quines són algunes de les apostes més importants de l’economia social i solidària.


La llista d’iniciatives de l’economia social i solidària més importants

 

Les iniciatives de l’economia social i solidària prioritzen aquestes necessitats de les persones de les quals parlàvem abans per sobre del simple lucre. Solen ser independents dels poders públics i s’enfoquen majoritàriament en valors com la solidaritat i la sostenibilitat.

  • Companyies de telecomunicacions. És una de les noves apostes de l’economia social i solidària més importants. Una forma de contractar serveis de telefonia, internet i televisió digital des d’una perspectiva més sostenible.
  • Comerç de proximitat. Ja ho parlem en el seu moment, comprant productes de quilòmetre zero (el seu punt d’origen es troba a una distància màxima de 100 km respecte al punt de venda) s’aconsegueix potenciar el petit comerç, la subsistència dels agricultors i també la salut, perquè es consumeixen exclusivament productes de temporada.
  • Banca ètica. Un tipus d’entitat que prioritza tots aquells projectes socials que poden revertir en el bé comú i dels seus clients, abans que aquells que poden fer guanyar diners a l’entitat però que tenen finalitats menys ètiques.
  • Assegurances ètiques i solidàries. Fomenten el mercat social i busquen crear espais de consumidors, proveïdors i distribuïdors en els quals sigui el ciutadà qui exerceixi una opció de consum amb compromís social. Es busquen les pràctiques ètiques i solidàries.

 

L’economia social i solidària s’estén cada vegada més a altres sectors, encara que sempre enfocats des d’un punt de vista econòmic.