\u201cAqu\u00ed no es llen\u00e7a res\u201d. \u00c9s una frase que molts hauran sentit a casa seva de petits. Avis i pares que van viure la postguerra i la falta d’aliments, molt conscients del regal que significa poder menjar tres vegades al dia. El progr\u00e9s dels pa\u00efsos i alguns avan\u00e7os tecnol\u00f2gics van provocar que en les darreres dues d\u00e8cades comenc\u00e9ssim a practicar la compra de productes d\u2019un sol \u00fas i aliments empaquetats. Rebutjar el que ja no necessit\u00e0vem o pitjor encara, comprar m\u00e9s del necessari provocant que alguns aliments acabessin a les escombraries abans de poder consumir-los. A poc a poc s’ha creat una consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva que clama per tornar als bons costums: Parlem de l’aprofitament d’aliments.<\/p>
En una societat que es mou per impulsos, que menja pels ulls i que en certa manera \u00e9s capritxosa, \u00e9s probable que no ens vingui de gust la crema de verdures que hav\u00edem preparat fa 2 dies i \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil llen\u00e7ar-la i comprar-nos una altra cosa. En pa\u00efsos com el Iemen, mor un nen de gana cada deu minuts<\/a> segons ACNUR, cosa que moltes vegades ens sona lluny\u00e0, per\u00f2 est\u00e0 demostrat que l’agricultura mundial podria alimentar a 12.000 milions de persones, gaireb\u00e9 dues vegades la poblaci\u00f3 actual.<\/p>