Avantatges fiscals de l'assegurança de salut

Avantatges fiscals de l’assegurança de salut

Les assegurances de salut neixen com a alternativa a les cobertures de la sanitat pública, oferint múltiples avantatges als assegurats, com la lliure elecció de professionals sanitaris, d’hospitals i clíniques privades, una major rapidesa en les proves diagnòstiques i un important desgravament fiscal.

A qui beneficia l’assegurança de salut?

Els avantatges fiscals de contractar una assegurança de salut repercuteixen en les empreses i en els autònoms. Existeixen avantatges fiscals quan la contractació la realitza un autònom o empresari per a ell, la seva família o els seus empleats.

Quins són els beneficis fiscals de l’assegurança de salut?

Les primes d’assegurança de malaltia satisfetes pel contribuent seran considerades despeses deduïbles en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF).

Avantatges fiscals de l’assegurança de salut per als autònoms

S’estableix que el límit màxim de deducció serà de 500 euros o de 1500 per als membres de la família que tinguin discapacitat.

La deducció s’aplica a les assegurances contractades per l’autònom, com també als dels seus familiars directes (cònjuge i fills menors de 25 anys) i el límit és individual, és a dir, els 500 o 1500 euros anuals són per a cada persona.

Igualment es considerarà despesa fiscalment deduïble l’assegurança de salut que contracti l’autònom per als seus empleats.

Avantatges fiscals de l’assegurança de salut per a les empreses

Les empreses que contractin una assegurança de salut per als seus empleats poden deduir les pòlisses de les assegurances pagades fins a un límit de 500 euros anuals per persona.

Aquesta és una despesa fiscalment deduïble com una despesa social a la declaració de l’Impost de Societats, però no és considerada com un rendiment del treballador. Per tant, sobre el cost o la quantia de l’assegurança s’estalviarà el 30% de les quanties socials.

S’ha de tenir molt en compte que per poder obtenir els beneficis fiscals corresponents, el prenedor de l’assegurança ha de ser obligatòriament l’empresa, a través d’una assegurança col·lectiva que inclogui unes determinades cobertures. S’admet la possibilitat que l’assegurança bàsica de cada treballador pugui aplicar una ampliació d’aquestes cobertures, corrent aquest amb la sobre-cosina corresponent.

En el primer cas, el pagament del segur no es considerarà retribució en espècie excepte pels imports que excedeixin el límit dels 500 euros anuals. Si s’apliqués la segona opció, el límit dels 500 euros es manté però, a més, les cosines pagades pel treballador per ampliar el segur no seran desgravables.

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *