Previsora General: Política de qualitat real

Les mutualitats com Previsora General i altres entitats socials, treballen per a aconseguir la millor assistència als seus socis o mutualistes. Es basen en uns principis bàsics i molt definits que permeten posar l’economia al servei de les persones com ja expliquem en aquest article. No hi ha ànim de lucre, es practica l’autogestió, hi ha participació democràtica… Però Previsora General també té una fiscalització exhaustiva quant a la qualitat dels serveis que ofereix als seus mutualistes. Parlem d’una política de qualitat real.

 

La política de qualitat real de Previsora General

 

Per a què serveix un sistema de qualitat? En el cas de Previsora General garanteix que els diferents processos, l’atenció als mutualistes i la gestió de les diverses pòlisses que es comercialitzen es realitza de manera eficient i s’orienta en exclusiva a la satisfacció de tots els socis que formen part de la mutualitat.

 

Aquest és un llistat dels punts més importants que ha de tenir en compte el sistema de qualitat de Previsora General:

 

  • S’aposta per la gestió eficient.
  • L’objectiu és la satisfacció real i final del mutualista.
  • Es treballa perquè els serveis als mutualistes compleixin tots els requisits exigits.
  • Assessorament individualitzat.
  • Fomentar i promoure la formació del personal que atén els mutualistes per a oferir la millor atenció.

 

Previsora General compta a més amb el segell de qualitat Ethsi (Ethical and Solidarity Based Insurance), un distintiu del qual ja parlem en aquest article, un distintiu de qualitat ètica i solidària que valora el grau de transparència i també de bones pràctiques que desenvolupen totes les companyies d’assegurances; així com els seus propis gestors i productes asseguradors comercialitzats.

 

El segell Ethsi compta amb diferents modalitats i graus d’aplicació: E1 Insurance, E2 Insurance i E3 Insurance. Una manera de distingir els criteris avaluats.

La participació democràtica a les mutualitats i altres entitats del tercer sector

Les mutualitats i entitats del tercer sector tenen en comú el seu caràcter social, participatiu i sense ànim de lucre. L’objectiu principal és sempre ajudar als seus socis i mutualistes en àmbits que habitualment tenen relació amb les assegurances, els serveis socials i àmbits com l’educació i la salut. La participació democràtica és un dels seus principals segells d’identitat.

 

Les característiques comunes de mutualitats i entitats del tercer sector

 

Una mutualitat i una entitat del sector social no són el mateix, però si que comparteixen algunes característiques:

 

  • Entitats de gran tradició i arrelament a Catalunya.
  • Àmplia presència en el sector assegurador català.
  • Altres entitats del tercer sector mostren els mateixos valors de solidaritat per a buscar solucions des de la col·laboració.
  • L’assemblea supervisa les tasques i participa activament.
  • Els mutualistes i socis poden participar activament i votar a les assemblees.

 

Entre els punts més importants d’aquesta sèrie de característiques que defineixen les mutualitats i entitats del tercer sector, destaquen aquells que parlen de la participació dels socis i mutualistes. El caràcter democràtic d’aquestes organitzacions és evident i preval per sobre d’altres estaments de funcionament. També es celebren assemblees obertes a la participació amb veu i vot.

 

En el cas de les mutualitats, la seva figura és quelcom ja totalment tradicional i amb moltíssim arrelament en el territori. En el sector concret de les assegurances, la presència és indiscutible a Catalunya, lloc en el qual conviuen harmònicament diverses entitats d’aquest tipus, amb caràcter solidari i col·laboratiu.

Cooperatives de treball i mutualitats: Entitats autogestionades per persones   

Posar l’economia al servei de les persones amb l’objectiu d’aconseguir una societat més amable i solidària. Aquesta podria ser clarament la definició de l’objectiu principal de cooperatives de treball i mutualitats, unes entitats que estan autogestionades per persones i no per grans entramats de societats capitalitzades. Parlem d’algunes de les característiques i avantatges d’aquest tipus d’empreses.

 

Què és una cooperativa de treball?

Es tracta d’un tipus d’empresa que gestionen els propis treballadors. Ha de constar com a mínim de 2 persones i un capital social a partir de 3.000 euros. En realitat, parlem d’una associació de socis que volen realitzar activitats encaminades a satisfer les seves necessitats i aspiracions tant econòmiques com socials. Funcionen de manera democràtica, tot, absolutament tot es debat i es vota. En les cooperatives els objectius empresarials es barregen amb uns altres de tipus més social per a aconseguir un creixement econòmic basat en la igualtat.

 

Què és una mutualitat?

Les mutualitats, com és el cas de Previsora General, també són associacions formades per persones que representen una forma solidària d’organització. Tenen una sèrie de característiques que les diferencien:

  • No hi ha ànim de lucre.
  • Són una societat de persones i no de capitals.
  • Hi ha participació democràtica.
  • S’autogestionen.

 

Les característiques de les cooperatives i mutualitats

  • En tots dos casos estan formades per professionals especialitzats en el seu sector.
  • Ofereixen un millor servei de gestió i suport als clients i socis. Personalitzat i pròxim, al no tractar-se de gegants empresarials és possible una atenció de tu a tu.
  • Es tracta d’organitzacions que reverteixen els seus beneficis en els propis socis. A través de millores en els serveis, per exemple. Els beneficis no serveixen per a engrossir els comptes corrents de la junta directiva.
  • Treballen una economia al servei de les persones i no dels bancs.

Mutualitats: 3 exemples de com convertir els beneficis en serveis

Les mutualitats com Previsora General són entitats sense ànim de lucre, formades per persones (els mutualistes) i no per capitals, que s’autogestionen i en les quals existeix la participació democràtica. Tot això els permet que els beneficis aconseguits amb el pagament de les mutualitats reverteixin en els propis mutualistes. Et donem 3 exemples de com convertir els beneficis en serveis.

 

3 exemples en els quals Previsora General converteix els seus beneficis en serveis

 

Cada mutualitat decideix lliurement en quina mena de serveis prefereix invertir els seus beneficis, serveis que en última instància beneficiaran als mutualistes. En el cas de Previsora General s’ofereixen cobertures gratuïtes i preus especials en serveis de benestar.

 

  1. Protecció de pagaments per als treballadors que es trobin en situació de desocupació o aquells autònoms amb incapacitat temporal reconeguda. Previsora General reemborsa les quotes íntegres durant els 6 primers mesos. Això significa, que, malgrat no poder abonar els pagaments corresponents, el mutualista podrà continuar gaudint dels avantatges i serveis de la pòlissa de salut perquè estaran garantits. A més, tots aquells mutualistes que demostrin estar passant per una situació de concurs de creditors podran beneficiar-se d’aquesta cobertura de protecció de pagaments.
  2. Defensa Jurídica per a tots els mutualistes. Una cobertura que permet l’assessorament legal telefònic il·limitat i que inclou també 3 visites anuals presencials. A més, la defensa jurídica gratuïta de Previsora General permet gestionar els tràmits per a presentar recursos de multes i consultes sobre contractes de lloguer.
  3. Club Salut que inclou serveis de benestar per als mutualistes. Els assegurats de Previsora General poden accedir a preus especials en serveis que no cobreix la pòlissa:
    • Reproducció assistida.
    • Cirurgia estètica.
    • Pedagogia.
    • Psicologia.
    • Acupuntura.
    • Veterinaris.

Totes les mutualitats compleixen una sèrie de requisits que acrediten que els seus beneficis reverteixen en els mutualistes. El segell Ethsi (Ethical and Solidarity Based Insurance) és una mostra d’això. Et deixem AQUÍ una relació de les entitats que, com Previsora, també ho tenen.

Mutualitats, les assegurances de salut ètiques i solidàries

Una assegurança de salut ètica i solidària? Una entitat formada per persones i no per capitals que es preocupa realment per la salut dels seus mutualistes? És possible i des de Previsora General, que és una mutualitat, t’expliquem quines són les característiques d’entitats com la nostra.

 

 

Què és una mutualitat?

 

Les mutualitats són entitats sense ànim de lucre formades per mutualistes que poden participar democràticament en els processos que duu a terme l’ens i a més, s’autogestionen.

 

Tot això es tradueix en el fet que les mutualitats no especulen amb la salut de les persones perquè l’objectiu final no és empresarial ni busca beneficis, ni a curt ni a llarg termini.

 

Característiques de les assegurances de salut ètiques i solidàries

 

Totes les assegurances de salut que es consideren ètiques i solidàries comparteixen una sèrie de característiques comunes que les diferencien d’aquelles que pertanyen a entitats que sí que busquen el lucre.

 

  • Tenen el segell ETHSI, un distintiu de qualitat ètica i solidària que valora el grau de transparència i bones pràctiques que duen a terme les companyies asseguradores, els gestors asseguradors i els productes que comercialitzen.
  • No busquen el benefici propi.
  • Els diners s’inverteixen en els mutualistes (normalment reverteix en millores com, per exemple, les cobertures gratuïtes. A Previsora General s’ofereix una protecció de pagaments per a aturats i la defensa jurídica gratuïta).
  • Els mutualistes saben on van els seus diners, en quins projectes s’inverteix.
  • Proximitat i tracte personalitzat.
  • Tenen consciència social (no s’inverteix a empreses de tabac i empreses d’armes, entre altres).
  • Creuen en la igualtat.

 

Pots consultar les mutualitats espanyoles que compten amb el certificat ETHSI en aquest enllaç. Es tracta del primer segell europeu de qualitat de gestió ètica i solidària per a empreses asseguradores i un dels pocs que existeix en el món.

Espanya: Líder mundial de l’economia social i solidària

L’economia social i solidària està en plena expansió. Si fa uns anys la seva presència era mínima i pocs coneixien realment com funcionava i quins eren els seus principis, a poc a poc s’ha fet un lloc entre les opcions de moltes famílies. Apostar per projectes i empreses que segueixen els principis de l’economia social i solidària té molt a veure amb els valors, cosa que en aquests temps d’immediatesa, xarxes socials i relacions superficials té cada vegada més protagonisme. I aquí Espanya està jugant un paper crucial, ja ocupa el lloc número 9 dels països del món amb més empleats en l’economia social i solidària.

 

Què és l’economia social i solidària?

L’Ajuntament de Barcelona ofereix en el seu web una de les definicions més completes que s’han fet sobre aquest concepte econòmic. Parla de “conjunt d’iniciatives socioeconòmiques que prioritzen la satisfacció de les necessitats de les persones per sobre del lucre. Són independents respecte als poders públics, actuen orientades per valors com l’equitat, la solidaritat, la sostenibilitat, la participació, la inclusió i el compromís amb la comunitat, i també són promotores de canvi social”.

En definitiva, les iniciatives de l’economia social i solidària comparteixen algunes característiques que passen per una gestió democràtica i participativa, una orientació a les necessitats humanes i un compromís amb la comunitat.

 

L’auge de l’economia social i solidària a Espanya

Un total de 2,2 milions de treballadors espanyols desenvolupen la seva activitat laboral en 43.000 entitats que practiquen l’economia social i solidària. L’informe “L’economia social i solidària: Balanç provisional i perspectives per a Espanya” de la Fundació Alternatives va presentar al maig aquestes xifres segons les dades que van recollir de la Confederació Empresarial Espanyola d’Economia Social (CEPES).

Les entitats espanyoles de l’economia social i solidària generen 150.000 milions d’euros a l’any, la qual cosa significa entre el 10 i el 12 per cent del PIB. Això situa al nostre país en el novè lloc mundial i les previsions indiquen que aquesta xifra augmentarà any a any. De fet, en aquest informe destaquen que no augmenta únicament el nombre d’empreses i empelados que es dediquen a l’economia social i solidària, també ho fan els consumidors que volen adquirir productes i serveis vinculats a aquest sector.

A tot el món existeixen 2,6 milions de cooperatives amb al voltant de 1.000 milions de membres que empren de forma directa a 250 milions de persones.

El paper de les xxss en l’auge de l’economia social i solidària 

Les xarxes xocials ja formen part de l’estratègia digital de qualsevol marca. S’han convertit en una aposta que ningú discuteix i han entrat a formar part de la normalitat per a les empreses que potencien els seus plans de màrqueting. Però si hi ha un sector en el qual l’auge i el paper de les xxss ha estat crucial és el de l’economia social i solidària. La comunicació mitjançant aquests canals ha estat molt important per a conscienciar i donar a conèixer què fan les empreses que practiquen l’economia social i solidària.

Les xarxes socials solidàries

Internet com a aliat per a donar a conèixer projectes solidaris, és la gran aposta de les marques que utilitzen les autodenominades xarxes socials solidàries; la seva facilitat d’accés des de qualsevol lloc i mitjançant qualsevol dispositiu faciliten el seu ús i la transmissió del missatge.

Ajudes per a la lluita contra el risc d’exclusió social, voluntariats, banca ètica, sostenibilitat, protecció del medi ambient… Una manera d’afavorir el desenvolupament de plans col·laboratius que impliquin la societat, quelcom possible i factible amb una estratègia digital que potenciï la comunicació mitjançant les xarxes socials.


Per què han triomfat els projectes de l’economia social i solidària?

Parlem de plans molt concrets i enfocats a un tipus de públic específic. Fa anys arribàven a poques persones i exclusivament interessades en aquestes qüestions. Ara la lent s’amplia i es mostren els resultats i els objectius a un públic més gran.

Recordem alguns dels projectes més exitosos de l’economia social i solidària dels quals ja hem parlat en el blog en anteriors ocasions i que han utilitzat les seves xxss per a aconseguir repercussió.

 

  • Som Energia. És una de les alternatives a les tradicionals companyies de la llum de la qual ja parlem en aquest article del blog.
  • Barri cooperatiu de Sants. Una cooperativa del popular barri barceloní de Sants, un projecte reeixit que tira mà de les rrss per a donar a conèixer els seus serveis de proximitat.
  • Coop57. Una cooperativa de serveis financers.
  • Mercat social Madrid. Aposta pel consum conscient.
  • Goteo. Una xarxa social de finançament col·lectiu i cooperació.

 

5 consells per afrontar les darreres setmanes de feina abans de les vacances d’estiu

El més probable és que a hores d’ara gairebé totes les plantilles de les empreses tinguin ja programades les vacances d’estiu. Molts treballadors estaran en ple procés de decisió de la destinació triada per a aquest parèntesi en la rutina de feina que els servirà a alguns per a descansar i a uns altres per a descobrir noves aventures. Amb aquesta expectació, els nervis estan assegurats i es forma una espècie de compte enrere. Com superar les últimes setmanes de feina abans de les vacances d’estiu? Et donem 5 consells infal·libles.

 

Els millors consells per a afrontar les últimes setmanes de feina pre vacances

Hi ha dos tipus de persones: Les que s’emocionen amb l’arribada de les vacances i les que no tant. Si ets del primer grup, aquests consells et vindran molt bé perquè no se’t faci llarga l’espera abans de l’arribada de les anhelades vacances. Perquè la síndrome prevacacional existeix i pot provocar des d’ansietat, a insomni, mal de panxa o falta de gana.

Nascia, un gabinet de psicologia especialitzat a tractar diferents trastorns relacionats amb l’estrès i l’ansietat va publicar un estudi que posava de manifest que fins a un 30% dels treballadors espanyols pateixen aquestes alteracions abans d’iniciar les seves vacances.

 

  1. Controlar la respiració. Està demostrat que es tracta d’una acció que permet exercitar també cert control sobre la mateixa ment, en moltes situacions diferents.
  2. Exercitar la ment. El que vindria a traduir-se com la popular expressió “intenta no pensar”. Hem de distreure la nostra ment per a aconseguir que no es retroalimenti amb pensaments que s’avancin al que passarà en les nostres vacances.
  3. Planificació. És important que no ho deixis tot per a última hora i t’organitzis per a no arribar al dia d’inici de les teves vacances arrossegant estrès. A més, no tenir les coses preparades generarà ansietat en els dies previs i farà que els dies de feina se’t facin més difícils i llargs.
  4. Gaudeix l’ara. Pot sonar a frase de llibre d’autoajuda, però la veritat és que experts en psicologia recomanen centrar-se en el present, ja que és l’única cosa precisa. Viure amb la ment posada en el futur, en aquestes vacances que estan per arribar ens impedeix gaudir del dia a dia. És necessari i vital esprémer tot el positiu que tenim en la nostra feina.
  5. Esport. És la clau per a qualsevol aspecte de la vida, portar una vida activa i practicar esport de forma regular millora l’estat anímic i farà que els dies que falten per a vacances siguin més suportables.

 

Noves apostes de l’economia social i solidària

En una societat cada vegada més individualista que segueix i s’adapta a les fluctuacions dels mercats, les noves apostes de l’economia social i solidària s’han convertit en un fenomen bastant estès que volen practicar tots aquells que aposten per un retorn als orígens de les economies domèstiques que es basaven a cobrir necessitats i no a crear-ne de noves. T’expliquem quines són algunes de les apostes més importants de l’economia social i solidària.


La llista d’iniciatives de l’economia social i solidària més importants

 

Les iniciatives de l’economia social i solidària prioritzen aquestes necessitats de les persones de les quals parlàvem abans per sobre del simple lucre. Solen ser independents dels poders públics i s’enfoquen majoritàriament en valors com la solidaritat i la sostenibilitat.

  • Companyies de telecomunicacions. És una de les noves apostes de l’economia social i solidària més importants. Una forma de contractar serveis de telefonia, internet i televisió digital des d’una perspectiva més sostenible.
  • Comerç de proximitat. Ja ho parlem en el seu moment, comprant productes de quilòmetre zero (el seu punt d’origen es troba a una distància màxima de 100 km respecte al punt de venda) s’aconsegueix potenciar el petit comerç, la subsistència dels agricultors i també la salut, perquè es consumeixen exclusivament productes de temporada.
  • Banca ètica. Un tipus d’entitat que prioritza tots aquells projectes socials que poden revertir en el bé comú i dels seus clients, abans que aquells que poden fer guanyar diners a l’entitat però que tenen finalitats menys ètiques.
  • Assegurances ètiques i solidàries. Fomenten el mercat social i busquen crear espais de consumidors, proveïdors i distribuïdors en els quals sigui el ciutadà qui exerceixi una opció de consum amb compromís social. Es busquen les pràctiques ètiques i solidàries.

 

L’economia social i solidària s’estén cada vegada més a altres sectors, encara que sempre enfocats des d’un punt de vista econòmic.

 

 

 

Per què és important el consum de proximitat?

Sembla que ara s’ha posat de moda això de comprar productes de temporada i fer-ho en comerços locals, però no és res nou. Els beneficis d’adquirir aliments i un altre tipus de mercaderies en botigues que treballen amb proveïdors de zones properes repercuteixen directament en aspectes socials i mediambientals. T’expliquem per què és important el consum de proximitat.

 

Consum de proximitat o la compra al mercat i a les adrogueries de tota la vida

L’aparició dels supermercats i les grans superfícies va suposar una autèntica revolució per al sector del comerç al nostre país. Les compres habituals dels ciutadans s’havien concentrat en els seus nuclis poblacionals, anaven a les adrogueries, papereries, peixateries, carnisseries, mercats municipals i altres negocis locals.

La irrupció d’altres comerços amb més oferta i millors preus van obligar a aquests comerciants a reinventar-se. Un canvi que va provocar que es deixessin de costat altres aspectes com la procedència dels productes que es venien. Pot semblar innocu, però aquesta procedència deixa petjada en l’àmbit social i també mediambiental.

Com el seu nom indica, el terme de consum de proximitat va lligat a la distància i l’espai des del lloc d’origen fins que es compra, com més curta és la proximitat, més proper és. La denominació de Km0 significa que no hi ha més de 100 km de distància des d’on es produeix al punt de venda.

 

La importància del consum de proximitat

Què garanteix el consum de proximitat? Per què ha de tenir-se en compte com a prioritat enfront d’aquells aliments i productes que importem?

  • Aliments frescos. Són de temporada i conserven els seus nutrients al màxim, ja que no han passat setmanes en una cambra frigorífica.
  • Preus competitius. Encara que a priori pugui semblar el contrari, el fet de comprar productes locals afavoreix el preu final, ja que han estat necessàries menys hores de transport i despesa logística per arribar al punt de venda.
  • Normatives locals. El consum de productes de proximitat garanteix que aquests compleixen amb les normatives vigents, tant en la seva producció com en la seva distribució i venda.
  • Protecció del medi ambient. L’exportació de productes a altres països genera una gran despesa d’energia de combustibles fòssils, principalment de petroli per la quantitat que es necessita per traslladar-los en avions, vaixells de mercaderies i camions. Al marge del transport, existeix una altra despesa energètica que es refereix a la seva conservació en cambres frigorífiques. A més, per al seu trasllat en les millors condicions és necessària la utilització d’embolcalls plàstics o porexpan, molt contaminants i que triguen anys a degradar-se. Hem de ser conscients que consumir fruites tropicals en ple hivern no és necessari ni positiu a escala mediambiental.
  • Conservació d’espècies autòctones. La producció intensiva mitjançant l’agricultura de monocultius rebaixa la biodiversitat en els ecosistemes, cosa que afecta les espècies, també la introducció de fauna forana, modificacions genètiques o fertilitzants. És bo apostar per les petites plantacions i l’agricultura ecològica.
  • Feina local. El consum de proximitat també beneficia als productors locals i als mateixos comerços que podran oferir més i millors llocs de feina.

En definitiva, el consum de proximitat és respectuós amb el medi ambient, és econòmic, disminueix la denominada “petjada de carboni” i respecta la continuïtat de la biodiversitat dels nostres ecosistemes.